Ni una cosa ni l’altra

‘República’ és un concepte que es va aconseguir però que després només es va proclamar sense tenir la valentia d'implementar-la amb tots els seus ets i uts, com bé diu l'amic Biel Ferrer. O sigui que, abans de seguir utilitzant-lo, que no es jugui més amb les paraules, ni amb els sentiments. Som molts els qui aquell 3 d'octubre se’ns van il·luminar els ulls i vam plorar d'emoció pel que, ens van assegurar, havíem aconseguit. Va ser molt frustrant veure i notar que l'endemà tot havia estat com un somni del qual despertàvem i tornàvem a la realitat amb gent a la presó (preventivament) i d'altres marxant de casa seva si no volien acabar com els altres, sols i no de vacances.

I concòrdia, ningú pot dir que no n'hi havia, fins que va aparèixer a l'escenari polític, primer a Catalunya i, des d'aquí, arreplegant qui defensa l'espanyolisme (aquí i allí) de la manera més casposa, intransigent i, si cal, violenta. Un partit, que a hores d'ara ja ha quedat ben clar, creat per radicalitzar una postura (i, conseqüentment, acabant radicalitzant també l'altra). Enfrontant les diferents maneres de conviure dels catalans, fins aquest moment, amb tota normalitat i respecte.

Exposat tot això, un partit que aconsegueix els vots a base d'encrespar l'ambient, de dir que hi ha uns "sans" i uns "bojos", de dir que a Catalunya només hi poden haver ciutadans, com a molt, català-espanyols, i que, si n'hi ha amb altres sentiments, aquests son anormals i, fins i tot, colpistes, no li pot ser gens fàcil que, tot i aconseguir ser el partit més votat, per la grandesa de la política, no pugui formar govern perquè no té els suports necessaris als seus arguments.

Això és el que li ha passat al Parlament de Catalunya, però és que al Congrés dels Diputats aspirava al fet que la porqueria interna autodesgastés al seu rival polític quedant-se ell com l'únic valedor de l'espanyolisme més ranci i intransigent. S'ha de reconèixer que ha estat a punt. Llàstima que els contenidors i les clavegueres estaven tan atapaïdes que finalment han besat i s'ha emportat a aquell abans de poder-li passar el "testimoni".