Josep M. Bové "Jobo" - AMCA 15 de Maig de 2015
Anem be
Poc pot fer el Pitus Casanovas per la Misera Corda, com no sigui fer un campionat de natació, crec que Denou Reus es vol referir al Pitus Borras.Quedeu perdonats pel lapsus.
-
Imatge de la Festa Major de Sant Pere, un dels esdeveniments culturals i populars més importants de la ciutat
Reusdigital.cat
A finals de la dècada dels 90, un dirigent polític estatal afirmava insistentment la idea del “programa, programa, programa”, frase que es va fer cèlebre. I és que enmig del soroll de les campanyes electorals, moltes vegades es troba a faltar el simple i útil debat sobre les diferents receptes que cada partit polític aporta per solucionar els mateixos problemes i deficiències que pateixen els ciutadans. Amb l’esperit de confrontar objectivament aquestes propostes, Reusdigital.cat inicia un repàs dels programes electorals de les diferents candidatures per blocs temàtics.
Aquest divendres és el torn de la cultura, una àrea que ha estat protagonista involuntària durant aquest mandat pels canvis soferts en bona part dels equipaments culturals de la ciutat. Des de la marxa de la Generalitat del Consorci del teatre Fortuny a la reformulació del projecte inicial de Cal Massó, passant per la congelació del projecte del CIMIR, els titulars més aviat negatius han estat a l’ordre del dia. És cert que moltes entitats i altres equipaments culturals han continuat programant amb recursos escassos i gran convicció però, en línies generals, els programes electorals de les forces polítiques mostren que és oportú reorganitzar i repensar alguns equipaments de la ciutat.
Lideratge de ciutat, per CiU
La cultura és un dels dotze lideratges de ciutat que planteja la coalició nacionalista en el seu programa electoral. En la presentació d’aquest àmbit, els convergents posen l’accent en el fet que es tracta també d’un “motor per a la ciutat que crea llocs de treball”. En total, la formació liderada per Carles Pellicer presenta vint-i-quatre mesures concretes en aquest apartat. Sense oblidar que Reus serà la Capital de Cultura Catalana el 2017, CiU aposta per la cultura per a tothom, especialment per als discapacitats.
En matèria de Festes Majors, la coalició nacionalista pren la iniciativa per “geolocalitzar” els elements del Seguici Festiu en tot moment. Al respecte dels equipaments museístics, CiU anuncia que implementarà el pla de museus amb l’objectiu de redefinir aquest concepte i el seu fons, mentre que proposa reorganitzar i potenciar el Centre de la Imatge Mas Iglésias, actualment tancat al públic, al qual també vinculen la creació del Festival Nacional de Fotografia. En aquest àmbit mateix relacionat amb la imatge, plantegen una Trobada Nacional de Fotografia que vinculi noves plataformes amb els mètodes fotogràfics més clàssics.
Sobre l’art contemporani, incorporen la proposta de potenciar el centre Cal Massó i l’Escola d'Art. En l’apartat de noves iniciatives, potenciaran una Borsa d’Artistes locals; crearan, juntament amb els agents implicats, un consell de Cultura; fomentaran les Festes modernistes; promouran l’estudi de la possible creació d’un festival de la dansa i apostaran per la creació d’un festival de Màgia de carrer. Unes novetats que aniran acompanyades en el terreny més pedagògic de l’aposta per nous estudis reglats de FP especialitzats en circ a través d’una extensió de l’Institut de Teatre de Barcelona relacionats amb el Giny.
Malgrat ja haver estat anunciada convenientment, CiU explicita que durant el darrer trimestre de 2015, obrirà la Biblioteca Pere Anguera, equipament al qual se suma l’obertura de la sala Quatre del Museu, la recuperació del Castell de Cambrer per espais de xerrades i exposicions, i la potenciació en l’àmbit de la ceràmica de l’espai de la Bòbila Sugranyes. L’absència més destacada, potser, en el seu programa és la manca de compromís per a què la Generalitat torni a integrar-se en el Consorci del Teatre Fortuny mentre que si proposen promoure un petit Museu del Teatre a Reus, al Fortuny. En l’àmbit de la informació, plantegen la creació d’un portal web només per activitats culturals i la col·laboració amb fundacions. Al respecte de l’aposta per efemèride vinculades als fills il·lustres, declararan el 2016 Any Toda.
PSC: aposta per revertir la pèrdua de capitalitat cultural
De la seva banda, els socialistes presenten “un balanç desolador” de les polítiques culturals del darrer mandat que concreten en “la pèrdua de la capitalitat cultural, la dissolució del Consorci del Teatre Fortuny, museus tancats i biblioteques per obrir”. En matèria propositiva, el PSC aporta setze propostes.
Són punts concrets per canviar les polítiques en aquest camp. És significatiu que la primera d’aquestes propostes sigui de caràcter simbòlic com és la dignificació institucional de la figura del regidor de cultura que sol·liciten que tingui rang de tinent d’alcalde. En la línia de sumar sinergies entre àmbits transversals, proposen coordinar les àrees de cultura, comerç i turisme per fer promoció conjunta. En matèria de cultura de base, llancen la idea d’ubicar al Vapor Vell un nou espai de creació i producció cultural.
En el terreny de la participació, volen també crear un Consell de les Arts de Reus. Es comprometen, així mateix, a obrir la biblioteca Pere Anguera durant el primer any de mandat i aposten per l’obertura continuada i la reordenació de diferents espais (Museu d’Arqueologia, Museu d’Art i Història, Centre d’Art Cal Massó i CIMIR) amb l’impuls del pla d’equipaments culturals. Sobre política teatral, ordenaran i planificaran les programacions del Fortuny i el Bartrina, fomentaran la programació teatral de companyies locals i proposen que Reus sigui referent de creació artística en arts escèniques a través de la promoció de grups i companyies locals. Així mateix, fomentaran les sinèrgies amb centres de creació europeus i internacionals d’arts escèniques.
Com a esperit global, els socialistes defensen la millora de la dimensió social de les polítiques culturals i volen garantir el dret a la cultura per a tothom a través, per exemple, d’un model de preus públics. Finalment, fomentaran la creació d’una plataforma virtual que contingui l’oferta pública com privada i impulsaran la funció educativa dels equipaments i la formació lingüística com a eina d’integració.
PP, suma l’Educació i la Cultura
Entre les formacions actualment amb representació a l’Ajuntament de Reus, el PP és la que té menys propostes relacionades amb l’àmbit de la Cultura. Els populars presenten conjuntament Educació i Cultura, que en total desglossen amb quatre propostes concretes de les quals, estrictament, dues són culturals. D’una banda, la promoció d’una major coordinació així com col∙laboració amb la resta d'administracions públiques, el sector privat i la societat civil en el seu conjunt perquè l’herència cultural de la ciutat adquireixi la major difusió possible així com difusió i coneixement de les tradicions pròpies.
En un altre ordre de coses, la formació liderada per Sebastià Domènech potenciarà i dotarà de més més mitjans, en el que l'Ajuntament competeix, tot el relatiu al manteniment del ric patrimoni històric de Reus així com l'impuls de l'oci cultural.
Ara Reus: protocol per a les processons de Sant Pere i Corpus
La militància de la formació municipalista, liderada per Jordi Cervera, dictamina que “la cultura no ha estat el motor en els darrers quatre anys a causa del pacte CiU-PP” i assegura que els Museus no ha tingut “full de ruta” i esmenten “l’eliminació del Consorci del Teatre Fortuny”. En total, plantegen 28 propostes de les quals les principals són aquestes: l’obertura dels museus els caps de setmana, el lligam entre educació i cultura, l’ajuda a entitats per a facilitar els mecanismes administratius, la coordinació de la programació teatral i la promoció de les biblioteques entre totes les edats.
Sobre la capitalitat cultural reusenca prevista pel 2017, Ara Reus proposa començar a treballar ja els esdeveniments. També demanen la potenciació del talent local i major participació. Al respecte dels festivals, aposten per un Trapezi amb ressò internacional. En l’apartat dels equipaments, asseguren que evitaran el tancament de la Fototeca i el trasllat del fons fotogràfic a Barcelona i proposen la creació d’un museu de la Setmana Santa que vagi acompanyat d’una ruta específica.
Així mateix, suggereixen la creació d’un protocol d’actuació en la processó de Sant Pere i de Corpus que separi la part religiosa de la lúdica. En un àmbit més pedagògic, volen impulsar ballades de sardanes als centres cívics i a les escoles aprofitar els recursos públics per a que la senyal pública de televisió recicli reportatges sobre la ciutat ja emesos amb anterioritat. Finalment, reivindicant el passat de la ciutat, proposen la creació d’un concurs de focs artificials. Com és habitual en la formació municipalista, l’àmbit acaba amb una crida a l’orgull reusenc pel lideratge històric en aquesta matèria.
La democratització de la cultura, segons la CUP
La CUP presenta un dels programes més extensos i millors estructurats en aquest àmbit. En la presentació, els cupaires afirmen que “és imprescindible democratitzar la cultura per desbancar la idea confrontada de popular i elitista”. Jutgen també que a la ciutat els equipaments i la projecció cultural no compta amb la participació de la ciutadania i diagnostiquen que en aquest últim mandat la regidoria de Cultura ha ocupat un segon nivell dins l’organigrama municipal. Critiquen també que no hi ha un relat sobre el passat de la ciutat en relació especialment a les propostes dels Fills il·lustres.
El seu programa està dividit en sis eixos diferents (equipaments, patrimoni cultural i festa, creació artística, festivals, associacionisme i entitats i paper de l’administració). Al respecte dels equipaments, es demana la definició d’un nou pla d’usos d’espais com els museus, Cal Massó, Centre de la Imatge, La Palma, biblioteques i arxiu municipal, teatres, centres cívics i altres espais de memòria perquè siguin més rendibles socialment. Sobre Cal Massó es demana recuperar la gestió administrativa i l’esperit fundacional mentre que es volen redefinir i potenciar el CIMIR i La Palma.
De la biblioteca i l’arxiu es proposa mantenir les actuacions alhora que es prioritza l’espai de coneixement i no tan sols de préstec i consulta. Dels teatres es vol replantejar la funció pública mentre que es vol potenciar els centres cívics perquè siguin cèl·lules de base. La Patacada i la Bòbila Sugranyes són altres dels espais de memòria històrica que es volen potenciar amb un sentit crític.
Al respecte del Patrimoni cultural i la festa, la CUP vol generar nous actes en nous espais més enllà de les propostes consolidades. La creació artística es vol afavorir a través de tres línies de treball: investigació, producció i exhibició. En el tema dels festivals, la CUP defensa que tinguin continuïtat el treball relacionat al llarg de tot l’any. En matèria d’associacionisme i entitats, es demana suprimir el concepte de “subvenció directa” pel conveni a partir de projectes concrets.
Reus Esquerra Nacional: desenvolupar el Servei Municipal de Biblioteques
L aformació liderada per la única alcaldable, Noemí Llauradó, té també un dels programes més extensos i detallats de totes les formacions polítiques, amb vint-i-nou propostes. La seva diagnosi inicial té alguns punts de connexió amb la d’altres programes com ara quan els republicans asseguren que és necessària “la democratització de la cultura” i afirmen que la cultura “ha patit un desballestament i banalització” en els darrers anys. A nivell d’eixos, Cultura està dividida en 9 seccions diferents (biblioteques, patrimoni cultural, teatre, festes, arts visuals, música, festivals, participació cultural i col·laboració institucional).
Sobre el primer, prometen donar forma al Servei Municipal de Biblioteques fins a configurar la xarxa que determinava el Mapa de Lectura Pública de Catalunya (una biblioteca central i tres més de proximitat). Al respecte del patrimoni cultural, proposen la redacció d’un Pla municipal que impulsin l’arxiu i els Museus per donar un relat de ciutat i crearan una Casa de la Festa. En matèria teatral, volen retornar a un projecte que impulsi la creació teatral, a nivell local i de país, aprofitant tant com sigui possible la col·laboració local i nacional per donar suport a la creació.
En arts visuals, reforçaran el paper de l’escola d’art. En l’àmbit de la festa, potenciaran la innovació, partint del nucli més tradicional. En música, proposen una iniciativa inèdita respecte a la resta de formacions: la creació d’una Escola de Música Contemporània mentre que en l’apartat de festivals aposten per unificar Trapezi i Cos. Fruit de la seva visió, volen repensar l’IMAC i en el darrer apartat proposen col·laborar amb la URV.
Ciutadans, un serial de TV3 perquè promocioni Reus
Amb vuit propostes concretes, el programa cultural de Ciutadans és l’únic que està escrit en castellà. Entre les iniciatives més importants destaca la defensa del Teatre Fortuny com a espai de primer nivell no només en l’àmbit català. La formació d’Albert Rivera també afegeix que el Bartrina i el Bravium han ser complementaris del teatre de la plaça Prim i que el darrer ha de servir de cantera. A més, proposen negociar amb la Generalitat la creació d’una escola de teatre i donar suport a l’escola de cinema de Reus, de Daniel Villanueva.
En un altre ordre de coses, consideren “imperdonable” que el museu de la plaça de la Llibertat estigui tancat i prioritzaran la seva obertura. També en el terreny de la gestió museística defensen que es coordinin les àrees de Cultura i Promoció de Ciutat amb l’objectiu de sumar sinèrgies amb la restauració, el comerç, la música i el teatre. La formació també mostra la seva confiança en els professionals dels museus de Reus per a que aportin la seva visió de com s’han de promocionar. Per últim, C’s potenciarà un acord amb TV3 perquè designi Reus com a ciutat protagonista d’un serial que la promocioni.
Movem Reus-Assemblea Oberta, defugir els tòpics fàcils sobre Modernisme
Amb un total de dotze propostes concretes, la candidatura de Movem Reus dictamina que la situació cultural de la ciutat viu “un moment de fre i progressiva regressió” que no s’explica per la crisi. La formació liderada per Albert López divideix en quatre àmbits diferents les seves propostes en aquesta matèria: recuperació del paper de la cultura, Reus, ciutat de cultura i teatre, cultura com a servei públic i cultura com a generadora de llocs de treball.
Al respecte del primer punt, es vol tirar endavant un procés participatiu obert per definir un pla d’acció cultural. Sobre política teatral es planteja renegociar amb la Generalitat perquè es torni a integrar al Consorci del Teatre Fortuny i es demana recuperar el CAER tot aprofundint en els ensenyaments escènics. En matèria de creació, es proposa reintegrar el centre d’art Cal Massó i obrir-se a l’avantguarda i al món. En referència al tercer, es demana recuperar el paper dels museus lligant-los amb les institucions universitàries i els investigadors i se sol·licita defugir de tòpics fàcils en la promoció del patrimoni modernista com, segons ells, representa la Capsa Gaudí. Es demana també reobrir el CIMIR.
La formació vol generar també nous hàbits de consum cultural a través de preus públics de fidelització i convenis amb entitats culturals, i propugnen passar de la subvenció al conveni plurianual. Recorden que la cultura genera llocs d’ocupació de qualitat i proposen que les empreses facin suport i generin sinergies i fidelització entre els seus empleats.
Llista Unitària: recuperar activitats com La passió de Reus
Amb unes 13 propostes, Llista Unitària reivindica que Reus torni a ser referent cultural i desenvolupi tot tipus de manifestacions culturals. Destaca, així mateix, el paper de les entitats. En primer lloc, prometen un pressupost de la regidoria de cultura i joventut que sigui suficient per cobrir les necessitats i que no sigui excusa per anul·lar activitats com la Passió de Reus. En matèria teatral, es comprometen a dinamitzar l’oferta teatral i a tornar a convertir el Fortuny com a referent nacional.
Sobre la sentència judicial relacionada amb els treballadors d’aquest teatre, es comprometen a la readmissió dels exempleats. La candidatura d’Àlfred Pitarch també vol ampliar els horaris nocturns de centres educatius i biblioteques i proposen reformular l’ús d’alguns equipaments com ara el Casal de Joves, la Palma, els Centres Cívics, Museus, etc. En canvi, reobriran el CIMIR, els museus i potenciaran el Gaudí Centre com a exponent del seu vincle amb la ciutat. Sobre participació i transparència, propugnen fer públics els imports de les subvencions donades i la relació de les entitats i habilitar mecanismes d’interacció entre l’administració local i la xarxa associativa de Reus a través, sobretot, de les noves tecnologies.
Denou Reus, el talent com a proposta
Dintre de l’apartat de Noves Idees per a un Reus amb talent, la nova formació Denou Reus ha inclòs un gruix important de propostes referides a l’àmbit cultural: vint-i-set, en concret. En un principi, defensen canviar el nom de la regidoria de Cultura pel de Cultura i Patrimoni. Entre el llarg llistat destaquen, per exemple, la creació d’una escola Municipal de Música Moderna de Reus, la revisió de la política de preus dels teatres i equipament amb la possibilitat de cessió gratuïta per les escoles i les acadèmies, la recuperació del festival Taca d’Oli i Més dansa i la promoció de la Casa de la Festa al Vapor Vell.
Entre els noms propis que la formació encapçalada per Lluís Gibert vol destacar, hi ha el de Jaume Amenós que donaria nom a un concurs internacional de teatre amateur i el Memorial Pitus Borràs a través de la recuperació de la Mísera corda. També defensen la creació d’una residència d’artistes i una Assamblea d’Artistes i Creadors, entre d’altres. Aquestes propostes les compaginen amb altres que també defensen altres formacions com el suport a les associacions i les entitats, l’ampliació de l’obertura dels Museus i la redefinició del CIMIR
Plataforma per Catalunya, sense propostes culturals
Mentre l’expartit d’Anglada dedica dos apartats concrets a postures xenòfobes (Primer els de casa i tolerància zero amb el radicalisme islàmic), la Cultura no mereix una sola menció en els escassos 9 folis que recullen les seves propostes pel 24M.
Etiquetes:
