Diumenge, 28 de Maig de 2017

Els espolis submarins, des de buidar jaciments per pagar deutes a arribar a vendre àmfores per Internet

Arqueòlegs, Mossos d'Esquadra i Guàrdia Civil lluiten contra el tràfic de peces arqueològiques extretes del fons del mar

10 de Gener de 2017, per ACN
  • El director del CASC, l'arqueòleg Gustau Vivar, examinant unes àmfores a la seu de Girona

    ACN

  • Un arqueòleg del CASC estudiant les restes del derelicte Cala Cativa I, del qual ara se n'ha descobert per què es va enfonsar

    ACN

De punta a punta del litoral català hi ha documentats fins a 835 jaciments submarins. I al llarg de les darreres dècades, fins al 90% han patit espolis. Per això, arqueòlegs, Mossos d'Esquadra i Guàrdia Civil lluiten contra el tràfic d'aquestes peces arqueològiques. Sovint, àmfores d'època grega o romana. Als estrangers que aprofiten un viatge per endur-se un record del passat i a aquells espoliadors professionals que actuen al marge de la llei, ara s'hi està sumant un nou tipus d'il·lícit: la venda d'àmfores –o de part d'aquestes- a través d'Internet. Al llarg del 2016 ja se n'han detectat quatre casos. El director del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), Gustau Vivar, explica que sovint és gent que fa temps que tenen la peça a casa seva o bé d'algun familiar, i que volen desfer-se'n.

Es troben sota aigua, amb l'única protecció que els dóna la sorra del fons. I això els fa vulnerables als espolis. A Catalunya, nou de cada deu jaciments submarins –molts dels quals, a la Costa Brava- han patit l'acció d'aquells qui, sigui per un motiu o altre, no han dubtat a endur-se part del passat cap a casa. Sovint, àmfores d'època grega o romana que fa segles que hi són.

Al mar, els arqueòlegs i la Guàrdia Civil lluiten contra aquests delictes. El director del CASC concreta que, aquí, hi ha dues tipologies d'espoliadors. Per una banda, aquells que ell anomena "de cap de setmana": gent que bussejant topa amb una àmfora i l'agafa per desconeixement, o estrangers que les extreuen del fons marí i se les emporten com a record. "Hem de pensar que al nord d'Europa el mercat negre de peces arqueològiques està més viu", precisa Vivar.

I per altra banda, també hi ha aquells "espoliadors endèmics", que ho fan a consciència. Són professionals, que o bé han descobert restes d'algun naufragi del passat, o bé no dubten a acostar-se als arqueòlegs del CASC quan estan fent recerca, fixant-se on fondegen el 'Thetis' (el vaixell amb què naveguen durant la campanya).

Vivar recorda que, precisament, ara fa dos anys van patir l'acció d'un d'aquests espoliadors. Es trobaven excavant un derelicte iber al Cap de Creus, el de Cap de Vol. I d'un dia per l'altre, un coll d'àmfora que aguantava una de les quadernes de la nau, de finals del segle I aC, va desaparèixer.

Pagar deutes o treure's un sobresou

"Els espoliadors endèmics són gent que, directament, paga deutes amb àmfores o bé aprofita aquesta activitat il·legal per treure's un sobresou", explica el director del CASC. I hi afegeix: "A més, molts cops també comercien il·legalment amb corall o esponges marines, com si sota aigua hi hagués un autèntic supermercat".

Atrapar-los tant als uns com als altres, però, no és fàcil. O bé se'ls enxampa en plena feina (també gràcies a l'alerta d'altres embarcacions que els veuen) o bé se'ls intenta seguir la pista quan proven de 'col·locar' la peça. "Però és difícil, i per això aquí el que cal és insistir en la conscienciació; els jaciments són patrimoni de tots, i espoliar-los o comercialitzar amb aquestes peces és delicte; per això, si ningú en compra, potser se'ls acabarà el negoci", reflexiona Gustau Vivar.

Per Internet i pàgines de segona mà

A aquests espoliadors que actuen al marge de la llei, però, ara s'hi està sumant un nou tipus d'il·lícit: la venda d'àmfores a través d'Internet. Molts cops, amb anuncis a pàgines de segona mà. I aquí és on entren en joc els Mossos d'Esquadra, perquè aquests delictes es cometen a terra ferma.

Al llarg del 2016, ja se n'han detectat quatre casos. El darrer, a finals de desembre, quan un particular va provar de vendre un coll d'àmfora a través del Wallapop. Gustau Vivar concreta que molts cops és gent que fa temps que té la peça a casa seva, o bé l'ha heretada d'algun familiar, i vol desfer-se'n.

El director del CASC, però, recorda que vendre patrimoni és delicte. Es faci com es faci, i pel motiu que sigui. Per això, demana a aquells qui tinguin àmfores o altres peces a casa, que les portin als museus. "Que no ho venguin per Internet i que tampoc, en cap cas, se'n desfacin esmicolant-les i llançant-les a les escombraries", diu Vivar.

Per últim, el director del CASC també explica que tan greu és espoliar com enaltir aquesta pràctica. Encara que sigui "per fer la gràcia". Això els va passar l'any passat, quan van adonar-se de quina manera una empresa publicitava un aparell per fer submarinisme.

"Ensenyava els bussejadors fent immersió i extraient monedes del fons marí; se'ls va obrir un expedient, perquè això és com si un anunci ensenya algú que roba un cotxe", precisa Vivar. "Els espolis són un autèntic problema i cal lluitar-hi des de totes bandes per acabar amb aquesta pràctica de soca-rel", conclou el director del CASC.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

Reus Diari Digital àmfores guàrdia civil arqueòlegs
COMENTARIS (0)