Cookie control
Dimarts, 15 d'Octubre de 2019

Forcadell: 'No vaig participar ni dirigir cap estratègia, em vaig limitar a complir amb el càrrec de presidenta del Parlament'

L'expresidenta de la cambra admet que JxSí esperava aconseguir majoria absoluta a les eleccions del 2015

26 de Febrer de 2019, per ACN
  • Forcadell, al Suprem

    ACN

L'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha assegurat aquest dimarts en la seva declaració davant del Tribunal Suprem que no va "participar" ni va "dirigir cap estratègia" per aconseguir la independència. "Em vaig limitar a complir amb el càrrec de presidenta del Parlament", ha assegurat en respostes a la fiscal Consuelo Madrigal. També ha dit no recordar haver participat en una reunió per definir els passos a seguir segons quina fos la resposta de l'Estat ni de demanar informes jurídics per afrontar cap estratègia. Forcadell ha reconegut que la coalició de Junts pel Sí (JxSí) esperava aconseguir la majoria absoluta a les eleccions al Parlament del 2015.

En la línia que ja apuntava l'escrit presentat per la seva defensa, Forcadell ha limitat la seva activitat a la parlamentària i s'ha desvinculat de qualsevol decisió estratègica. De fet, ha remarcat que la Mesa de la cambra "no té la potestat de valorar la constitucionalitat de les tramitacions parlamentàries". Segons ha assegurat, "d'acord amb la jurisprudència, només ha de valorar temps i forma, perquè si no limitaria i controlaria el debat parlamentari, que no està en les seves funcions".

Forcadell ha reconegut que només hi ha dos precedents d'iniciatives rebutjades per la Mesa del Parlament, l'any 2009 i 2010, també sobre la convocatòria d'un referèndum. L'expresidenta ha detallat que es tractava de casos impulsats per comissions promotores d'Iniciatives Legislatives Populars (ILP) i que, en aquests casos, la llei sí els obliga a "entrar en el fons" per comprovar que estan d'acord amb la llei que les regula.

L'expresidenta del Parlament ha apel·lat a la protecció de la "inviolabilitat parlamentària" quan la fiscal li ha preguntat si havia votat la declaració de ruptura del 9 de novembre del 2015, i ha recordat que la va ser votada per un total de 72 diputats.

En respostes a la fiscal Madrigal, ha explicat que va deixar la presidència de l'ANC un cop se li acabava el mandat segons els estatuts de l'entitat i que en aquell moment no tenia previst presentar-se a cap elecció. Va ser posteriorment, quan els partits que van fer la coalició de JxSí la van pactar, que Artur Mas li va proposar de presentar-se com a independent.

Però ha afegit que no va tenir "res a veure amb el programa electoral de JxSí" ni amb cap partit, i que el full de ruta aprovat per partits i entitats el març del 2015 –que Forcadell va subscriure en representació de l'ANC- va "perdre sentit" després de la formació de la coalició JxSí perquè això ja permetia considerar les eleccions "plebiscitàries".

La fiscal li ha preguntat per una anotació de l'agenda de Josep Maria Jové ja apuntava el juny del 2015 que presidiria el Parlament, però Forcadell ha dit que ho desconeixia i que no va saber que ocuparia el càrrec fins "una setmana abans de fer-se el ple".

L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha defensat que en democràcia "no s'ha de tenir por" i que votar en el referèndum "no és delicte". "En democràcia només faltaria que haguem de tenir por", ha manifestat a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, alhora que ha defensat el "dret fonamental a manifestació". A més ha dit que és "absolutament fals" que fes crides a "omplir els col·legis" l'1-O - com recull la fiscalia al seu escrit- i que només va fer una piulada agraint "a la gent que tot i la violència policial es comportessin pacíficament". També ha negat conèixer l'origen de les urnes. "Crec que això no ho sap ningú, m'agradaria saber-ho", ha manifestat.

Preguntada per la preparació del referèndum, ha dit que desconeixia d'on havien sortit les urnes. "Crec que això no ho sap ningú, m'agradaria saber-ho", ha manifestat. Sobre el 20-S, ha reconegut que va estar a la concentració d'Economia "uns minuts" i que hi va anar per donar suport a l'exvicepresident Oriol Junqueras perquè estava "afectat" per les detencions de "col·laboradors seus". A més, ha dit que va arribar fins a la porta "sense dificultats".

Hores més tard, ha explicat que va participar en una concentració a Sabadell, on viu. Ha relatat que no estava previst que parlés però que li van demanar intervenir. "Vaig demanar la llibertat dels companys detinguts perquè creia que era el que havia de fer perquè a alguns els coneixia, però no vaig presidir cap acte", ha remarcat.

'No caure en provocacions'

També ha reconegut que el 21 de setembre va anar a l'acte del TSJC, que ha recordat que va durar 24 hores i amb participació de "diputats no independentistes". En aquest acte, ha admès que va demanar la llibertat dels detinguts i ha recriminat a l'acusació que no consti la part on demanava que tota actuació fos "pacífica i sense caure en provocacions".

La fiscalia ha demanat reproduir el vídeo d'aquella intervenció on s'escolta Forcadell dient que es "conjuraven per no parar" fins que els detinguts sortissin lliures. "No esteu sols, sou els nostres herois i les nostres heroïnes, moltes gràcies, som aquí per dir que no tenim por", se sent a Forcadell.

En la mateixa votació, se sent Forcadell animant a anar a votar l'1-O. "La millor manera de demostrar que no tenim por és anar a votar l'1-O, us demano que l'1-O aneu a votar ja sigui sí o no, però fer-ho per dignitat i amb dignitat pel futur de Catalunya i per la democràcia", declarava Forcadell en aquell vídeo. La fiscal Consuelo Madrigal li ha recriminat si considerava que aquestes declaracions anaven en contra del principi de neutralitat del seu càrrec. "Vaig defensar votar sí o no, perquè crec que anar a votar no és delicte", ha afegit.

Preguntes per reunions

La fiscal Consuelo Madrigal ha preguntat per diverses reunions on hauria participat Forcadell de la mà d'altres líders independentistes. Ha reconegut només alguna d'elles, com la del 22 de setembre amb Puigdemont i d'altres membres del Govern i ha dit que la va convocar l'expresident perquè "era la primera vegada a la història del Parlament" que es faria un debat per la qüestió de confiança, la setmana següent. És llavors quan Puigdemont els comunica que proposaria un referèndum, segons ha relatat.

La fiscal també li ha preguntat per una "cimera" el dia 23 de desembre de 2016 i Forcadell ha corregit a Madrigal i li ha dit que es va tractar d'una trobada del Pacte nacional per al Referèndum al Parlament.

Mobilitzacions de l'ANC

Forcadell ha defensat que l'ANC feia mobilitzacions que tenien com a objectiu ser "massives, espectaculars i pacífiques", i ha posat l'exemple de la Via Catalana del 2013. "Espectaculars vol dir que siguin un espectacle, que la gent s'ho passi bé, que gaudeixi", ha concreta a la fiscal.

El català, 'minoritzat' 

A l'inici de la seva declaració, s'ha sumat a la protesta d'altres acusats perquè el tribunal no ha acceptat la traducció simultània i ha lamentat que "el català sempre acaba sent una llengua minoritzada". "A vegades els parlants sentim que els nostres drets lingüístics són vulnerats", ha dit. Forcadell ha dit no tenir "cap problema" per declarar en castellà, "que és una llengua de Catalunya i llengua materna de molts catalans".

Segons Forcadell, el Tribunal Constitucional demanava a la Mesa 'una cosa impossible'

L'expresidenta del Parlament també ha assegurat que el Tribunal Constitucional (TC) demanava a la Mesa "una cosa impossible", que era convertir-se en un "òrgan censor" que decideixi "de què es pot parlar i de que no". Per a Forcadell, la Mesa "ha d'afavorir el debat i la paraula, que han de ser lliures". En respostes a la fiscal, Forcadell ha dit que respecta el TC, tribunal que ni ella ni la Mesa volien "desobeir". Però ha afegit que és un òrgan "polititzat" que en algunes decisions sobre Catalunya ha "usat criteris polítics i no jurídics". Durant la seva declaració ha assegurat que no participar ni dirigir "cap estratègia", que es va limitar a les tasques del seu càrrec i ha apel·lat a la "inviolabilitat parlamentària".

La fiscal Consuelo Madrigal ha preguntat a Forcadell què hauria fet si algun grup hagués demanat debatre a la cambra catalana "sobre la legislació del tràfic de persones". Forcadell li ha recordat que ja li va fer la mateixa pregunta el 9 de novembre del 2017, en la fase d'instrucció, i que aleshores ja li va respondre que el seu "únic límit a la llibertat d'expressió i el debat parlamentari és el respecte als drets humans". "I cap grup parlamentari pretendria que és parlés de l'esclavitud en un parlament democràtic", ha afegit. "Qui declara els drets humans, vostè?", li ha replicat Madrigal, que també li ha preguntat si estava "per sobre del TC" en la interpretació de la Constitució.

'Politització del TC' 

Forcadell ha manifestat que "respecta" el TC i que no ha volgut mai ni ella ni la Mesa "desobeir" les seves resolucions. Ara bé, ha dit que ens últims anys i en el cas de Catalunya ha pres decisions "polítiques". "És un tribunal que està polititzat, en algunes sentències especialment les últimes ha usat criteris polítics i no jurídics però no estava a la nostra voluntat ni està tampoc desobeir els mandats del TC", ha remarcat.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics