Dijous, 18 d'Abril de 2024
Fito Luri

Digues la teva

Estimat Camp de Tarragona

Quin dolor veure com ens tenen. Quina deixadesa la seva, la nostra, com ens costa poder desplaçar-nos des de tants i tants racons del nostre territori, quina mena de brutícia respirem, com d'oblidades tenim...


Digues la teva

És injust

Està dreta davant la tomba del pare. Pot veure com, rere el vidre que hi ha davant la làpida, encara hi ha el cistell amb farigola que van deixar-hi el dia que el van enterrar. Farigola i altres herbes que va...


Digues la teva

Un Nadal al cementiri

Camino per uns dels meus barris preferits de la ciutat. Recordo com abans d'estar asfaltats, eren de sorra, sense cap mena d'uniformitat, i allò provocava que els dies de pluja s'hi formessin grans tolls i que...


Digues la teva

Els bancs de la plaça del Castell

Miro al cel, els núvols belluguen empesos pel vent, van ràpids avui per aquest camí blau sense límits, observo l'entorn i de vegades penso haver perdut la partida, però no, sé en tot moment on em trobo,...


Opinió

Un mercader de somriures anomenat Quim Sorio

Era una tarda d'hivern, d'això ja fa uns quants anys, un servidor estava assegut a la barra del Pòrtia; sí, un altre bar, una altra barra. Recordo perfectament que estava amb el director de teatre i...


Digues la teva

Un any sense tu, somriure amb tristesa

Un any sense tu. Cada cop que llegeixo aquesta frase no puc evitar acabar de llegir el text que la segueix. Molts cops acabo emocionant-me de manera íntima. Des del llagrimal es comença a inundar la parpella...


Opinió

El més fals dels animals

Pujo les escales a poc a poc, he d'arribar a dalt de tot en òptimes condicions. Duc a sobre la clau vella que ha obert tota la vida la porta del terrat, la típica clau antiga, gran, i de ferro, difícil de...


Digues la teva

Els petons que no vaig fer

Sempre tinc present aquella imatge. Era l'any 1989 i jo estava assegut a la part posterior de l'autobús que anava des de Reus fins a Mont-roig, quan la carrereta encara era estreta, en l'època que encara...


Opinió

Les àvies, els avis, els joves i les mares!

La insistència de les àvies i avis per la llibertat, el seu pas lent però constant, suau però valent, la seva mirada amb la dignitat d'un poble tatuada a la retina, el seu posat humil per la saviesa dels...


Opinió

Al llit de l'UCI

Tot i la complexitat de la intervenció quirúrgica, arriba despert a l'UCI de l'hospital. Està connectat a una bomba de morfina que, de tant en tant, li va subministrant dosis de descans davant d'aquell...