Dilluns, 10 de Desembre de 2018

El Tribunal d'Estrasburg té pendents 19 demandes relacionades amb la situació política a Catalunya

Les denúncies inclouen la de Forcadell o Puigdemont contra la suspensió d'un ple després de l'1-O o la d'una trentena de jutges contra 'La Razón'

04 d'Octubre de 2018, per Redacció/ACN
  • Accés al Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg.

    ACN

El Tribunal Europeu de Drets Humans, que ha rebutjat aquest dijous la demanda d'una exmembre de la Sindicatura Electoral contra Espanya, té pendents de resolució 19 sol·licituds més relacionades amb la situació política a Catalunya, segons ha pogut saber l'ACN. Aquest 2018 el tribunal amb seu a Estrasburg ha rebut 17 denúncies més que se sumen a les dues encara pendents del 2017: la demanda 'Forcadell i altres vs. Espanya' contra la suspensió preventiva del ple del Parlament posterior al referèndum i una demanda particular. Entre les noves destaquen 14 demandes més d'altres membres de la sindicatura electoral, dues queixes particulars que invoquen "el dret d'expressió a l'opinió del poble" i una denúncia d'una trentena de jutges contra 'La Razón' per l'article del 2014 'La conspiració dels 33 jutges sobiranistes'.

Si bé aquest dimecres s'ha rebutjat el cas d'una exmembre de la sindicatura electoral de l'1-O, al juny d'enguany es van presentar 14 demandes més d'altres membres com el catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona Jordi Mates Dalmases pel mateix cas. Ara el TEDH haurà de decidir si les admet a tràmit o no.

Pel que fa als casos particulars 'Basela Caba contra Espanya' i 'Reichardt Berini contra Espanya' presentats el març del 2018, els demandants al·leguen davant del tribunal d'Estrasburg que, com a votants a les eleccions del Parlament de Catalunya el 2017, van partir una violació "del dret d'expressió a l'opinió del poble en l'elecció del cos legislatiu", segons ha pogut saber l'ACN. En concret, apel·len a l'article 3 del Protocol 1 de la Convenció Europea de Drets Humans en què els signants es comprometen "a celebrar eleccions lliures" en condicions que "garanteixin la lliure expressió de l'opinió de la gent en la seva elecció de la legislatura".

'Rosa Palacio i altres vs. Espanya'

Tot i que l'Audiència Nacional va obligar aquest juny a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades a reobrir la investigació sobre la publicació de les fotos dels jutges favorables al dret a decidir que 'La Razon' va publicar el març del 2014, els afectats van portar el cas contra el seu director davant el TEDH el 26 d'abril del 2018. Uns dies després de la publicació de l'article en qüestió, la trentena de magistrats afectats van presentar una demanda judicial a l'Estat per revelació de secrets en considerar que les imatges només podien haver sortit de la base de dades de la policia espanyola. L'abril del 2016 l'Audiència de Madrid va arxivar el cas després que els jutges presentessin un darrer recurs al tribunal en considerar que la publicació de les fotografies vulnerava el seu dret a la intimitat i a la imatge. En la seva resolució, el tribunal assegurava que no hi havia proves que l'objectiu dels policies fos el de difondre les imatges i les dades personals dels magistrats i tampoc veia cap indici que el Cap Superior de la Policia a Barcelona, que va encarregar el seguiment als magistrats, filtrés les fotografies que es van publicar a 'La Razón'.

'Forcadell i altres vs. Espanya'

La denúncia 'Forcadell i altres vs. Espanya' inclou 76 demandants -entre els quals l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i Carles Puigdemont- contra la suspensió preventiva del TC de la convocatòria del ple del Parlament posterior al referèndum de l'1 d'octubre per la possibilitat d'una eventual declaració d'independència. En el text els diputats al·leguen que la mesura de l'alt tribunal espanyol suposa una "greu infracció" dels drets fonamentals com la llibertat d'expressió i de lliure reunió, recollits en els articles 10 i 11 del Conveni Europeu de Drets Humans.

COMENTARIS (0)