Cookie control
Dissabte, 19 d'Octubre de 2019

Cuixart i Sánchez: 340 dies en presó preventiva per les concentracions a la Conselleria d'Economia el 20-S

Els líders d'ANC i Òmnium han intentat demostrar que van voler fer de mitjancers però ni Lamela ni Llarena els ha deixat sortir de la presó

20 de Setembre de 2018, per ACN
  • Sànchez i Cuixart

    ACN

L'exlíder d'ANC, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, van ser els primers encausats en posar els peus a la presó i ja porten 340 dies privats de llibertat a l'espera de judici. La magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va ordenar presó preventiva per a ells el 16 d'octubre i fins ara cap dels intents de la seva defensa per alliberar-los ha tingut èxit, tampoc quan la causa va passar a mans del Tribunal Suprem amb el magistrat Pablo Llarena com a instructor. Les defenses han aportat vídeos i testimonis per demostrar que van intentar fer de mitjancers amb la policia espanyola que registrava la conselleria i que van fer crides a la calma. Tanmateix, actualment estan processats per un delicte de rebel·lió i empresonats a Lledoners.

Llarena també va frustrar la candidatura de Sànchez a president de la Generalitat i el va suspendre com a càrrec públic. Un any després dels fets del 20 de setembre, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart continuen en presó preventiva a l'espera de judici, que s'espera que es celebri a finals d'any o al gener. La justícia espanyola els apunta com a responsables de les concentracions, d'incitar-les i d'impedir, doncs, que la secretària judicial i la Guàrdia Civil pogués portar a terme amb normalitat els registres i detencions en busca de material i informació sobre l'organització del referèndum de l'1-O. Just dos dies després de les concentracions a la Conselleria d'Economia, la Fiscalia de l'Audiència Nacional va presentar una denúncia per demanar investigar per sedició els organitzadors de la concentració i ja apuntava directament cap als líders d'ANC i Òmnium.

La magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela els va citar a declarar inicialment el dia 6 d'octubre i els va deixar en llibertat sense cap mesura cautelar a l'espera de tornar-los a cridar. Ho va fer el 16 d'octubre, quan ja tenia sobre la taula un atestat de la Guàrdia Civil sobre el 20 de setembre i que també incloïa l'1 d'octubre. L'institut armat apuntava que els líders de les entitats sobiranistes havien "encoratjat les masses" durant la concentració. Juntament amb Sànchez i Cuixart, Lamela també va citar el major dels Mossos Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana.

Presó per ordre de l'Audiència Nacional

Després de prendre'ls declaració a l'Audiència Nacional, Lamela va fer seu el criteri de la Fiscalia, va decretar presó provisional per a Sànchez i Cuixart i els va enviar a Soto del Real. Des de llavors, no han pogut sortir de la presó a l'espera de ser jutjats. En canvi, Trapero i Laplana van quedar en llibertat provisional amb mesures cautelars. En aquella interlocutòria, la llavors titular del jutjat central d'instrucció 3 (i recentment ascendida al Tribunal Suprem) va apuntar que tots dos van "dirigir les masses" per "evitar l'aplicació de la llei" i dificultar l'actuació de la policia espanyola que estava registrant la Conselleria d'Economia. A la resolució també recollia declaracions de Sànchez d'aquelles jornades com ara "que ningú se'n vagi a casa, serà una nit llarga i intensa", o que tan ell com Cuixart van fer una crida a "la mobilització permanent" pujats a dalt d'un cotxe de la Guàrdia Civil.

El 24 de novembre de l'any passat, el jutge Llarena va acordar fer-se càrrec de la causa que fins llavors havia instruït a l'Audiència Nacional la magistrada Lamela i que afectava a Puigdemont i tot el Govern i els líders d'ANC i Òmnium. En canvi, es va mantenir en aquell tribunal la investigació a Trapero, Laplana i l'excúpula d'Interior. En aquell moment, Llarena –que ja investigava Forcadell i els membres de la Mesa- va argumentar que en la mesura que el delicte de rebel·lió que s'investigava tenia diversos autors, calia que se'ls investigués a tots conjuntament. Considerava que hi havia una "connexió material inescindible" de la naturalesa dels fets que s'estaven investigant al Suprem en la causa relacionada amb el procés secessionista. En aquell moment, doncs, els dos líders d'ANC i Òmnium -empresonats per un suposat delicte de sedició- van incorporar-se a una causa que estava oberta directament per un delicte de rebel·lió i malversació de fons públics.

Llarena veta Sánchez com a president

Després de les eleccions del 21 de desembre i davant de la impossibilitat que Carles Puigdemont pogués ser investit, l'independentisme va consensuar que Jordi Sánchez (número 2 a JxCat) havia de ser el candidat tot i estar a la presó. Fins llavors, Sànchez havia pogut delegat el seu vot com a diputat. Pel que fa a Cuixart, en canvi, no formava part de cap candidatura però, fins ara, s'ha mantingut com a president d'Òmnium. No obstant això, el magistrat instructor va negar a Sànchez assistir en ple en dues ocasions. La primera, el 12 de març esgrimint l'argument de la reiteració delictiva. Posteriorment, la seva defensa –exercida pel lletrat Jordi Pina- ho va tornar a sol·licitar, afegint que sinó podia seguir la sessió per via telemàtica i recordant que el Comitè de Drets Humans de l'ONU havia emès una resolució que instava el govern espanyol a prendre mesures cautelars per respectar els drets polítics de Sànchez.

Llarena va donar un nou cop de porta a Sànchez, ja que considerava que si es convertia en president podia reiterar i "trencar l'ordre constitucional". Sobre la resolució de l'ONU, el magistrat va afirmar que "no era vinculant" per al tribunal i que, a més, no es donava cap "indicació concreta".

El 21 de març, Llarena va processar-los per un delicte de rebel·lió. A la interlocutòria, el magistrat instructor va argumentar que tots dos havien usat la seva responsabilitat al capdavant d'ANC i Òmnium Cultural per mobilitzar "centenars de milers de seguidors" i "d'impulsar una massa de força" per fer front a la policia que "treballava per impedir el referèndum il·legal". Tota la seva responsabilitat se centra en els fets del 20 de setembre. Juntament amb Junqueras i Forn, són els dos únics que han estat des del principi en presó provisional ja que el jutge mai ha rebaixat les mesures cautelars imposades ni ha atès cap de les múltiples peticions de llibertat provisional a l'espera de ser jutjats. A més, el passat mes de juliol –un cop el processament ja era ferm- Llarena va suspendre de funcions Puigdemont i tots els diputats empresonats, entre ells Jordi Sànchez.

La defensa de Jordi Cuixart va ser la primera que va presentar un escrit a la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries demanant el trasllat a Catalunya un cop la instrucció per part de Llarena ja havia conclòs. Al·legava que mantenir-lo allunyat de la seva família i el seu entorn vulnerava diversos drets fonamentals, entre ells el del seu fill d'un any. La petició es va fer el 23 d'abril i darrera seu seguirien els passos altres defenses, com la de Junqueras i Romeva. Finalment, Cuixart i Sànchez van arribar a la presó de Lledoners el 4 de juliol. I darrera d'ells la resta de presos preventius del procés que, fins que no se celebri el judici, estaran a presons catalanes.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics