El preludi d'una tardor calenta

L'anunci fet el passat dilluns per l'ANC segons el qual prop de mig milió de persones s'han inscrit en la manifestació d'aquesta tarda a Barcelona (batejada com la 'Diada per la república') fa pensar que la força de l'independentisme al carrer segueix intacta. És ben curiós que mentre la seva massa social no defalleix amb el pas dels anys, sigui la classe política qui amagui el cap sota l'ala. Després de l'1-O, de l'aturada de país al cap de dos dies, de la declaració d'independència i de les eleccions del 21-D, el bàndol republicà manté el poder, però aquest ha passat factura a les relacions internes entre els seus actors. Si un any enrere el poble va empényer fins on va poder, molts esperen que aquest torni a agafar les regnes. L'Onze de Setembre, en conseqüència, es planteja com una revàlida, com el preludi de la tardor calenta que se'ns anuncia des de fa setmanes. 

L'estratègia del carrer

D'una banda, Esquerra republicana centra ara el seu missatge en la base. I aquesta, al seu parer, s'ha d'eixamplar, qui sap si per buscar la complicitat d'uns Comuns en restructuració després de la marxa de Xavier Domènech. El president Torra, per part seva, ha estès la mà a Pedro Sánchez a la recerca del diàleg i d'un referèndum pactat que ara per ara no sembla haver-se de produir. La CUP, finalment, irrellevant més enllà del suport per fer majoria al Parlament, observa a l'espera que arribi d'un cop la prevista tardor calenta i es passi a l'acció. Si aquesta ha de ser l'estratègia, però, si el futur del moviment independentista ha de dependre de segons quines decisions judicials que escalfin els ànims del poble, les conseqüències poden ser imprevisibles. 

Anàlisi a banda es mereix el paper del PSC en l'últim any. L'hemeroteca mostra les vergonyes d'uns i altres, i a Miquel Iceta no el deu complaure veure's anys enrere tot assegurant que el cal per desencallar el conflicte català és un referèndum pactat amb l'Estat. Trobar-lo ara al costat de Cs i PP és un cop duríssim per aquells qui sempre han defensat el caràcter catalanista del projecte socialista. Els seus aliats al 155, per cert, no variaran el més mínim el seu full de ruta. La formació taronja, al capdavant de l'unionisme, persistirà en difondre a l'esfera mediàtica espanyola la idea d'una suposada fractura social a Catalunya i en la fal·làcia que Torra només mana per a una part dels catalans, com si Montilla, Maragall o Pujol haguessin estat del gust de tothom. Com si Arrimadas, de fet, ho fos en cas de ser presidenta. 

És evident, en clau local, que els fets que hagin de tenir lloc al context nacional poden marcar no poques enteses i desavinences. La CUP ja ha advertit en reiterades ocasions que la seva política municipal ha de servir per fer efectiva una república que molts troben aturada, quan no inexistent. Primàries Reus, per part seva, ha assumit cert rol aglutinador entre l'independentisme més crític, el que acusa Junts x Catalunya i Esquerra de practicar un 'nou processisme'. El suport que rep de l'ANC, per tant, no és casual. La seva presidenta, Elisenda Paluzie, crida un cop i un altre a persistir en la via unilateral perquè creu que l'Estat no cedirà d'una altra manera. Si la tardor ha de ser calenta, els carrers seran el millor termòmetre.