Cookie control
Dimarts, 31 de Març de 2020
Fito Luri

Opinió

Potser no els tornem a veure

Està clar que una situació com aquesta i en el segle XXl no l'esperàvem, tot i que sabíem que la possibilitat existia i, vist el que hem vist, gens remota. A més a més tot indica que haurem d'estar més...


Digues la teva

Recordo imaginant

Haurem d'imaginar com ens fem grans, amb el temps desfent de mica en mica allò que neix, diluint-ho fins que el cicle acaba i mor, també morirem quan arribi el moment, cadascú el seu.Ens haurem d'imaginar en...


Digues la teva

'Que mori el Carnaval'

"Que mori el Carnaval!", vaig cridar mentre el confeti anava entrant en els racons més insospitats del meu cos, s'anava posant entre les arrugues de la meva pell i la roba, per després al terra de casa fer un...


Digues la teva

Potser sabia que s'havia de morir

Era una persona més aviat descuidada. Diria fins i tot que era egoista, pel seu posat davant la vida, ja que transmetia ser usuària del seu món, exclusivament. M'esperava sempre asseguda a la mateixa taula,...


Opinió

El Mercadal i els seus números

De ben petits els reusencs ens hi perdem, pels números del Mercadal. Busquem la pedra que indica l'inici de la Tronada i també busquem els fòssils que, segons diuen, van captivar l'arquitecte Gaudí, les...


Opinió

Reus, París, i jo amagat rere la guitarra

Després de veure com tot gira contra corrent, del valor que té allò que sentim als ulls dels altres, i després de veure com tot plegat és merament un equilibri d'interessos que fan que perdem el nord per...


Digues la teva

Estimat Camp de Tarragona

Quin dolor veure com ens tenen. Quina deixadesa la seva, la nostra, com ens costa poder desplaçar-nos des de tants i tants racons del nostre territori, quina mena de brutícia respirem, com d'oblidades tenim...


Digues la teva

És injust

Està dreta davant la tomba del pare. Pot veure com, rere el vidre que hi ha davant la làpida, encara hi ha el cistell amb farigola que van deixar-hi el dia que el van enterrar. Farigola i altres herbes que va...


Digues la teva

Un Nadal al cementiri

Camino per uns dels meus barris preferits de la ciutat. Recordo com abans d'estar asfaltats, eren de sorra, sense cap mena d'uniformitat, i allò provocava que els dies de pluja s'hi formessin grans tolls i que...


Digues la teva

Els bancs de la plaça del Castell

Miro al cel, els núvols belluguen empesos pel vent, van ràpids avui per aquest camí blau sense límits, observo l'entorn i de vegades penso haver perdut la partida, però no, sé en tot moment on em trobo,...