Albert Arnavat desvetlla un quadre fals de Fortuny al Museu de Reus

En una trobada a l'arxiu Municipal de Reus, curiosos i personalitats de la ciutat han pogut entendre el paper que va jugar Marià Fortuny en la pintura europea i nord-americana del darrer terç del segle XIX. A la vegada, ha volgut fer palesa la "sacralització" i els nombrosos intents d'apropiar-se de la figura del pintor, en un sentit "clarament polític", que la ciutat de Reus s'ha entestat a tirar endavant.

Arnavat defensa que el sentiment i l'intens afecte que els reusencs han dedicat als seus mites culturals i artístics "construeixen un fenomen poc habitual que demostra la ferma creença en la importància de la seva ciutat i el gran orgull de formar-ne part". Tal i com defineix l'historiador, Fortuny fou "la millor representació, en vida, del triomf artístic internacional". Així, Arnavat assegura que juntament amb el militar i polític Joan Prim, Fortuny es va convertir en el primer reusenc universal. Més endavant, apareixeria la figura d'Antoni Gaudí, amb el qual contribuiria a reforçar la idea de la ciutat com a bressol de grans genis.

Marià Fortuny nasqué l'any 1838 en una família menestral a la casa coneguda com 'La Boella', al raval de Robuster, 36. Amb quatre germans, el futur pintor es va quedar orfe de pares a la meitat del segle XIX i va viure amb el seu avi. Dins d'aquest repàs, un dels elements més destacats és la revelació que al Museu de Reus s'hi troba un quadre fals de Fortuny. Segons Arnavat, el primer quadre documentat de Fortuny és un petit oli del 1850 pintat a l'edat de dotze anys.

Tanmateix, l'historiador reusenc parla de l'oli intitutal 'Catástrofe del Pontó d'Albern', el qual s'atribueix a Fortuny, datat també al 1850, i que es troba al Museu de Reus. Arnavat justifica que és impossible la seva pertinença ja que es tracta d'un acronisme. La catàstrofe ferroviària que li dóna nom va tenir lloc l'any 1863, entre Hostalrich i Breda, i afegeix que "l'any 1850 no existia cap línia ferroviària a la península més enllà de Barcelona-Mataró". Ha titllat de "ridícul" la seva exposició i espera que en els propers dies es retiri.

Amb això, l'historiador ha exposat la poca documentació i estudi de la fase d'aprenentatge de Fortuny. Aquí hi tingué un paper principal la figura del seu avi, sense el qual no s'hauria pogut convertir en el pintor amb major projecció internacional de l'art vuitcentista català i un dels artistes més cotitzats del seu temps.

La vida i aprenentatge del pintor es pot dividir en dues etapes. Una etapa preliminar, protagonitzada pel suport i l'empenta del seu avi, i per la figura del mestre de pintura Domènec Soberano. La segona etapa seria l'estada de Marià Fortuny a Barcelona, que es va iniciar el 1852. Ja en aquests moments, Ramon Casal Vernis desmenteix la suposada misèria que patí el nen Fortuny quan Marià i el seu avi van fer el viatge a peu cap a Barcelona per un estalvi econòmic. Alguns autors havien afirmat que dormia al carrer o sobre taulells de les pescateries i arribà com un pidolaire a Barcelona. En aquesta estada s'introdueix en els pintors romàntics de l'època i l'exercici del natural l'ajuda a propulsar-se en el seu propi llenguatge plàstic.

El jove pintor mai va perdre el contacte amb la ciutat i amics de Reus. D'aquesta manera, Arnavat també puntualitza la primera exposició que es va fer de Fortuny a la ciutat natal, fins ara datada al 1855. Al 1853, El Casino Reusense va organitzar la primera exposició d'art celebrada a la ciutat. Al 1858 Fortuny marxaria becat a la ciutat de Roma i al 1860 s'embarcaria cap al Marroc per complir amb l'encàrrec de la Diputació de Barcelona de fer de cronista gràfic de la guerra hispano-marroquí. Aquest fet va ser decisiu en la trajectòria de Fortuny i en va intensificar la fama. Com a mostra del seguiment que des d'aquí feia la premsa reusenca, Arnavat explica la falsa notícia que arribà a Reus on Marià havia estat arrestat i decapitat per les forces marroquines.

L'historiador ha detallat que la premsa reusenca s'avesava a descriure'n els viatges i, de mica en mica, es va centrar en parlar, sobretot, de les grans quantitats econòmiques per les quals es venien els seus quadres. Amb el pas del temps, Reus va continuar elevant la figura del jove il·lustre. Anomenat soci honorífic del Círcol, soci de mèrit del Centre de Lectura i mitjançant centenars de mostres de l'adoració del pintor, Reus va arribar a certs extrems per apropiar-se políticament de la trajectòria del pintor.

===L'admiració cap a Fortuny era un fet a la ciutat reusenca===

Algunes mostres de l'adoració cap al pintor les podem trobar en les nombroses exposicions que es van fer en vida i després de la seva mort. Així, la figura de Fortuny passa a formar part de la iconografia col·lectiva i la seva presència és recurrent en actes, llocs i publicacions de la ciutat. El nom del nou teatre, el bust que es troba a l'escalinata del Teatre Fortuny, una placa commemorativa, i fins i tot, Arnavat parla de la representació del retrat del pintor en alguns bitllets de l'època. Vint-i-set anys van necessitar per posar el nom del pintor a un dels carrers. Arnavat destaca que va ser l'arrelat carrer de Monterols qui va rebre el nom de Pintor Fortuny i, poc després, el van haver de tornar a canviar.

Un altre cas de misteri i polèmica va ser l'anunci de la mort del pintor. A Reus, la notícia va arribar cinc dies després de la mort a Roma, l'any 1874, a l'edat de 36 anys. Segons un rumor, Fortuny hauria mort per les ferides rebudes en un duel amb un altre pintor espanyol o amb un aristòcrata romà, per defensar l'honor de la seva esposa, o de la seva cunyada Isabel. També hi havia una altra versió que explicava la seva mort a partir de l'enverinament en el cafè. Tot i això, Albert Arnavat explica que no hi ha dades objectives per comprovar aquests rumors.

Tot i l'àmplia adoració i mitificació cap al "genial pintor", l'historiador reusenc també ha volgut posar en evidència alguna crítica que va deixar petjada en seva la història. L'any 1862, el metge demòcrata Tomàs Lletget demana a Fortuny que faci una pintura del present, de manera que fa una crida a la pintura realista. Tanmateix, al 1926, l'intel·lectual Joaquim Santasusagna fa una crítica a la sobredimensió que la ciutat ha fet de la figura de Fortuny. La polèmica es va desencadenar i el Diario de Reus va arribar a tractar l'articulista de "jove iconoclasta".

A més a més, després de la mort i durant dècades, una de les obsessions locals ha estat l'intent de portar el cos de Fortuny a la ciutat. Des de l'ajuntament tan sols es va aconseguir que la família en deposités les despulles del seu cor, les quals resten a la Prioral de Sant Pere.

Amb tot, Arnavat compara la "sacralització de la figura de Fortuny" amb la relació que altres ciutats han tingut amb els artistes reconeguts, com Màlaga i Picasso i Figueres envers Dalí. Fins el 3 de novembre es podrà trobar una exposició bibliogràfica al Centre de Lectura, on s'hi mostrarà la llarga llista de publicacions que han aparegut al llarg de la història amb Fortuny com a protagonista.