Dilluns, 19 de Novembre de 2018

De la DUI al 155, passant per les eleccions; Un 27-O de 48 hores

Els moments previs i posteriors a la declaració d'independència van transcórrer entre la tensió, els moviments polítics i nombroses incerteses

26 d'Octubre de 2018, per Redacció
  • Joves s'abracen al Mercadal després de la DUI

    Reusdigital.cat

Els dies 26 i 27 d'octubre de 2017 van ser, probablement, dues de les jornades políticament més intenses de les darreres dècades. Catalunya es va debatre entre la república, les eleccions autonòmiques, el 155, la DUI i les mobilitzacions (al carrer i a la xarxa) de tal forma que a cada pas que es donava, s'hi afegia més tensió i nous girs en el relat dels fets. Un any després, la perspectiva dels esdeveniments encara deixa incògnites i versions diverses sobre algun dels episodis i algunes de les reunions que hi va haver.

Però la cronologia d'aquells dos dies va suposar, amb tota certesa, un punt d'inflexió en l'esdevenir polític de Catalunya, marcant així també el que vindria els mesos posteriors. El dia 25 d'octubre de 2017 va acabar amb una llarga reunió al Palau de la Generalitat, encapçalada per l'aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i amb la presència de l'anomenat 'estat major', amb l'equip del president i representants dels principals actors polítics independentistes. La CUP, però, no hi assisteix.

Catalunya arriba a aquesta fita enmig del debat sobre si calia o no declarar la independència per les conseqüències que això podria portar i per la reacció que podrien tenir l'Estat i la UE. Les crides a la negociació, el fantasma de la repressió, i les pressions d'un grup secret de mediadors entre l'Estat i la Generalitat, havien marcat els darrers dies. La llarga reunió d'aquella nit, però, acaba amb Puigdemont decidint que si aconsegueix tenir garanties que l'Estat no aplicarà l'article 155 de la Constitució i no s'intervindrà per complet la Generalitat, convocarà eleccions anticipades i aparcarà, com a mínim temporalment, la Declaració Unilateral d'Independència.

Paral·lelament, però, hi ha convocat un ple per al divendres 27 on, segons la previsió dels independentistes, s'hauria de proclamar la independència que s'havia deixat en suspens el 10 d'octubre. El dijous 26 neix amb una vaga d'estudiants independentistes de rebuig al 155 i reivindicant "acabar amb el règim del 78". Al Palau de la Generalitat, mentre, Puigdemont reuneix el Govern a les 10 del matí de forma extraordinària i convoca els diputats de JxSí per a després. La intenció és explicar-los què ha decidit fer amb la DUI.

A Madrid, aquell mateix matí, el delegat del Govern a la capital espanyola, Ferran Mascarell, presenta al Senat les al·legacions de la Generalitat contra l'aplicació del 155, una acció que Puigdemont havia rebutjat fer personalment. A mig matí, i encara amb l'amenaça de la intervenció total de la Generalitat, la policia espanyola impedeix als Mossos destruir documentació en una incineradora de Sant Adrià de Besòs. Mesos després, l'Estat asseguraria que aquell era material sensible relacionat amb l'1-O, un extrem que els responsables del Govern negarien per complet. Poc abans de les 12 del migdia, Puigdemont ja ha informat als consellers i als diputats de JxSí que té la intenció de convocar eleccions anticipades per evitar una aplicació del 155 que l'Estat ha avisat que serà total.

Davant aquest anunci, ERC i PDeCAT convoquen les seves direccions per analitzar la situació. Un temps després se sabria que el president hauria fet aquest anunci internament conscient que es faria públic i que arribés a Madrid com el gest necessari per tal que el govern espanyol posés sobre la taula garanties de la no aplicació del 155 i de possibles facilitats per a l'alliberament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. La decisió, però, provoca l'indignació de part de l'independentisme més mobilitzat.

La plaça de Sant Jaume s'omple de sobiranistes que acusen Puigdemont de trair el mandat de l'1-O. La compareixença prevista per a la 1 del migdia on el president ha d'explicar-se, es retarda. I les teories sobre què està passant al despatx de Puigdemont en aquelles hores es multipliquen. Paral·lelament, a les xarxes socials es plasma la mateixa indignació que es nota a la plaça de Sant Jaume. Una piulada del diputat d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, amb el text "155 monedes de plata" marca el to i l'independentisme es bolca a la xarxa majoritàriament en acusar Puigdemont de no respectar la unitat sobiranista ni respectar el resultat de l'1-O.

Des dels partits independentistes, ERC, la CUP i Demòcrates mostren el seu desacord amb la convocatòria d'eleccions i llencen missatges contra la decisió. Des del PDeCAT mantenen una reacció més moderada, però dirigents i diputats com Albert Batalla i Jordi Cuminal amenacen amb donar-se de baixa de la formació per la decisió sobre els comicis i l'aparcament de la DUI. Mentre, quan alguns sectors del govern esperen una mediació i negociar detalls del pacte al que podrien arribar, des de la UE reiteren que no tenen cap paper en el conflicte. Davant aquest allau de reaccions contràries i la negativa del govern espanyol a donar més garanties sobre la no aplicació del 155 a Puigdemont, el president suspèn la seva compareixença.

Al mateix temps, el seu despatx del Palau es torna a omplir de representants dels partits, de les entitats sobiranistes i es manté una tensa reunió amb l'aleshores vicepresident del govern, Oriol Junqueras. ERC amenaça de deixar el govern si es convoquen les eleccions. Cap a les 5, Puigdemont fa un primer gir i, en una declaració institucional, diu que no convoca eleccions i deixa en mans del Parlament la resposta al 155. El president de la Generalitat creu que "no hi ha garanties" per a uns comicis i retreu al PP una resposta "irresponsable". A més, decideix que no comparteix al Parlament, com tenia previst.

Sobre les 6, JxSí decideix que divendres 27 d'octubre el ple votarà i declararà la independència de Catalunya. El dia acaba amb la dimissió de l'aleshores conseller d'Empresa, Santi Vila, en desvincular-se del camí cap a la DUI i en haver fracassat en el seu intent de mediar amb l'Estat.

El dia D, de divendres i de DUI

El divendres comença amb l'expectativa sobre com i en quins termes el Parlament pot proclamar la DUI i amb la incògnita de les conseqüències que pot tenir això. A Madrid, mentre, l'aleshores president espanyol, Mariano Rajoy, insisteix que "no hi ha alternativa" a aplicar el 155 i en responsabilitza Puigdemont assegurant que "va ser ell i només ell" qui ho provoca. El xoc s'albira imminent.

Abans de les 12 del migdia, JxSí i la CUP porten la declaració d'independència al ple del Parlament convocat per a divendres i la registren per sotmetre a votació els seus efectes. A la cambra se succeeixen les reaccions i es desencadenen tots els esdeveniments camí de la DUI. Els lletrats del Parlament, per la seva part, cap a dos quarts d'1, ja alerten la Mesa de conseqüències penals si les resolucions de JxSí i CUP es tramiten i es voten.

Just abans de l'inici del ple, sobre dos quarts de 2 del migdia, Puigdemont reuneix els seus consellers i la Mesa rebutja les reconsideracions de l'oposició contra l'admissió a tràmit de les resolucions sobre la independència. Mentre, els voltants del Parc de la Ciutadella s'omplen d'independentistes convocats per les entitats sobiranistes, expectants al que passa al Palau del Parlament. A Madrid, en canvi, el Senat avança en l'aprovació de l'aplicació del 155, deixant fora de la intervenció els mitjans de comunicació públics.

El ple del Parlament, però, va fent la seva i arriba el moment de votar la declaració d'independència. Sense la presència a l'hemicicle de Cs, PSC i PPC, poc abans de dos quarts de 4 de la tarda la cambra declara la república catalana independent i insta el govern a aplicar-ne els efectes. La proposta de JxSí i la CUP obté, en votació secreta i en urna, el suport de 70 diputats, 10 paperetes en contra i el vot en blanc de 2 més. L'aleshores presidenta del Parlament, Carme Forcadell, llegeix la declaració i proclama el resultat.

L'independentisme celebra al carrer el resultat. Poc després, a Madrid el govern espanyol es reuneix a una sala del Senat per iniciar l'aplicació del 155, i Rajoy demana "tranquil·litat a tots els espanyols" perquè "l'estat de dret restaurarà la legalitat a Catalunya". Finalment, el Senat autoritza al govern espanyol per aplicar l'article 155 amb 214 vots a favor, 47 en contra i una abstenció, en una votació on l'expresident de la Generalitat, José Montilla, decideix no assistir per no haver de pronunciar-s'hi.

Al Parlament, a primera hora dela tarda, es produeix la icònica imatge d'aquella jornada, amb el govern i els partits independentistes al voltant del president, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, a la barana de l'escala d'honor del Parlament, mentre alcaldes sobiranistes mostren les seves vares omplint els esglaons de l'escalinata. Des d'allà, Puigdemont crida els ciutadans a mantenir el pols del país "en el terreny de la pau, el civisme i la dignitat".

Junqueras s'adreça als pobles d'Espanya per reiterar el compromís de "construir un futur en comú molt millor". Milers de ciutadans a nombroses poblacions de Catalunya celebren el pas, tenint a Barcelona la major de les concentracions independentistes. A l'exterior, la UE i els estats membres comencen a fer declaracions de rebuig a la DUI i avisen que no reconeixen la independència de Catalunya.

Passats tres quarts de 7 de la tarda, el BOE ja publica l'acord del Senat amb totes les mesures del 155 i el Consell de Ministres es reuneix de manera extraordinària de nou per aprovar els decrets. Cap a les 8 del vespre, se celebra la primera reunió del govern presidit per Puigdemont després de la proclamació de la república. Paral·lelament, al Palau de la Generalitat també hi ha les entitats sobiranistes per analitzar la situació. Pocs minuts després, el president espanyol, Mariano Rajoy, explica les mesures que implica l'aplicació del 155, cessa Puigdemont i el seu govern, dissol el Parlament i convoca eleccions per al 21 de desembre.

La intervenció de la Generalitat, amb un abast gairebé total i una cadena de cessaments, es fa efectiva. A Barcelona, la primera reunió del govern després que el Parlament hagi declarat la independència acaba pocs minuts abans de les 9 del vespre i Puigdemont marxa amb normalitat del Palau de la Generalitat. Mentrestant, a la plaça de Sant Jaume s'hi apleguen unes 17.000 persones celebrant la declaració de la república, aliens a la marxa del Govern i esperant una aparició de Puigdemont.

La nit transcorre amb una calma tensa, sense massa incidents greus al carrer, però amb la incògnita sobre com el govern afrontarà el 155, si acatarà o no el cessament, i si l'executiu serà capaç de fer valor la DUI que ha votat el Parlament. El dissabte, però, s'inicia amb el BOE publicant que Rajoy assumeix les funcions del president de la Generalitat i les delega en la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría. Del govern cessat, en canvi, no hi ha notícies en les primeres hores.

Mesos després se sabria que els membres de l'executiu català es debatien entre acatar la destitució, intentar aguantar al càrrec desobeint, o marxar a l'estranger amb la intenció de mantenir una mena de govern a l'exili contraposat a l'acció de Rajoy. Els catalans van tornar a tenir notícies de Puigdemont a dos quarts de 3 de la tarda del dissabte 28, quan el president cessat va reaparèixer amb un missatge gravat a Girona, on es veu un escut de la Generalitat, la Senyera i la bandera europea.

Al discurs, Puigdemont crida a fer "oposició democràtica" al 155 i recorda que "són els parlaments els que cessen presidents", alhora que demana "paciència i perseverança" i diu que la voluntat és "continuar treballant per complir els mandats democràtics". A la tarda, es deixaria veure passejant per Girona mentre molts ciutadans l'aclamaven amb crits en favor de la independència.

El diumenge passarà amb calma, sense gaires notícies del govern, amb un executiu espanyol que donava per feta la intervenció del 155, i una població catalana expectant per veure com s'afrontaria el dilluns. Seria aquest dilluns, precisament, quan els consellers cessats van evidenciar que acataven aquest cessament i quan es coneixeria que Puigdemont i alguns membres del seu govern marxaven a Bèlgica. Una nota etapa començava, i ho feia amb moltes incògnites per resoldre.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)

Reportatges