Divendres, 29 de Març de 2024

Anatomia del nacionalisme, segons Germà Bel

24 de Febrer de 2014, per Jordi Garcia Arnau

Germà Bel està presentant arreu de Catalunya el seu últim llibre, Anatomia d'un desengany. Fa un parell de setmanes el vam poder sentir al Centre de Lectura de Reus en una sala d'actes plena de gom a gom. Per desgràcia no vaig poder veure tot l'acte, però de l'estona que hi vaig ser em va resultar interessant una dada que el professor Bel desgranava; el 'nacionalisme' té més pes en els que no votarien 'no' a la consulta catalana que en els que votarien 'sí'. Efectivament, quan als consultats en una enquesta se'ls preguntava quins eren els motius pels quals votarien 'no' a que Catalunya esdevingui un Estat, el 50% deia que era per no trencar la unitat d'Espanya o perquè es consideraven espanyols. En canvi només un 25% dels consultats que deien que votarien que 'sí' a la consulta ho feien per motius identitaris o culturals.

En primer lloc, cal dir que ser nacionalista no ha de ser considerat en to despectiu. Fins i tot penso que un cert grau de nacionalisme és positiu. Tot allò que representi consideració i afecte cap els elements bàsics de la col·lectivitat a la que pertanys i en la que et vols sentir integrat, ha de ser vist amb normalitat. Ara bé, una vegada dit això, em sembla curiós que des de determinats cercles espanyolistes, se'ns titlli de 'nacionalistes' als qui defensem que Catalunya esdevingui un estat, mentre ells fan una política d'etnocidi cultural i econòmic amb l'objectiu d'espanyolitzar, o millor dit de castellanitzar Catalunya. No és això nacionalisme? I de la pitjor espècie? 

Però hi ha una gran diferència entre el nacionalisme espanyol i el català; nosaltres simplement busquem el reconeixement polític de la nostra identitat, i en canvi ells el que volen és impedir que nosaltres puguem tenir un estat tal i com tenen ells, i ho fan amb tota mena d'amenaces sobre la nostra pertinença a Europa o fins i tot al sistema solar. En aquest sentit m'ha semblat molt il·lustratiu un comentari que he vist d'un tal Ramón Masagué que deia que l'Estat espanyol ens amenaça de fer-nos fora d'Europa, de l'OTAN, de l'ONU, de l'Euro, del Banc Mundial...i en canvi ningú ens vol fer fora d'Espanya que és de l'únic lloc que volem marxar.

Si tal com diu Germà Bel en el seu llibre, les estadístiques i la realitat palmària demostren que els catalans som vistos com a diferents i som tractats com a diferents, perquè no som reconeguts institucionalment com a diferents? Crec que la resposta la sabem tots, i ells, per desgràcia, més que nosaltres; per un nacionalisme excloent i catalanofòbic que per orgull no està disposat a perdre més territori del que ja ha perdut en els últims 200 anys, i per una economia que s'hauria d'espavilar sense poder continuar amb l'espoli que representa un dèficit fiscal vergonyós, tant vergonyós que fins i tot ells es neguen a fer públic.

Els espanyols només cal que recordin la seva guerra de la Independència contra la França de Napoleó. Els seus herois i heroïnes, com l'Agustina d'Aragó, que es van enfrontar als francesos en una guerra en què l'exercit espanyol ni hi era ni se l'esperava, tenen reconeixements, noms de carrers a tota Espanya i un lloc destacat en la seva història. Tan difícil és entendre que volem el mateix que ells van aconseguir per la força de les armes i per la derrota de Napoleó a Rússia, però d'una manera pacífica i democràtica?

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Mari  10 de Març de 2014

Weber

Molt bó, sobretot l´apunt al comentari de Ramón Masagué que deia que l'Estat espanyol ens amenaça de fer-nos fora d'Europa, de l'OTAN, de l'ONU, de l'Euro, del Banc Mundial...i en canvi ningú ens vol fer fora d'Espanya que és de l'únic lloc que volem marxar i no diguem lo de la nostra pertenença al sistema solar... humor incisiu del bo. Que personin la meva ignoràcia però segueixo sense veure què té que veure tot això amb Christian Weber...