-
Aragonès, en una entrevista amb l'ACN
ACN
El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha defensat que la reunió entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, del 9 de juliol ha de girar entorn del "problema de fons" que, segons Aragonès, és que l'estat espanyol no reconeix el dret a l'autodeterminació exercit l'1-O. "El referèndum ja l'hem fet, que és l'1 d'octubre. La nostra prioritat és que es reconegui aquest resultat i a partir d'aquí disposats a parlar sempre que sigui el dret a l'autodeterminació el que guiï l'espai de consens", ha afegit en una entrevista a l'ACN el també adjunt a la presidència d'ERC.
En tots els casos, Aragonès defensa que qualsevol proposta s'hauria de sotmetre a consulta dels catalans. El vicepresident considera que no s'ha de renunciar a cap via per aconseguir la independència però avisa que per guanyar amb una via unilateral cal ser "molts més" perquè davant hi ha un Estat que ha demostrat estar "disposat a tot". Segons Aragonès, la reunió entre presidents ha de tenir un "caràcter marcadament polític" i ha de servir per tractar la "qüestió fonamental".
Per aquest motiu, considera que s'ha de centrar en abordar per què l'estat espanyol no reconeix el dret a l'autodeterminació que, segons el vicepresident, es va exercir el passat 1 d'octubre. "Nosaltres en qualsevol cas, els agradi més o menys, plantejarem aquesta qüestió i veurem si hi ha resposta. No hi renunciarem i ho plantejarem estigui o no a l'agenda del govern espanyol. És el punt principal", ha afirmat Aragonès que també ha volgut deixar clar que en "un hipotètic cas que el govern del PSOE posi una proposta sobre la taula hauran de ser els ciutadans els que la jutgin".
Aragonès ha lamentat que no només l'Estat no reconegui l'1-O sinó que "hagi afavorit" els empresonaments a través de la fiscalia de l'Estat i de les actuacions de la Guàrdia Civil. "Nosaltres considerem que ja l'hem fet, però evidentment no tenim por a les urnes. I de la mateixa manera que vam anar a les eleccions del 21-D, si hi ha una proposta sobre la taula, ho haurem de considerar. La nostra prioritat és que es reconegui el resultat de l'1-O i a partir d'aquí estem disposats a parlar sempre que sigui el dret a l'autodeterminació el que guiï l'espai de consens", ha argumentat.
El vicepresident ha alertat l'estat espanyol que si ara no s'aborda la qüestió de fons en un futur tornarà a haver una "reclamació potent" i es tornaran a viure "molts altres octubres". De fet, ha donat per fet que els independentistes creixeran i que encara serà més ràpid si l'Estat no ofereix una alternativa. Després de la reunió entre Torra i Sánchez, el vicepresident creu que s'obriran reunions de govern a govern entre ministre i consellers per abordar els aspectes que han quedat "paralitzats". És en aquest marc on situa la petició de qüestions com la retirada del control financer de la Generalitat fixat en les mesures del 2015.
No renuncia a cap via per aconseguir la independència
El vicepresident ha defensat que no s'ha de renunciar a cap via per aconseguir la independència de Catalunya i que s'ha d'entendre que n'hi ha diverses sobre la taula i que s'ha d'optar per una o per l'altra segons cada context. Això sí, ha avisat que en la situació actual no es pot escollir la via unilateral i que cal ser "molts més". Segons Aragonès, quan davant hi ha un Estat que està disposat a fer "tot el que ha fet", s'ha de guanyar per "desbordament". De fet, per a Aragonès, el debat sobre la unilateralitat, la bilateralitat i la multilateralitat és un debat "superat" i ha defensat que "en cada moment tàctic i en cada context hi pot haver actuacions d'un tipus o d'un altre".
Per tant, es tracta, segons el vicepresident, d'una "combinació de diferents actuacions" que ha de permetre "ser més i més forts" davant d'un Estat que està disposat a actuar amb "tota la duresa" per tenir "més capacitat de resistir i, per tant, més possibilitats de guanyar". Així mateix, ha defensat que no s'ha de demanar permís a l'Estat per tirar endavant.
No descarta demanar responsabilitats per una intervenció financera 'il·legal'
Per a Aragonès, la intervenció financera del passat 15 de setembre a través de la llei d'estabilitat pressupostària és "il·legal" perquè la normativa no contemplava els supòsits de la intervenció. Per aquest motiu, segons el vicepresident, el 21 de desembre el llavors ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va modificar la "configuració jurídica de les mesures" per "blanquejar" la seva "actuació il·legal" del setembre.
El vicepresident ha recordat que aquesta qüestió està al Tribunal Suprem (TS) i s'ha mostrat convençut que la Generalitat guanyarà el cas. "Quan ho guanyem demanarem responsabilitats. Hi ha hagut actuacions de l'Estat contràries a la llei i algú haurà de respondre. No l'administració sinó algú personalment haurà de respondre", ha afirmat. De fet, ha recordat que en les pròximes setmanes es posarà en marxa el comissionat del 155 i que si dels seus treballs es dedueix que es pot demanar una reparació en termes econòmics, l'executiu català ho farà.
