Carles Mora: 'Tossuts i units aconseguirem consolidar la república'

Carles Mora (Arenys de Mar, 1955) va ser l'alcalde d'Arenys de Munt entre 2007 i 2011 per la força AM2000 i és recordat per haver impulsat, el 13 de setembre de 2009, la primera consulta municipal sobre la independència del país. D'aquella jornada, l'exbatlle en guarda "grans records". "Va ser una jornada festiva que ni els falangistes ens van poder espatllar", subratlla ara que l'extrema dreta surt al carrer de manera habitual. "No només teníem la voluntat que la gent s'expressés, sinó que tots sabíem que estàvem posant la primera pedra de la república", assegura en una entrevista a Reusdigital.cat. A la nostra ciutat, la consulta va tenir-hi lloc l'any 2010. 

Hi pensa, encara, en la celebració de la consulta?

Molt sovint, i en tinc grans records. Sé que pot resultar tòpic, però tot plegat va ser màgic, una gran jornada de democràcia. Les entitats es van unir tot i la seva diversitat, i amb una expressió festiva, per tal que l'esdeveniment fos unitari. Tothom va funcionar i tothom hi va posar allò que se li havia encarregat. Vam tenir la sort, a banda, que els falangistes ens van voler fer la punyeta, es van manifestar allà on érem i fèiem la votació però ni així ens van poder espatllar la consulta. És més, allò va fer que molta gent del municipi que possiblement no hagués votat es decidís i ho fes. En certa manera, crec que el rebuig que va generar la seva actitud i la seva presència ens va convertir en la punta de llança de l'independentisme en la seva màxima expressió, és a dir, urnes i vots. 

Èpica i emoció, per tant. 

Doncs sí, perquè va venir a votar gent molt gran, que quan votava s'emocionava perquè mai havia pogut expressar lliurement que volia la independència de Catalunya. Hi va haver llàgrimes, de debò. A més, va ser un encert posar rere les urnes presidents d'entitats i associacions, gent que representava molta altra gent de procedència i sensibilitat diversa, però unida per expressar la seva voluntat. 

El va sorprendre, que la consulta a Arenys tingués rèpliques arreu del país?

No, de fet no, i en realitat era el que preteníem. Ens va complaure que molts altres municipis catalans que fessin el mateix que vam fer nosaltres. De fet, quan la vam celebrar ja hi havia confirmades una quinzena d'altres poblacions que s'havien compromès a tirar endavant cites similars. Tot plegat ha mostrat que, units, no tenim límits. A tot el país es van mobilitzar 80.000 voluntaris que van fer possible que votés un milió de catalans, una xifra que a Europa no se sol aconseguir, quan s'organitzen consultes no vinculants com la nostra. En molts pobles del país, en especial a la comarca d'Osona, es va registrar un rècord de partipació, el que demostra que érem molts els que volíem expressar-nos. 

Les va seguir, doncs. 

Tantes com vaig poder. Vaig parlar amb molta gent, i vaig atendre tothom que em va demanar consell. El més encoratjador, quan vaig anar a veure'n alguna, és que tothom estava entusiasmat i que el de menys era el partit polític que tinguéssim, fos Convergència, Esquerra o Iniciativa. El que comptava és que tothom treballava en la mateixa direcció i amb la voluntat que altres votessin. 

Les considera la llavor del referèndum de l'1 d'octubre?

L'objectiu sempre ha estat crear la república, amb una gran base social i justícia social, on tothom hi tingui oportunitats i ningú quedi desvalgut. Sempre. Les consultes van ser una primera pedra per al projecte independentista, sí. La participació ciutadana, per tant, és la clau. Aquesta república l'hem de fer inclusiva, i això ha de poder garantir que la gent ho decideixi tot, i que tothom pugui fer propostes. Mira, jo te'n faig dues. Que només es pugui tenir un càrrec i que, a més, estigui limitat. Viure de la política no s'hi val. S'ha de servir i després deixar pas als següents. Tot el que s'ha construït fins ara ens permet ser el mirall d'Europa, i no exagero. Pensa que l'any 2009 Europa ja estava corcada, i ara més, sí, però en aquell moment ens vam proposar eliminar allò que Podem ha qualificat després de la 'casta'. 

I s'és més a prop ara, d'aquest objectiu?

Queda molt per fer , és una evidència, però també hem fet molt. Molt més del que ens pensem. Hem dit de manera clara i decidida que no volem formar part d'un Estat que no es mou, i no que només té la repressió com a argument. I el millor del cas és que la gent ho sap, la nostra i la de fora. I les coses, a fora, les veuen. L'Estat és maldestre, i ha castigat la sanitat i la cultura. En Wert ha fet molt de mal amb l'IVA del 21%, i l'ha fet volent, això és així. Cada cop que el nostre Parlament ha volgut tirar endavant lleis de caràcter social, l'Estat ho ha impedit. És un Estat sense garanties, corrupte. I consti que nosaltres no som pas verges, en aquest camp. També en tenim, de casos de corrupció, i tot això s'ha de deixar enrere. 

Quin és el següent pas?

El camí l'hem de fer junts. Tossuts i units aconseguirem consolidar la independència i la república. La república la tenim, i s'ha de fer efectiva. És una llàstima que al carrer la gent sigui al carrer i que estigui unida, com es va mostrar el passat dissabte a Barcelona, i que en canvi els nostres representants no siguin capaços de sumar esforços i fer una llista única per al 21-D, que crec que ens aniria millor. Ara bé, el que compta és que anem tots a votar i que l'independentisme torni a guanyar unes eleccions de les quals tothom estarà pendent, fins i tot a Europa. 

És un nou plebiscit?

Crec que sí. Nosaltres hem demostrat que no tenim por a les urnes, al contrari, que sempre hem volgut votar. Aquestes eleccions, imposades a la força per l'Estat, són immorals. Però s'hi ha d'anar, s'ha de votar i s'ha de guanyar. 

Abans s'ha referit als falangistes. No el deu haver sorprès veure l'extrema dreta en segons quines manifestacions, suposo.

Gens ni mica, per desgràcia. L'Estat espanyol la protegeix i la permet, aquesta extrema dreta, i això es fa difícil d'entendre per a qualsevol demòcrata. A Arenys, quan vam fer la consulta, hi van ser. I dies abans també. Van destrossar cotxes, vam rebre anònims, i amenaces ja no només adreçades a nosaltres sinó als fills i tot. I això que la nostra era una consulta no vinculant! Ara, que saben que això és de veritat, han sortit altre cop amb l'únic argument que tenen, la por. Tolerància zero, amb l'extrema dreta. 

Si l'independentisme guanya el 21-D, què farà l'Estat? I Europa?

Hem d'anar a totes i no deixar passar ni una sola oportunitat d'expressar el que sentim i volem a través de les urnes, ni que sigui en unes elecciones com aquestes, imposades per l'Estat i a conseqüència de l'empresonament de líders polítics electes. És immoral, el que ha fet l'Estat. Europa és un club d'Estats que vetlla únicament pels seus interessos, però si guanyem eleccions el missatge serà claríssim. I els hem de convèncer amb els arguments que tenim. L'Estat, fins ara, només n'ha tingut un, com es va comprovar l'1-O. Nosaltres, a la nostra. A votar, i al carrer, de manera decidida i pacífica.