Els Mossos s'integraran al CITCO abans d'un mes

Els Mossos d'Esquadra s'integraran plenament al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) abans d'un mes, després que ja s'estan a punt de superar els problemes tècnics i informàtics que ho havien impedit fins ara. És un dels principals acords sorgits de la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya. Durant la trobada, la Conselleria d'Interior ha demanat al Ministeri que aprovi dues noves promocions de mossos entre el 2019 i el 2020 de 750 agents cadascuna.

Segons l'acord sobre el CITCO, un mosso d'Esquadra estarà permanentment desplaçat al centre, on tindrà plaça fixa i integrada. El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha dit que aquest acord evidencia la voluntat de les dues administracions de treballar amb "lleialtat" i amb l'objectiu comú de millorar la seguretat ciutadana. D'altra banda, amb les dues noves promocions de mossos, que es farien els cursos 2019-2020 i 2020-2021, i comptant els 500 aspirants que acaben de començar el curs a l'Institut de Seguretat Pública, la policia catalana podria comptar amb 2.000 nous agents, que descomptant les baixes produïdes i que es produiran properament, permetria mantenir la plantilla del cos en 18.000 agents, ràtio que per població li tocaria a Catalunya.

No obstant, el Ministeri de l'Interior ha de traslladar la proposta al Ministeri d'Hisenda, que és qui té l'última paraula per autoritzar la despesa. Marlaska ha dit que la proposta dels Mossos els sembla "raonable" després de "l'austericidi" pressupostari que va provocar la pèrdua d'agents a tots els cossos policials, com els més de 27.000 conjunts de policia espanyola i Guàrdia Civil.

En la Junta de Seguretat també s'ha acordat crear una comissió de cooperació policial que farà el seguiment dels acords i treballarà de forma més àgil en els períodes entre junta i junta. També s'han creat comissions de treball específiques per àrees concretes, amb els càrrecs de cada administració ja designats. La primera comissió mixta es reunirà abans del 30 de novembre, i ha de començar a concretar també, per exemple, la forma en la que els Mossos s'integren al sistema d'intercanvi d'informació policial europeu, Siena, pertanyent a l'Europol.

Sobre els llaços grocs

A banda, la Generalitat i el govern espanyol s'han compromès aquest dijous a garantir la "neutralitat" de l'espai públic, sobretot en relació als llaços grocs als carrers. Tot i així, no han concretat què faran en el cas concret de la col·locació o la retirada d'aquests símbols a favor dels presos. Després de tractar la qüestió en la Junta de Seguretat de Catalunya, el conseller d'Interior, Miquel Buch, i el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, han coincidit en la voluntat d'apaivagar els ànims i mantenir la convivència als carrers, però no han detallat com es farà.

Buch ha negat problemes de convivència i ha recriminat a Cs les crides a retirar llaços grocs. Segons fonts coneixedores de les converses, no es denunciarà ningú per col·locar o treure llaços si no hi ha cap incident violent, i en tot cas Buch ha instat la ciutadania a trucar els Mossos si constaten algun problema. El ministre ha insistit molt en la necessitat de mantenir la "neutralitat" de l'espai públic, que ha qualificat de "lloc de trobada de tothom,, de convivència, d'enriquiment" i on s'han de poder exercir els drets i llibertats.

De fet, s'ha mostrat "preocupat" per la convivència ciutadana. Segons ell, existeix certa percepció social que actualment en certes zones de Catalunya "no existeix un espai públic adequat on tothom pugui exercir els seus drets amb tranquil·litat o no es monopolitzi aquest espai per part d'una ideologia concreta". Segons el ministre, la Conselleria i els Mossos s'han "compromès" a que "els espais de convivència siguin espais de trobada" i "neutrals". Per això, el Ministeri ha ofert els seus efectius de policies i guàrdies civils per ajudar els Mossos d'Esquadra si aquests ho demanen, tot i que ha assegurat que confien plenament en la policia catalana. "Em preocupen els enfrontaments al carrer, volem espais lliures d'amenaces i violència", ha finalitzat.

No obstant això, Buch ha dit que no considera que hi hagi un problema de convivència, tot i que durant la segona quinzena d'agost hi ha hagut "més fets" polèmics relacionats amb els llaços a causa, segons ell de les "crides" fetes per "un partit" polític determinat, en referència a Cs. Per això, ha demanat a tothom que truqui als Mossos quan presenciï algun incident, perquè "els Mossos estan a tot el país, el coneixen i treballen amb mediació per resoldre els petits conflictes". "No caiguem en provocacions, hi ha algú a qui l'interessa la confrontació", ha reblat. De fet, ha dit que els llaços grocs només reivindiquen la llibertat dels presos i ha recordat que se'n pengen des de l'octubre de l'any passat, però la majoria de polèmiques han tingut lloc a finals d'estiu.

Preguntat sobre la presència de símbols polítics als edificis públics, Grande-Marlaska ha recordat la sentència del TSJC de principis d'estiu contra la col·locació d'una estelada en una plaça per part de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. El ministre tampoc ha volgut entrar en el detall sobre els casos en el que algun policia o guàrdia civil ha actuat violentament en incidents, ja que estan judicialitzats, però ha concretat que els expedients interns no avançaran mentre els casos els investigui un jutge.