Diumenge, 24 de Setembre de 2017

El Govern signa col·legiadament el decret de convocatòria de l’1-O

Puigdemont, els consellers i el secretari del Consell Executiu rubriquen també el decret de mesures complementàries per al referèndum

06 de Setembre de 2017, per ACN
  • El Consell Executiu, reunit aquest dimecres a la nit

    ACN

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, el secretari del Consell Executiu, Víctor Cullell, i la resta de consellers han signat de manera col·legiada el decret de convocatòria de l’1-O. Amb aquest tràmit, queda formalment convocat el referèndum, emparat en la llei que el Parlament ha aprovat aquest mateix dimecres i després que la norma s’hagi publicat al DOGC. Tres minuts abans de les 23:30 hores de la nit, el Govern ha signat els documents després de reunir-se al mateix Palau del Parlament.  

 El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fet una compareixença després d’aprovar i signar el decret de convocatòria del referèndum per a l’1 d’octubre. El cap del Govern ha estat envoltat de tot el Consell Executiu i ha fet un breu discurs, sense admetre preguntes de la premsa, des de l’Auditori del Parlament. Puigdemont ha aprofitat per recordar que ara és el moment que “els ciutadans decideixin el seu futur” i “culminar” la feina feta pels polítics.

El president també ha avisat que defensarà allà on calgui el dret dels catalans a votar l’1-O. “Ningú té l’autoritat ni el poder d’incautar-nos el dret a decidir. No ens deixarem expropiar aquets dret, no ens deixarem desnonar de la democràcia, ni que ens deixin fora dels drets humans”, ha sentenciat Puigdemont. A més, ha avisat als que posen en dubte l’1-O que ara “no hi caben amenaces, pors, ni insults” perquè “és moment de gran esperança i molta il·lusió”. 

Puigdemont ha volgut incloure al seu discurs un “reconeixement” explícit a tots aquells que han “precedit en les conquestes democràtiques”, i ha explicat que el que està impulsant el Govern ho fa “també pensant en les generacions futures”. “És per elles que prenem riscos”, ha dit. 

Per al president, “en els moments de canvis, quan la societat demana i espera canvis, quedar-se sense fer res impedeix progressar”. I és per aquest motiu que considera que Catalunya ha donat passos decisius com el del referèndum. “El món que avança és el que pren decisions, i Catalunya pertany a aquest món que avança. Per això decidirà democràticament l’1-O”, ha sentenciat. 

El president també ha remarcat que el referèndum suposa “decidir a traves de les urnes, escoltar la població i acceptar el veredicte”. “És democràcia”, ha dit, tot contraposant que “negar el dret a decidir, tractar els catalans com a súbdits d’un estat que fabrica amenaces al mateix ritme que incompliments, no és democràcia, és una altra cosa”. 

Puigdemont ha “convidat” també els ciutadans a participar del referèndum. “Tenim l’oportunitat de decidir convertir-nos en un estat. No correspondrà a cap govern, ni a cap consell de ministres, ni a cap tribunal”, ha afegit.

Per últim, el president ha defensat que la signatura del decret de convocatòria s’ha fet “a l’empara de la legalitat del Parlament, que malgrat els intents de trepitjar-la i d’eliminar la sobirania, representa el poble de Catalunya”.

El Parlament aprova la llei del referèndum amb el vot de JxSí i CUP i l'abstenció de CSQP

La llei del referèndum s'ha aprovat passades les 21 hores, unes set hores més tard del previst per les constants interrupcions del ple a petició dels partits de l'oposició. JxSí, la CUP i el diputat no adscrit, Germà Gordó, han votat favorablement a la proposició després d’incloure el punt a l’ordre del dia per la via d’urgència, apel·lant a l'article 81.3. Els independentistes han aprovat així la llei que pretén donar aixopluc legal al referèndum de l’1 d’octubre i dona pas que, de manera immediata, el Govern firmi el decret de convocatòria. Tots els diputats de CSQP s'hi han abstingut en bloc però s'ha visualitzat el malestar dels diputats de Podem amb el portaveu del seu grup, Joan Coscubiela, per no haver pogut intervenir en el debat de la llei. Els grups de Cs, PSC i PPC han volgut mostrar el seu contundent rebuig a la llei i als tràmits que s’han seguit abandonant el ple del Parlament i negant-se a participar de la votació. Després de la votació, els diputats han entonat 'Els Segadors', l'himne de Catalunya.
 
La crispació ha marcat tota la sessió del ple d'aquest dimecres en què només s'ha pogut celebrar la sessió de control al Govern i el debat i votació de la llei del referèndum. Les crítiques dels partits de l'oposició sobre la manera com s'ha tramitat la llei del referèndum ha forçat que la Mesa i la Junta de Portaveus s'hagin reunit en diferents ocasions, aturant el ple durant hores.

JxSí i la CUP han invocat l'article 81.3 del reglament per incloure a l'ordre del dia la votació de la llei de l'1-O i el ple ha aprovat amb els vots dels dos grups parlamentaris eliminar tràmits parlamentaris habituals. Tot i la petició de Cs i PSC perquè el Consell de Garanties emeti un dictamen de la llei del referèndum, la Mesa ha decidit no obrir un període per poder presentar recursos a l'òrgan consultiu argumentant que és un dels tràmits eliminats per la votació al ple. Per la seva banda, el Consell de Garanties ha emès una nota reconeixent el dret dels grups a demanar dictamen però recordant també que és la Mesa qui decideix si admet a tràmit les peticions.

El debat també ha estat marcat per un informe del secretari general de Parlament, Xavier Muro, i el lletrat major, Antoni Bayona, que adverteix els membres de la Mesa que se'ls pot exigir responsabilitats per tramitar tant la llei del referèndum com la llei de transitorietat. Es tracta d'un escrit en què defensen que les dues lleis de desconnexió tenen una "relació directa" amb altres resolucions aprovades anteriorment pel Parlament que han estat suspeses pel Tribunal Constitucional (TC) i els recorda que tenen el deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que ignori la nul·litat de resolucions de l'alt tribunal.

La llei es basa en tractats internacionals

La llei del referèndum aprovada suposa el marc normatiu que hauria d’emparar la votació de l’1-O. El text explica que basa la seva legitimitat en el dret i els tractats internacionals sobre el dret a l’autodeterminació, i per això determina que aquesta llei "preval jeràrquicament sobre totes aquelles normes que hi puguin entrar en conflicte”. 

La norma estableix els detalls tècnics com que els punts de votació seran els habituals, que els determinaran els ajuntaments i que en cas de no fer-ho serà la Generalitat qui els concreti, igual que es farà amb l’elecció dels responsables municipals del referèndum i les meses electorals. També parla de les paperetes i la seva validesa o no en el recompte, i fixa que la pregunta del referèndum serà "Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?". La llei no xifra una participació mínima i estableix que el ‘sí’ o el ‘no’ guanyaran si tenen un vot més que l’altra opció. Si els independentistes guanyen, la norma preveu que entri en vigor la llei de transitorietat –que s’aprovarà també en breu- dos dies després de la proclamació oficial dels resultats, i si guanyen els contraris a la secessió, es convocaran eleccions autonòmiques anticipades. 

La llei aprovada també estableix que la responsabilitat d'elaborar el cens i fixar un procediment de votació per als catalans residents a l'exterior és del Govern, i per tant la norma no entra en més detalls. Amb tot, es determina que es faran servir de manera idèntica a com es fa en unes eleccions al Parlament i, per tant, tindran garantit el dret a vot els majors de 18 anys, de nacionalitat espanyola i residents a Catalunya. La norma concreta també que hi haurà una campanya electoral de 15 dies i defineix el paper dels mitjans públics en aquesta. 

Per últim, la llei també determina el procediment de creació de la Sindicatura Electoral, l’autoritat electoral que hauria de capitanejar l’arbitratge de l’1-O, l’elecció dels seus cinc membres i el seu funcionament territorial. 
COMENTARIS (0)