-
Oriol Junqueras durant el judici del procés
ACN
El Tribunal de Luxemburg s'ha pronunciat aquest matí, sobre tres quarts de deu, reconeixent la immunitat d'Oriol Junqueras com a eurodiputat. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha indicat que si Manuel Marchena volia mantenir el dirigent d'ERC sota presó preventiva, havia d'haver demanat un suplicatori al parlament.
El dictament també conclou que la condició d’eurodiputat s’obté només per la “mateixa elecció” a les urnes i la proclamació oficial dels resultats. Per tant, es carrega el tràmit del jurament de la Constitució com a requisit imprescindible per ser membre de l’Eurocambra.
Aquest dictamen marca jurisprudència a la UE sobre el sistema electoral que regeix els comicis al Parlament Europeu i sobre el grau i abast de la immunitat que tenen els eurodiputats.
Els fets: l'exclusió dels independentistes
El 26 de maig Oriol Junqueras (ERC), Carles Puigdemont i Toni Comín (Junts) van guanyar les eleccions al Parlament Europeu. El BOE va publicar el 14 de juny la proclamació dels electes, una llista on constaven el nom dels tres independentistes. Poc després el Suprem va denegar el permís penitenciari a Junqueras per jurar la Constitució, requisit per assumir el mandat d'eurodiputat, mentre que la JEC no va permetre a Puigdemont i Comín fer aquest tràmit a distància.
Per això, Espanya va enviar un llistat definitiu d'eurodiputats a Brussel·les on no hi havia els independentistes. L'Eurocambra va dir que no els podia reconèixer perquè és competència dels estats comunicar els escollits. Així, cap d'ells va poder ocupar l'escó a l'Eurocambra en la seva constitució a Estrasburg, el 2 de juliol.
Junqueras va ser condemnat a 13 anys de presó en la sentència del 'procés' del 14 d'octubre.
Les tres preguntes del Suprem
El Suprem preguntava en una qüestió prejudicial al TJUE quin és l'abast de la immunitat d'un eurodiputat. És a dir, si aquesta s'aplica abans de la sessió de constitució de l'Eurocambra, el dia 2 de juliol, i si, fins i tot, és vigent des del moment que surt escollit a les urnes, el 26 de maig.
En cas afirmatiu, el Suprem volia saber si això implica que les autoritats judicials haurien d'haver alliberat a Junqueras per jurar la Constitució a mitjans de juny per assumir el seu mandat. A més, pregunta si l'alliberament hauria de ser "automàtic" o fruit d'una ponderació entre "els interessos" de la justícia i els del dret a exercir el càrrec públic.
Opinió de l’Advocat General
En la primera fase judicial del cas Junqueras, l'Advocat General de la UE va concloure que el mandat d'eurodiputat el donen només les urnes i que els estats no poden obstaculitzar aquest dret amb requisits addicionals com el jurament de la Constitució. En les seves conclusions no vinculants traslladades al TJUE, també va obrir la porta a reconèixer la immunitat europarlamentària abans de la sessió inicial del Parlament Europeu i va defensar que és la cambra qui té el poder únic per aixecar aquesta protecció.
Tanmateix, no va entrar a valorar si el Suprem havia d'alliberar "automàticament" Junqueras per jurar la Constitució. De fet, va concloure que no tenia sentit que el TJUE resolgués aquesta qüestió perquè l'afectat ja ha sigut condemnat en ferm a presó, però veia rellevant saber si tenia immunitat quan es va dictar la sentència del 'procés' el 14 d'octubre.
#CJUE: une personne élue au #PE acquiert la qualité de membre de cette institution dès la proclamation officielle des résultats et bénéficie à compter de ce moment des immunités attachées à cette qualité #Junqueras @junqueras (communiqué de presse suivra)
— Cour de justice UE (@CourUEPresse) December 19, 2019
