Divendres, 22 de Juny de 2018

Els asexuals surten de l'armari

El col·lectiu s'organitza a les xarxes per 'construir comunitat' i fer-se visible socialment

24 de Febrer de 2018, per Marc Busquets
  • El col·lectiu asexual busca expandir-se arreu del país

    Fabián Acidres

El col·lectiu asexual treballa per donar-se a conèixer i fer-se visible socialment. "Encara ens costa una mica que se'ns prengui seriosament, tot i que al mateix temps ara s'és més receptiu", exposa a Reusdigital.cat un dels integrants de l'Associació catalana d'asexuals, Pablo Ortiz, que pronostica que "de cara al futur hi haurà cada cop més gent que sortirà de l'armari i reconeixerà la seva asexualitat". La plataforma, que ara mira d'eixamplar la seva base, compta amb recursos "nuls" per créixer, de manera que s'organitza a través de les xarxes socials. "Tenim grups de WhatsApp i altres en què tothom hi és benvingut per donar veu al territori", assenyala l'activista. 

Quan 'et miren malament'

L'objectiu de l'entitat passa per "guanyar reconeixement" a ulls de l'opinió pública. Per entendre'ns, que se sàpiga que una opció més és la seva, i que es fonamenta en què no se sent atracció sexual per altres individus. "Es tracta de normalitzar la nostra existència, sense més". Però no és tan fàcil com pugui semblar d'entrada. "Sí, per desgràcia encara hi ha rebuig, o es tendeix segons com a minimitzar el que sentim", afegeix Ortiz. "De fet, n'hi ha que en fan broma o que hi busquen una patologia", lamenta. "Que no sentis atracció sexual i ho diguis genera encara una gran incomprensió", diu. 

"Posem per cas que estàs amb els amics, i passa una noia. Si es comenta que està molt bona i tu no dius res perquè no ho sents, o perquè no et diu res, ja et miren malament", argumenta. El pitjor, no obstant això, passa quan s'intenta verbalitzar o compartir amb algú què se sent i el que es rep són "tòpics que estigmatitzen". La tasca del grup es fa especialment a nivell virtual, precisament "per arribar a gent que potser es troba en zones geogràfiques en què no té informació de l'asexualitat o no sap a qui adreçar-se", assenyala. Per arribar a d'altres públics, a banda, a poc a poc s'organitzen tot tipus d'activitats (conferències, trobades, tallers i presència als mitjans) per combatre "l'estigmatització". 

El primer pas, "quan es busquen respostes, al capdavall", recerca d'informació a banda, és la consulta d'un test validat per la universitat de British Columbia per determinar si s'és o no asexual. "Més endavant hi poden haver molts altres factors per analitzar", matisa Ortiz, "perquè no tot blanc o negre". "La societat ens ha fet creure que estem trencats, que quelcom dolent ens passa, que si no t'agrada una cosa o l'altra no ets normal. I no és així", reivindica. Per acabar-ho d'adobar, la "hipersexualització" social que ens envolta encara afegeix "més pressió" a segons quines situacions. 

Atracció sexual quan hi ha vincle emocional

"Sí, i ho veiem en sèries, pel·lícules, a totes bandes", raona la Cori, una reusenca que es defineix com a 'demisexual' però que lamenta "cert desconeixement" sobre la seva opció. "Hi ha gent que d'entrada sent atracció sexual per algú altre i després, si tot va bé, inicia una relació. Per a mi és al revés", explica. En el seu cas, tot va començar quan es va acabar la seva última relació. "Vaig quedar tocada i em vaig plantejar també el fet de ser asexual", recorda. "Avui en dia, però, crec que el que millor em defineix" és la 'demisexualitat', és a dir, que tan sols se sent atracció quan es comparteix un vincle emocional, sovint romàntic, amb una altra persona. 

La Cori va espavilar-se pel seu compte. "Vaig buscar informació a Internet, sobretot, i després ho vaig comentar amb la mare", que "sempre m'ha ajudat i m'ha aconsellat". A l'hora de buscar altres suports, subratlla que "només el meu millor amic ho sap", però que el seu cercle d'amistats "ho acceptaria, perquè qualsevol tipus d'orientació i situació, com podria ser la meva, s'accepta". No obstant això, admet que "a vegades" n'hi ha que, o bé no han entès el seu cas "o se n'han burlat". 

COMENTARIS (0)

Reportatges