Dimarts, 19 de Març de 2024

Els precedents històrics de les gran pandèmies

La pesta negra o la grip espanyola van ser mortíferes

13 de Març de 2020, per Jordi Garcia Arnau
  • Repassem l'afectació que altres pandèmies van tenir en la població

    Getty images

La preocupació per la pandèmia del coronavirus va en augment, com l'afectació que està tenint sobre la nostra vida habitual. A partir d'aquí hem volgut fer una mica de memòria sobre altres pandèmies que ha patit la humanitat al llarg de la història. Al llarg dels segles, les conseqüències de les diverses pandèmies han tingut un pes terrible sobre la societat. La pesta, la verola, el xarampió, la tuberculosi, la malària, el tifus, la lepra, la febre groga i la grip han atemorit milions de persones fins el punt de provocar grans davallades entre la població i canvis de cicles històrics, com l'inici del Renaixement a Itàlia després de la pesta negra.

Justament ens hem volgut centrar en dues pandèmies especialment mortíferes i allunyades entre si en el temps: la pesta negra de 1348 i la grip espanyola de 1918.

La pesta negra

La pesta negra o pesta bubònica va aparèixer a l'Àsia a inicis del segle XIV i va arribar a Europa a través dels mercaders italians. Com veieu, té uns focus força similars amb els de l'actual coronavirus. En sis anys va matar entre uns 20 i 30 milions d'europeus, un terç de la població total d'aquell moment. L'afectació va ser més greu en les ciutats que van perdre fins a la meitat de la població. A tot el món es calcula que el número de morts va ser de 75 milions. Curiosament, les ciutats de Milà i Dubrovnik no es van veure massa afectades perquè es van aïllar del món exterior a base d'extraordinàries mesures de control, el que avui en diríem confinament o quarentena.

El Pririneu català tampoc va patir en excés els estralls de la pesta per les difícils comunicacions que tenia; a l'altre extrem, però, hi trobaríem Perpinyà o Manresa, que van perdre vora el 60% de la seva població. En el cas de la capital del Bages, va deixar de ser una de les principals ciutats de Catalunya. Barcelona també es va veure greument afectada. El brot va arribar a la capital catalana en un vaixell procedent de Gènova on tota la tripulació estava infectada. La pesta la va causar un bacteri que transmetien les puces que portaven les rates però, en canvi, en aquell moment es va creure que els culpables de la pesta eren els gats, raó per la qual se'n van exterminar moltíssims, fet que va empitjorar la situació.

En minvar molt el número de gats, les rates van anar a més i el contagi de la població també. L'extremisme religiós de l'època, que afirmava que l'epidèmia era un càstig diví, també va ajudar a propagar la malaltia per culpa de la generalització de processons que anaven de poble en poble amb gent tot autoflagelant-se. L'esglèsia catòlica també va ser responsable de la persecució a la població jueva, a la qual es va culpabilitazar d'enverinar els pous d'aigua i d'extendre l'epidèmia, raó per la qual hi va haver atacs als calls jueus de les principals poblacions.

La grip espanyola

Aquesta pandèmia va aparèixer a les acaballes de la primera guerra mundial. Va ser identificada per primera vegada al març de 1918 a Kansas entre les tropes dels Estats Units, però hi ha qui creu que també té l'origen a la Xina, que exportava molta mà d'obra a Amèrica. El conflicte bèl·lic i el moviment de tropes van facilitar que l'epidèmia s'extengués ràpidament. En sis mesos s'havia escampat per arreu, tot arribant a infectar un terç de la població mundial, és a dir, uns 500 milions de persones.

Es calcula que a Catalunya hi va haver prop de mig milió d'afectats, i a Madrid el 70% de la població es va veure afectada. Però si durant la pesta negra la religiositat va tenir uns efectes molt perniciosos, la grip espanyola va ser més mortal per culpa de la guerra. Els estats en litigi volien amagar informació respecte a la malaltia per no minar la moral de la població, i especialment la dels soldats. De fet, aquest és el motiu pel qual es coneix com a grip espanyola. Espanya, en no estar en guerra, no tenia la necessitat d'amagar la malaltia i per tant va ser dels primers llocs en detectar-se i d'aquí el seu nom.

La mortalitat va ser molt elevada, en part, perquè en estar en període de guerra la capacitat de la gent i dels estats per fer front a l'epidèmia era molt més limitada. Tot i ser la més important de l'època contemporanea, la seva afectació no va ser tant greu com la de la pesta negra dels segle XIV. Ja érem al segle XX i les mesures per evitar un contagi més massiu eren una realitat. També es van suspendre els partits de futbol o els espectacles teatrals i es va activar controls a les estacions de ferrocarrils.

La mortalitat l'hem de situar entre el 10 i el 20%, i el número de morts entre 50 i 100 milions de persones en aproximadament els 18 mesos que va durar la pandèmia. Va ser especialment mortífera entre la gent jove i els nens a diferència del coronavirus, que sembla ser més letal entre la població de més edat. Tampoc va fer distincions entre classes socials, fins el punt que el rei Alfons XIII també va fer emmalaltir... Ara ho ha fet Ortega Smith. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics