Divendres, 29 de Març de 2024

CiU recupera el lideratge davant ERC i Podem es converteix en la tercera força

Els dos partits sumats es queden a les portes de la majoria absoluta i la formació de Pablo Iglesias capta vots de PSC i ICV-EUiA

21 de Novembre de 2014, per ACN
  • Artur Mas, amb Oriol Junqueras de fons

    ACN

La suma de CiU i ERC sumaria 67 diputats, a només un escó de la majoria absoluta, mentre que el bloc sobiranista, format pels partits que van donar suport al procés participatiu del 9-N (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP), perdria força i passaria dels 87 escons als 84, segons l'enquesta de Gesop per a 'El Periodico'.

Tot i situar-se de nou en primer lloc en intenció de vot (20,8%) davant ERC (19,9%), la federació nacionalista perdria entre 16 i 18 diputats respecte les eleccions del 2012, quan en va obtenir 50, mentre que els republicans passarien dels 21 als 31-33. Podem entraria per primera vegada al Parlament com a tercera força, amb el 13,8% en intenció de vot, seguit molt a prop de Ciutadans, amb el 13,5%.

Respecte el sondeig del juny passat, ERC ha perdut vuit parlamentaris i quatre punts en intenció de vot i CiU n'ha guanyat cinc i 2,3 punts en intenció de vot. D'altra banda, els descensos del PSC i el retrocés d'ICV-EUiA, que perdria entre dos i tres diputats, es deu al transvasament de vots cap a Podemos, mentre que el PPC, que perdria entre vuit i nou diputats, anirien cap a Ciutadans. Així, el 44,9% dels votants socialistes i el 36,9% dels simpatitzants ecosocialistes votarien la formació de Pablo Iglesias. D'altra banda, el 52,5% dels votants del PPC optarien per la formació d'Albert Rivera.

Pel que fa a intenció directe de vot (sense 'cuina'), ERC se situa com a primera força amb el 20% dels vots, seguida de CiU (16,1%), Podem (12,8%), C's (9,5%), ICV-EUiA (5,5%), PSC (4,3%), CUP (3,8%) i el PP (1,3%). El percentatge que no té clar el seu vot se situaria en el 16,4%.

L'enquesta es va fer la setmana següent al procés participatiu del 9-N, concretament entre el 14 i el 17 de novembre, i va constar de 800 entrevistes telefòniques arreu de Catalunya.

David Fernández, el líder més ben valorat

El diputat de la CUP, David Fernández, és el líder del Parlament més ben valorat pels enquestats, amb un 5,9 sobre 10, seguit del president d'ERC i cap de l'oposició, Oriol Junqueras, amb un 5,4. També aproven el president de la Generalitat, Artur Mas, que se situa en tercer lloc amb un 5,1 -en el baròmetre anterior suspenia amb un 4,6-, seguit del coordinador nacional d'ICV, Joan Herrera, amb un 5.

En canvi, suspenen el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, amb un 4,1; el líder de Ciutadans, Albert Rivera, amb un 3,3; i el president del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, amb un 1,5.

Millora la percepció de la gestió de Govern

La percepció de la gestió del Govern millora respecte el darrer baròmetre del juny, tot i que segueix suspenent. Així, respecte el juny del 2014, un 42,3% dels enquestats consideren que Artur Mas està sent un bon president, davant el 37,3% del darrer baròmetre, mentre que el 50,1 no l'aprova. Sobre la gestió del Govern, els qui la valoren positivament passa del 26,5% fins al 32,2%, inferior al percentatge d'enquestats que la suspenen 40,7%.

D'altra banda, el 71% dels ciutadans considera que la situació econòmica és dolenta o molt dolenta i el 58,5% també creuen que la situació política és dolenta o molt dolenta.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Ramon Salvat - Reus  21 de Novembre de 2014

Cal reaccionar.

Tota enquesta es discutible, doncs ja en tenim moltes mostres de les seves discordances en les posteriors realitats electorals. Però és significatiu que es dibuixi, cada cop mes, que les esquerres d’aquest país (PSC, IC, EUiA) perdran un enorme nombre de votants a favor d’opcions com Podemos, i en bona part, Ciutadans. Mentre molts estan preocupat en processos constituents de noves pàtries i opcions federals que no s’atreveixen a definir clarament, - continuant absolutament a remolc del “procés” -, molta gent treballadora que no te cap especial sentiment identitari, opta cap a noves formes i opcions . Caldria menys si/si i si/no, menys “il•lusió”, i mes atenció a la realitat en temes tant importants com ensenyament, sanitat, mon del treball, corrupció ( a Catalunya també en tenim, si), i control i participació ciutadana en l’economia i la política.