Dimecres, 12 de Desembre de 2018

Carta al regidor de Cultura sobre l'oficialització de l'escut de la ciutat

27 d'Octubre de 2011, per Quim Besora
  • Escut emprat per la ciutat abans dels anys noranta

     

Distingit i benvolgut amic,

Aquests escrit és producte d'un acord pres per la reunió dels socis del Centre de Lectura adscrits a la Secció de Geografia i Història, que actualment presideixo. Amb brevetat i des del ben entès que, com fins ara, comptem amb la vostra predisposició a dialogar només volem proposar-vos que l'Ajuntament enceti el procés per oficialitzar l'escut de la ciutat.

Aquesta petició s'origina en un petit cicle que, sobre heràldica, va oferir la nostra Secció abans de cloure el curs passat (2010-2011). En concret, fou una conferència sobre l'evolució de l'escut de Reus, oferta pel Dr. Ezequiel Gort, la que desvetllà el nostre interès i inquietud. Aquestes conferències posaren en evidència que la nostra nació posseeix una normativa heràldica pel que fa als escuts cívics, propis dels llocs; a les banderes que se'n deriven com a símbols representatius i també als emblemes (Decret 139/2007, de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d'ens locals de Catalunya, publicat al DOGC número 4914, del 28 de juny de 2007, pàgina 21.718). Només per raons de respecte a una normativa plenament catalana i nacional en aquesta matèria sensible és aconsellable no demorar més la decisió d'oficialitzar l'escut de la ciutat de Reus.

Publicacions editades per l'Ajuntament de Reus han ajudat a difondre entre un públic interessat per la història l'estat d'aquesta qüestió. Per això, podem defensar que és del tot incorrecta la forma de quadrilong hispànic en l'actual escut, malgrat que el caironat sigui el propi de l'heràldica cívica catalana; o constatar el despropòsit de mantenir la tiara papal en el timbre o, fins i tot, lamentar que no hi figuri l'àliga imperial com a símbol al qual té dret la ciutat a partir d'una concessió atorgada per l'arxiduc Carles d'Àustria... Però millor que en aquests moments deixem aquesta petita relació de "greuges" en les vostres mans, des de la seguretat que trobareu l'adequat assessorament tècnic.

En trametre-us aquesta carta també hem considerat que la ciutat en la seva institució municipal compta amb uns equips tècnics molt qualificats que possibiliten un peritatge d'altíssima qualitat sense cap cost econòmic rellevant. Als museus i a l'arxiu de la ciutat, hi treballen estudiosos de reconeguda erudició, també en el camp de l'heràldica. Per això, en aquest àmbit, no ens trobem presoners dels temps de crisi que vivim.

També us anunciem que farem pública aquesta petició, només per la voluntat de generar un debat ciutadà. Encara que aquest debat sigui minoritari segur que ens ajudarà a trencar inèrcies i, en fer-ho, possibilitarem que la ciutat de Reus esdevingui respectuosa amb la normativa catalana en allò que fa referència als seus símbols més representatius.

Restem a la vostra disposició, alhora que us saludem ben cordialment.

(Quim Besora, president de la Secció de Geografia i Història del Centre de Lectura de Reus)

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (16)

Comentaris

Albert Mestre  09 de Novembre de 2011

Sobre el creative Commons

Apreciats Srs,
haguera estat millor possar sota l'imatge l'origen, l'autor i llicència sota la qual es troba.

Reusdigital.cat  09 de Novembre de 2011

Reusdigital.cat

Estimat lector, la imatge utilitzada, segons posa wikipedia, es regeix pel creative commons, és a dir, el seu autor dóna llibertat per publicar-la i distribuir-la. De totes formes, a la dreta hi trobarà un enllaç precisament a l'article on surt aquesta fotografia.

Gràcies,

Quim Besora  08 de Novembre de 2011

Ara és l'Institut d'Estudis CVatalans

 Potser ens coneixem, Sr. Albert Romero, però de totes formes tinc ganes de coincidir personalment per poder-li agrair l'encert de les seves intevencions en aquest petit debat. El Sr. Armand de Fluvià juga un paper, de fet és una autoritat en aquesta matèria, però darrerament qui emet informe vinculant a la resolució de la Generalitat de Catalunya és l'Institut d'Estudis Catalans, la nostra acadèmia nacional. Contestant al Xavi, crec que va ser Jesucrits qui va dir que no només de pa viu l'home: de fet el futbol i, fins i tot, la cultura i el coneixement també ens ajuden a viure...

Albert Romero  06 de Novembre de 2011

Bacallà i no va dir re.

 Benvolgut Xavi, que l'Armand de Fluvià talli el bacacalo de la ruta heràldica, no vol dir que no tingui raó, de tant en tant. L'insigne es va carregar l'actual emblema de Reus (que no està oficialitzat), per un presumpte incompliment del decret del Departament de Governació 263/1991, de 25 de novembre, d'aprovació del Reglament dels símbols dels ens locals de Catalunya, on l'apartat (Capítol 4. Dels emblemes), és d'una ambiguïtat que desconcerta: cito literalment: "22.2 L'emblema no pot consistir en una modificació o simplificació de l'escut, si bé pot basar-se en elements d'aquest".
Ja t'hi pots trencar les banyes, que de l'emblema no en treuràs aigua clara. Però, a l'hora d'especificar els símbols que corresponen a l'escut, les seves directrius coïncideixen amb les del Sr. Ezequiel Gort, que és la màxima autoritat reusenca sobre la questió i, paradoxalment, amb el Dr. Martí de Riquer, que tot i provenint d'un bàndol ideològicament divergent als de l'expert i assessor i, potser, als de l'arxiver reusenc, i tot i sent un medievalista, té opinions similars.
Continuu intentant fer pedagogia entre les definicions d'emblema (el que dius "logo") i l'escut. No tenen res a veure. I que això sigui un debat estèril, deu ser una opinió personal: cap debat és estèril, fins i tot "en el context en què ens trobem", com dius tu. La ignorància genera ignorància.
A la vostra disposició per esclarir qualsevol pregunta a la que estigui en grau de contestar.

Xavi  05 de Novembre de 2011

debat estèril

 Com molt bé diu l‘Albert Romero, qui talla el bacallà en aquesta qüestió és l‘Armand de Fluvià. El que no diu l‘Albert és que en cas de controvèrsia entre Ajuntament i Generalitat, qui resol és la darrera, a través de la Direcció General d‘Administració Local, obviant el principi d‘autonomia local en una qüestió tan bàsica com és l‘escut que representa el municipi.
Per aquest motiu, alguns Ajuntaments han optat per no oficialitzar l‘escut i utilitzar un logotip que no els hi vingui imposat des de la Generalitat de Barcelona.
Per altra banda, no crec que aquesta sigui la situació que més preocupi a la ciutadania en el context en què ens trobem.

Xavi  05 de Novembre de 2011

debat estèril

 Com molt bé diu l‘Albert Romero, qui talla el bacallà en aquesta qüestió és l‘Armand de Fluvià. El que no diu l‘Albert és que en cas de controvèrsia entre Ajuntament i Generalitat, qui resol és la darrera, a través de la Direcció General d‘Administració Local, obviant el principi d‘autonomia local en una qüestió tan bàsica com és l‘escut que representa el municipi.
Per aquest motiu, alguns Ajuntaments han optat per no oficialitzar l‘escut i utilitzar un logotip que no els hi vingui imposat des de la Generalitat de Barcelona.
Per altra banda, no crec que aquesta sigui la situació que més preocupi a la ciutadania en el context en què ens trobem.

Albert Romero  03 de Novembre de 2011

Àliga

 Benvolgut Jonàs, l'escut que envies és bàsicament correcte, és la proposta "oficial" del Sr. Armand de Fluvià que és qui talla el bacallà en asumptes de símbols locals. Tot i això, l'heràldica no és una ciència exacta com les matemàtiques, poden haver-hi interpretacions que, sense trahir-ne els principis, s'adaptin a l'època en que es divulguen. De fet, amb l'heràldica ha passat sempre el mateix: no hi ha un cànon absolut, és anar-hi anant.

ANZAME  03 de Novembre de 2011

En molt de gust.

 Albert, son tantes les cose que no se que quedo sorprés gratament per aquesta diferenciació que comentes. Els coneixaments sobre les coses son molt importans. A mi m'agrada tindte conversas amb personas. com tu, que entenguin el tema. Arriva un moment que les coses se politilitzan i es en aquest punt on salta la xispa.
Els debats, sempre son aprofitosos, ja vegades que has de conta fins a 100. saludos i donemo per mor.

Albert Romero  03 de Novembre de 2011

Fora de test

 Veig que es continua confonent emblema i escut. El primer és eina de comunicació, el segón, de representació. L'emblema està resolt, només cal passejar pels carrers de Reus, o rebre una multa. El segón, no, com no està resolta la bandera. Repeteixo: no té res a veure amb la política, redéu, només amb la història, i amb l'heràldica, que és una ciència subsidiària que no l'aprens en dos díes, ji ji jaja, a mi m'agrada l'Hèrcules. Senyors, siguem seriosos. Si hi ha debat que no sigui frívol.

Reportatges