Dijous, 13 de Desembre de 2018

Bibian Norai: 'La gent que no sap menjar amb les mans no sap fer sexe'

Entrevista a una filla il·lustre de Reus que porta, per primer cop a la ciutat, un tast del festival eròtic de Barcelona

22 de Maig de 2014, per Joan Marc Salvat/ Enrique Canovaca
  • Bibian Norai, a les portes del sex-shop del carrer de l'Amargura

    Enrique Canovaca

  •  

  • Bibian Norai, amb una joguina sexual

    Enrique Canovaca

Per què decideixes portar l'Erotic Festival Tour a Reus?

No és un festival eròtic, això és només la gira promocional del Saló Eròtic de Barcelona. Serà un tastet del que passa a l'octubre cada any a Barcelona i el que intentem és fer promoció a totes les parts de l'Estat, començant per Reus. La gent ha de perdre la por, ha de veure que és una cosa normal, molt divertida. S'ho passaran de conya i si encara no s'han decidit per anar-hi, els animo que hi vagin. Hem pensat en Reus perquè jo sóc d'aquí, visc aquí, i em feia molta il·lusió que fos aquí.

El concepte Erotic Tour gairebé sembla una gira musical. Suposo que porta molta feina organitzar un esdeveniment així.

Està pensada amb aquest concepte, com si fos una gira, perquè cal buscar coses diferents. I sí, porta moltíssima feina de producció, buscar els llocs i les sales, contactar i organitzar-ho.

Hi ha molta demanda d'aquest sector a la ciutat?

Sí. La gent en té moltes ganes! A mi sempre em pregunten perquè no es fa alguna cosa igual o similar. Igual que el Saló Eròtic de Barcelona és molt difícil perquè el que es munta allà és molt gran, amb 200 artistes. Aquí farem un tast i la gent està encantada, amb tothom amb qui hem parlat en té moltíssimes ganes, les entrades s'estan esgotant i feia falta.

La gent encara té por del 'què diran' si em veuen en un festival així?

Doncs mira, a Barcelona la majoria de públic que va són parelles, matrimonis, que van a veure un espectacle per adults. O has anat tu sol o tu sola amb els teus col·legues, perquè és molt divertit. Ja està bé de tantes tonteries quan tothom veu porno, tothom consumeix pel·lícules, tots comprem revistes i a tots ens agrada. No passa res sempre que siguem majors d'edat.

Quan es parla de saló eròtic, en quina dosi hi ha erotisme i en quina espectacles obertaments sexuals?

Molta part és porno. Però dins del saló no només hi ha actuacions, hi ha també exposicions, presentacions de llibres, etcètera. Què passa, que quan un entra en un saló així veu els escenaris, soroll, veu gent fent coses, i veu un striptease, i el que més impacta són les actuacions en directe en parelles i trios, que no estem tan acostumats. Aquí veurem una mica de tot: moltes coses dalt l'escenari perquè porto els millors del moment com el Rock Diesel, Carolina Abril, Saramay o Julia de Lucía. A banda, hi haurà concursos, càstings, una mica de tot.

Així que crida oberta a tothom qui es vulgui presentar als càstings.

Sí, sí. Volem trobar algun actor porno aquí a Reus. Ja en tenim de coneguts, com el Dani Mora, que viu i ha nascut a Reus. Aquí hi ha cantera, el que passa és que anem a treballar fora. Així que quan fem una crida per pujar a l'escenari que vinguin, perquè, de fet, dels escenaris dels salons eròtics han sortit molts espontanis que avui en dia són famosos i han treballat moltíssim.

Hi ha línies vermelles que no es puguin creuar en la indústria del porno o tot està permès?

Com en totes les indústries hi ha coses que es poden fer i coses que no. Per exemple, la indústria del porno és una de les majors lluitadores contra la pederàstia. Pràcticament totes les empreses que hi ha en el sector estan associades a la policia per trobar gent que faci coses amb menors. El que pensem és que dos persones majors d'edat, lliures i amb suficient consciència, han de fer el que necessitin, el que vulguin i el que els agradi, sempre que no facin mal a ningú: ni a ells mateixos ni a l'altra persona, perquè la sexualitat és molt àmplia.

Com viu la crisi el sector?

Com tots: sobrevivint, fent coses diferents, adaptant-se… Igual que vosaltres els periodistes i altres sectors. Però seguim endavant perquè tothom vol consumir porno i cada dia més. Potser abans guanyaves més amb una escena i ara n'has de fer tres per obtenir el mateix. O has de fer més actuacions, webcams i rodar escenes; però es fa, perquè de demanda n'hi ha molta.

Què tenen en comú la cuina i el sexe, després de fer els vídeos cocina cachonda?

Per mi molt! Hi ha coses que superen la crisi, són els vicis. El menjar, per més crisi que hi hagi, passeges per Reus un dissabte i veuràs tots els restaurants plens. El sexe, igual. Pot haver-hi crisi però la gent vol sexe i vol consumir i vol menjar. Jo sempre he dit que una persona que no sap menjar amb les mans no sap fer sexe. Perquè si és massa barroer amb la forquilla i el ganivet, hi ha coses que no li agraden, ja me l'imagino que quan està al lio també és així.

Consideres que el sexe és un bon antídot per superar aquests temps difícils de crisi?

Home! És gratis! Tu tens una parella, un amic o el que sigui, és gratis i no ens costa res! És un ‘super’ antídot: et puja totes les hormones, és antiestrès, et relaxa, et fa fer esport. Què més vols?

Res més. Es defineix com a crítica de porno. Què aporta la crítica a aquesta disciplina?

Sóc crítica perquè també sóc jurat al Saló Eròtic de Barcelona. Això et porta a fer crítica de les pelis perquè després tothom vol saber perquè has votat a aquesta o aquella altra, i ja fa molts anys que miro porno. Potser cada any n'he de mirar 300 pel·lícules i com que també he produït, dirigit i actuat, i conec moltes coses dins del sector, intento amb el meu criteri avaluar el que veig. Hi ha coses molt bones i coses no tant… Tampoc diria pitjors, perquè hi ha públic per a tot tipus de pel·lícules.

Què fa bona una pel·lícula porno?

Que li agradi a molta gent. Igual que una peli de cine convencional, que a vegades hi ha superproduccions que es gasten una pasta en promoció i els millors actors i després van a veure-la quatre gats. Amb el porno, igual. Hi ha coses que són un xurro, o dius que pobre, però fan gràcia i les veu molta gent. Jo per exemple, hi ha coses que he fet fa 18 anys, La Tita amb el Torbe, i l'han vist milions de persones i encara ara em diuen 'T'he vist a La Tita!’. Hi ha coses que et fan gran i no saps per què.

Ha portat la Secció de la Dona al Saló Eròtic de Barcelona. Com veu el paper de la dona en el porno actual?

La dona en el porno deu ser un dels pocs llocs on sempre ha cobrat més que l'home. I segueix cobrant pràcticament el doble una actriu que un actor. Estan molt ben considerades si ho fan bé. Jo penso que els que s'han d'espavilar són els nois. 

I com a consumidora de porno?

Avui dia les dones diuen obertament ser consumidores. Fa cinc o deu anys enrere, deien 'el miro en parella'. Però avui sí, et diuen que miren porno i d'aquesta manera i no d'una altra. La majoria de vegades et sorprèn perquè és un porno extrem. Dones que facin eròtica en llibres, en tens moltes avui en dia, i una eròtica bizarra segons en quins moments i molt carregats de porno. La dona està completament implicada i fem una secció específica per ella perquè n’hi ha que encara ara no s'han assabentat que fem un saló eròtic.

Ha canviat molt la indústria espanyola des dels seus inicis?

Del tot. Vaig començar fa 19 anys a la indústria del porno (i algun més en l'eròtica fent de streaper a Tarragona en comiats de solter). Vaig començar en una època en què actrius espanyoles érem tres i actors quatre. Aquí es començava a rodar bastant a la banda de Barcelona, es portaven actrius txeques i de tots els països. El producte es venia amb la còpia acabada, en VHS o Beta, fins i tot. I es venia als videoclubs, en aquella banda per adults. De tot això, d'un dia per l'altre, vam passar a la irrupció del DVD i es va haver de canviar el format. No va ser tan traumàtic perquè no havíem de treballar diferent.

I llavors va arribar internet.

Això sí que va afectar. Vam passar de vendre còpia acabada a fer escenes per descàrregues a Internet. Ja no podíem treballar una escena durant vuit hores, amb totes les càmeres, il·luminació, plató, set, maquillatge… Perquè no resultava rendible passar-se un dia sencer rodant. Llavors vam passar a rodar una escena en 20 o 30 minuts i ‘pim pam’.

Això us ha facilitat la feina o us l'ha dificultada?

És diferent. Perquè vaig començar en una època en que érem quatre i ara som 4.000. Abans ens coneixíem, érem com germans i rodàvem els uns amb els altres. És com tot, t'has d'adaptar a les noves tecnologies i les noves formes de treball. Per mi tot és un avanç.

Tornant al passat, què tal va ser treballar amb la Fura dels Baus a XXX?

Molt extravagant. Ja sabeu com són ells, que ho porten tot a l'extrem. Va ser tota una experiència: vaig estar fent els plans de càmera que després sortien a les projeccions de la gira de teatre XXX; vam fer una pel·lícula que es deia, precisament, XXX. I allà vam rodar una escena... que precisament abans em preguntaves pel menjar i no vull ni recordar els espaguetis a la carbonara des d’aleshores...

Quines són les prioritats d'una directora a l'hora de rodar?

Tenir un bon equip de rodatge, que sàpiga el que fa, igual que en el cinema. I un bon equip d'actors i actrius que t'entenguin ràpidament i no necessitin que parlis gaire. No deixa de ser cine. El que passa és que, com avui dia només es fan escenes de porno amateur… Però si vols fer una producció amb cara i ulls ha de ser com el cinema convencional, amb els mateixos mitjans, requeriments, etc.

Podries identificar el millor moment com a cineasta X?

L'època del 2004 quan vaig rebre un munt de premis per les pelis que vaig dirigir. En aquest país hi ha molt poques dones que tinguin premi a millor director, millor pel·lícula i, el 2005, en un altre saló també a millor pel·lícula. Són moments grans perquè també eren pel·lícules de molta envergadura, amb molta inversió.

Ha sortit en una peli de Pedro Temboury, icona d'allò freak. Creu que el cine més vàndal té menys problemes per apropar-se al porno?

Vam treballar junts a Ellos robaron la picha de Hitler i, tant aquesta peli com el seu cinema de sèrie B, és ‘superdivertit’. És com si fos un còmic, caos, hi ha una vaca i coses molt rares. La sèrie B sempre ha estat molt lligada al cinema porno perquè, en principi, quasi van ser una mateixa cosa. Sobre els anys 60 hi havia Jess Franco: ell va començar fent una sèrie B de terror amb sexe, pornografia, en tot. Era una època en què el cinema X no estava legislat com a tal, sinó que era X i punt. Jess Franco feia unes pelis molt estrambòtiques, boníssimes, es gastava una pasta que no tenia… I, a les seves pelis, podies veure de tot. Pedro Temboury ha sigut fill d'ell i fa coses molt similars. El problema va arribar quan la senyora Pilar Miró va decidir que quan es veia una vagina oberta això ja era porno; si una polla estava trempada i hi havia penetració era porno; si estaven de costat era eròtic i no passava res, però si es traspassava aquesta línia ja era porno. En aquell moment, amb la Llei Miró, va canviar tot i es va distingir entre cinema porno i el convencional. Però, tots dos, van sortir del mateix lloc i el pioner va ser Jess Franco.

Quina opinió et mereix que el porno estigui catalogat per majors de 18 anys, però en canvi els menors juguin a assassinats o vegin pelis amb assassinats macabres?

Em sembla que és necessari que el porno sigui per majors de 18 anys. Però també és cert que veig coses que m'afecten moltíssim i no són porno. El que tu dius és cert. La televisió, directament, no la veig mai: me n’assabento que hi ha eleccions perquè veig els cartells penjats. Sí que estic tot el dia a Internet i veus coses brutals i et preguntes 'amb això no passa res?'. Per exemple, quan parlaves de la cocina cachonda, vaig començar a pujar-los a Youtube i no es veia res. Era graciós, els mugrons no es veien ni res, però me'ls van censurar perquè posava que "atemptava contra alguna cosa" quan no hi havia sexe ni res. En canvi, si mires Youtube hi ha tot tipus de coses, disponibles per menors, com assassinats, decapitacions, matances en directe, esquarteraments… Hi ha coses brutals en públic. Em sembla que, jo dels pares, això sí que m'ho miraria. Tots hem agafat un Interviú quan érem petits i tal… Però hi ha altres coses que fan molt de mal sobretot a una ment que no està acabada de desenvolupar.

Per acabar, ha canviat la relació entre consumidors i els fans amb les xarxes socials?

Clar, ara és molt més directe. Avui dia li pots enviar un tuit o qualsevol comentari a Facebook a algú famós. Abans havies d'esperar que arribés un festival per demanar la foto, un autògraf, etc. Però avui dia és més fàcil, creïble i directe. El que passa és que les legions d'admiradors es fan enormes. Al Facebook, per exemple, tinc mig milió de seguidors! I quan veig mig milió de persones pendents del que escric doncs fa molt de respecte. El reconeixement ens agrada a tothom.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

bibian norai porno festival reus reusdigital
reusdigital.cat Reus Diari Digital bibian norai joguina sexual porno festival erotic

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)

Comentaris

JOSEPP  22 de Maig de 2014

INAGURACIÓN

Imagino que lo deberá inagurar los mismos de siempre, los que siempre se hacen la foto.

Reportatges