Cookie control
Dimecres, 01 d'Abril de 2020

Barcelona, Lleida, Girona i... res més!

18 de Novembre de 2013, per Jordi Garcia Arnau

Que passaria si en fer-se la consulta guanyés el Sí a tot Catalunya excepte a la demarcació de Tarragona ?. Aquesta opció no és descabellada i fins i tot El confidencial digital se'n feia ressò la setmana passada. En aquest sentit cal recordar que a Espanya ja tenen experiència en aquest tipus de jagades. En el referèndum sobre l'estatut d'autonomia d'Andalusia celebrat el febrer 1980, a la província d'Almeria no es van donar els vots necessaris per ratificar-lo. Tot i així, l'estatut va tirar endavant mitjançant la modificació de l'article 151 de la Ley Orgánica de Modalidades de Referèndum. Fet que demostra que si una cosa interessa políticament, es modifiquen lleis o el que calgui, per tirar endavant amb el que es vol.

Curiosament, no els  va caure la cara de vergonya quan el 2007 van fer tot el contrari. El sobiranista 'Pla Ibarretxe' pretenia passar per les urnes i el PP i el PSOE d'Àlaba s'hi va oposar, aprofitant la seva majoria en aquesta diputació foral. Allò que tant prediquen del 'mejor, juntos' només ho practiquen amb 'els seus', perquè quan es refereixen "als altres", practiquen aquella altra màxima en llatí que diu 'divide et impera', (divideix i guanyaràs).

Ells, evidentment ho neguen, però el màxim responsable del PP a la ciutat de Tarragona no para de recordar que 'Tarragona is diferent' amb perles com que "Tarragona no dóna suport al dret a decidir", o "el que passa a Tarragona demostra que Catalunya és plural", o bé que "Tarragona és la capital catalana antiindependentista", tot reclamant que "es tingui en compte el criteri territorial" a l'hora de decidir el futur de Catalunya.

El PP de Tarragona fa allò que critica als altres ja que són els màxims representants del victimisme tarragoní que intenta dividir el territori per allunyar-se dels postulats catalanistes, enfundant-se una pàtina de tarragonisme espanyolista, que hauria de fer fàstic als autèntics 'pelacanyes'.

Uns 'pelacanyes' que tenen tot el dret de reclamar el millor per a la seva ciutat dins d'una Catalunya independent com li hauria agradat a un dels seus fills il·lustres, com Antoni Rovira i Virgili, que el PP se "l'estima" tant que li vol treure el nom de la Universitat del Camp. Però al que no tenen dret és a enfrontar-se sense motius a la resta del seu país i del Camp. Cal que tinguin clar que les nuclears, el dipòsit de gas, el transvassament de l'Ebre, l'endarreriment d'infraestructures importants com el Corredor del Mediterrani o l'A-27, no són responsabilitat de la Generalitat de Catalunya, per molt que cridi l'espanyolisme ranci de Tarragona mitjançant l'altaveu que representa l'únic diari imprès de pagament de la província.

Només ens faltaria a tots els que vivim al sud del Principat que, a més de patir les indústries contaminants com la Petroquímica de Tarragona o l'electroquímica de Flix, i totes les centrals nuclears de Catalunya, ens quedéssim fora d'una Catalunya independent. En aquest sentit, només cal recordar que Tarragona va ser l'única capital de província de Catalunya on ha guanyat el PP en alguna ocasió i va ser a les últimes eleccions al Congrés de diputats de Madrid.

Un tarragonisme victimista que no només ataca Barcelona, sinó que també ho fa amb Reus en temes com els del nom de l'Aeroport de Reus o la Universitat Rovira i Virgili, però que en canvi mai ataca Madrid, amo i senyor de la majoria de decisions que ens afecten com a catalans, com a reusencs o com a tarragonins.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics