-
Passatgers de l'Aeroport de Reus
Reusdigital.cat
Reus no és una excepció i experimenta la mateixa realitat que aeroports similars: infraestructures petites i mitjanes a prop de grans capitals com poden ser Barcelona o Madrid. L’Aeroport de Girona, que gestiona el doble de passatgers de mitjana que Reus, encara ha patit una davallada més notable i, amb prop de 2 milions de passatgers, ja registra un descens del 20% respecte el mateix període de l’any anterior.
Principals destinacions el 2014
Dels 120.000 passatgers de menys que porta Reus el 2014, 80.000 s’han perdut en la temporada alta, entre els mesos d’abril i octubre. Al detall, el millor mes a l’Aeroport de Reus ha estat agost, quan es va arribar als 162.496 passatgers (un bon resultat amb matisos, ja que es van perdre 5.000 usuaris respecte el mateix mes de l’any passat). Les destinacions més atractives del 2014 –sumant rutes d’anada i tornada– han estat, de més a menys, Manchester, Dublín, Eindhoven i Londres Stansted.
Una mala campanya 'anunciada'
Per la seva banda, el Govern de la Generalitat no es mostra excessivament preocupat pel descens de passatgers i ho situa com una conseqüència lògica de la política de les companyies aèries: “Sabíem que la gestió de vols que feien les diferents aerolínies ens portaria a un descens de passatgers, això no ens ve de nou. El que és important és que fa uns anys enrere al mes d’hivern no havia activitat i avui n’hi ha”, comenta el delegat del govern a Tarragona, Joaquim Nin. En aquest sentit, el gerent del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Octavi Bono, ja “intuïa” aquest balanç a principi de temporada i ha manifestat que “l’únic dubte podia arribar per la temporada d’hivern, on teníem certa preocupació per perdre enllaços de Ryanair amb Stansted, Charleroi i Eindhoven, que finalment s’han mantingut”.
Per entendre la davallada de passatgers, Bono fa èmfasi en el context macroeconòmic: “Hem de ser conscients de la situació econòmica en molts dels mercats emissors cap a casa nostra, com també hem de ser conscients que una part d’aquest consum el feien els residents en el propi territori i un radi d’influència de l’Aeroport”. En el cas dels passatgers locals que volen des de Reus, afegeix Bono, “ha baixat molt el consum d’aquest tipus de serveis i això s’ha traduït per la part de Ryanair en una disminució de l’activitat”.
Sobre Ryanair, el gerente del Patronat de Turisme comenta que si bé l’aerolínia irlandesa va aplicar una política de reajustament de la seva estratègia durant el 2013 a bona part dels aeroports, a Reus, aquesta “contenció” no s’ha fet notar fins el 2014. Un motiu més que permet entendre la davallada d’usuaris a la capital del Baix Camp.
Reptes de l’Aeroport pel 2015
Com a aspecte positiu, Nin subratllat que “aquest any hem tingut destinacions de companyies que han connectat directament Reus amb Rússia i això no passava abans”. Nin també recorda els pocs instruments dels quals disposa el govern a l’hora de potenciar l’aeroport: “Avui per avui des del país no es té la capacitat d’incidència que ens agradaria, per això col·laborem per ajudar acords comercials amb companyies que vulguin venir al nostre territori”. Per canviar la tendència, el govern ja treballa de cara a la campanya de 2015 i Nin ha subratllat que “en les properes setmanes i mesos s’anunciaran noves destinacions i l’estiu vinent hi haurà companyies de vols xàrters que incrementaran la seva presència a l’Aeroport”.
Pel que fa als mercats, Nin considera que s’han de mantenir els fronts oberts tant amb els països emergents com amb aquells ja consolidats a l’Aeroport: “No ens centrem només en un únic espai territorial a l’hora de buscar companyies de vol comercial, sinó que el mercat del xàrter no el volem abandonar perquè porta gent al territori”. Davant aquest escenari, resol Nin, “estem satisfets de la capacitat de retenció del territori amb la gent que arriba. Ja sigui a l’Aeroport de Reus, del Prat o per altres vies, continuem sent una de les destinacions preferides per la gent que visita el país”.
Podeu escoltar les valoracions de Quim Nin i Octavi Bono, a continuació:
