Divendres, 29 de Març de 2024

Carles Amill, artista de Reus

26 de Desembre de 2008, per Ramon Gomis

No m'atreviré a dir si Carles Amill era o no era pintor, i si la seva obra era o no era Art en majúscules. Ell mateix em retrauria que ara m'entestés a utilitzar definicions massa explícites. Del que no en tinc cap dubte és de la vàlua de la seva pintura, art bó, ras i curt. E.H. Grombich, de qui recomano un llibre clàssic, 'Història de l'Art' (no se'l perdin, si us plau) assenyala que la bona pintura és aquella que et crida a mirar-la, que la bellesa -si se'n pot dir bellesa- està en el contingut de l'obra, en la seva disposició en l'espai. I quan aquest fet es produeix, quan penses que aquella obra artística ha tret una mica de pols a la pell de la teva ànima, aleshores no hi ha cap mena de dubte, estàs davant d'una obra d'art. I l'obra de Carles Amill genera aquest tipus d'emocions.

Tampoc estic en condicions d'afirmar, com dic al títol d'aquesta nota, que Carles Amill fos un artista de Reus: va néixer a Barcelona el 30 d'Octubre de 1953. Però la seva obra està molt més vinculada al Camp i als Estats Units d'Amèrica, que a la pròpia Barcelona. I ho mantinc perquè Carles Amill, tot i no ésser reusenc, es va adscriure de ple al moviment artístic que es desenvolupà a Reus, a finals del segle passat. Dic moviment i en podria dir tendència, no en sé precisar el nom. Són artistes, aplegats a l'entorn de la l'Escola d'Art de Reus i de la sala d'exposicions del propi Centre de Lectura, impulsada pel Salvador Juampere, i que han estat -jo no en tinc cap dubte- el moviment artístic més interessant que s'ha donat mai en aquestes terres, molt més qualificat -en el seu conjunt- que l'anomenat fortunyisme. Obres de Joaquim Chancho, de Salvador Juampere, de Rufino Mesa, d'Aureli Ruiz, del mateix Carles Amill per citar uns noms són una referència del millor art que es celebra a Catalunya. Algú, més dedicat al tema que jo i amb més capacitats, n'hauria de fer-ne l'estudi.

Vaig conèixer Carles Amill quan ell residia a Reus. De la seva obra en sabia ben poca cosa, però dues pintures seves, vistes per atzar, m'havien aturat el temps.

Després, més tard, va venir l'exposició del gener del 2000, a diverses sales de Reus, i un bon catàleg amb un text acurat de Pere Anguera. Vaig fer més d'un passeig al voltant d'aquelles obres i, ara, en homenatge, s'acaba de celebrar un nova exposició de la pintura de Carles Amill, trobada que m'he perdut, embolicat amb altres activitats que no em van permetre trobar aquell moment necessari per viatjar a Reus. Però la seva obra segueix ben viva a la memòria i em pregunto si no seria hora que es fes un esforç generós per donar a conèixer l'obra dels artistes que he anomenat en aquest paper, i d'altres que, en el seu conjunt, són referència d'aquell període de trasbals que va suposar la fi d'algunes utopies, i que anà dels anys 70 fins a darrers del segle XX. Estic segur que l'obra de Carles Amill hi tindria una pres ència important i prendria una altra dimensió, diferent, que més d'un agraïria. I alhora seria un exercici de pedagogia que no ens faria cap mal.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Òbolj  27 de Desembre de 2008

Pintors de Reus

 Excel·lent comentari Ramón, sí senyor ¡¡¡¡¡