'Et rebentaré el puto cap'

M.C recorda que era amb la seva parella, A.T, a la Via Laietana, davant la delegació del govern espanyol, la tarda de la vaga general del passat 18 d’octubre. Hi havia un cordó policial, explica a Reusdigital.cat, i “van venir per dalt, per plaça Urquinaona, ens van acorralar i van començar a pegar tothom amb la porra i a disparar”. Per sort, hi havia una entrada d'aparcament a prop i ells dos, amb un grup més de joves, hi van poder entrar. Amb el ritme vertiginós que agafaven els esdeveniments i tot el que passava alhora, M.C no sap dir amb seguretat l'estona que van passar allà baix, però sí que recorda clarament que els policies s’esperaven a la porta. “Hi havia foc, barricades, objectes cremant, i van venir molts periodistes”, relata, tot afegint que els de les armilles taronges els van ajudar a sortir fent-los una mena de "paret" de protecció per intentar evitar que es topessin amb els agents.

“Vam començar a córrer cap a l’única sortida que teníem: un carreró”, recorda M.C. Escapar dels agents en aquell punt calent de Barcelona era gairebé impossible. Un agent de la policia nacional espanyola els va aturar, juntament amb altres persones, i els va fer ensenyar les motxilles. “Va dir que les bolquéssim, i ens va llençar totes les coses a terra”, recorda, “i quan van caure les meves ulleres de sol les va trepitjar i van quedar destrossades”. L’agent va trobar a la bossa d’M.C unes ulleres d’esquiar i li va preguntar per què eren: “Perquè no em feu mal als ulls”, va respondre ell. Assegura que el policia el va agafar i el va estampar contra la paret mentre li deia: “Et rebentaré el puto cap”. M.C admet que en aquell moment va pensar que l’apallissarien, i va tancar els ulls tot esperant els cops. L’agent, però, el va deixar anar.

Quan van acabar de revisar tot el que duien a les motxilles, els van dir dirigir cap a un altre carreró on hi havia més policies disparant pilotes de goma als manifestants. La seva nòvia, A.T, va preguntar a l’agent per on podien sortir, i aquest se li va apropar “enfadat” i li va etzibar: “A mi parla'm en espanyol”. M.C i A.T, espantats, van començar a córrer cap on van poder i finalment van agafar el primer metro que els portés ben lluny de la ciutat comtal.

“Ens sentíem impotents perquè sabíem que ens podien fer el que ells volguessin, parlar-nos malament, colpejar-nos amb la porra, el que volguessin”, lamenta M.C, que remarca: “Estaven constantment buscant conflicte”. La "impotència, la ràbia, la tristesa", també es barrejaven amb "la por, i la incertesa" de no saber cap a on anar per trobar un lloc segur, si és que això va existir aquella tarda de divendres a Barcelona.

Tot i l’ensurt, M.C i A.T van tenir la sort -perquè només es pot dir així, sort- de poder tornar a casa, de poder tornar a veure les seves famílies. Aquella nit, fins a 83 persones van ser detingudes, entre Mossos d’Esquadra i policia nacional espanyola.