Dilluns, 19 de Novembre de 2018

La Fiscalia sol·licita 11 anys per a Trapero, Puig i Soler per rebel·lió

El ministeri públic iguala el criteri amb els encausats al Suprem i només manté la sedició per a la intendent Teresa Laplana, per a qui sol·licita 4 anys de presó

02 de Novembre de 2018, per Redacció/ACN
  • Imatge d'arxiu de Josep Lluís Trapero.

    ACN

La Fiscalia sol·licita 11 anys de presó per a l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, per un delicte de rebel·lió i demana la mateixa pena per a l'exdirector general dels Mossos Pere Soler i per a l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig. Fins ara, tots tres estaven processats a l'Audiència Nacional per delictes de sedició i organització criminal però ara el ministeri públic ha unificat criteri amb la resta d'encausats al Tribunal Suprem, on manté la rebel·lió. L'única excepció és la de la intendent Teresa Laplana, a qui el ministeri públic manté l'acusació per sedició i demana 4 anys de presó. La Fiscalia ha primat homogeneïtzar el criteri entre la causa oberta a l'Audiència Nacional i al Tribunal Suprem i per això ha elevat l'acusació a rebel·lió (a excepció de Laplana).

El ministeri públic sol·licita 11 anys de presó per a l'excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, per un delicte de rebel·lió. Com que el considera un càrrec subaltern, la forquilla de les penes que es poden sol·licitar és de 10 a 15 anys i, per tant, la Fiscalia es decanta per la franja baixa. També demanen una inhabilitació absoluta també d'11 anys . Fins ara, l'Audiència Nacional havia atribuït a Trapero dos delictes de sedició (pels actes del 20 de setembre a la Conselleria d'Economia i per l'1-O) i un delicte d'organització criminal. En el cas de l'excúpula d'Interior, la Fiscalia també demana per a Cèsar Puig i Pere Soler els mateixos anys que per a Trapero: 11 anys de presó per rebel·lió. En el seu cas, també els considera "càrrecs subalterns" i, per això, la franja dels anys que podia sol·licitar es mou entre 10 i 15 anys. També demana inhabilitació absoluta durant aquests 11 anys. La quarta processada en aquest tribunal és la intendent Teresa Laplana, que és l'única a qui la Fiscalia acusa per sedició i sol·licita 4 anys amb inhabilitació per a càrrec públic i 5 anys per exercir com a Mossos d'Esquadra. Tots quatre es troben actualment en llibertat provisional amb mesures cautelars.

Canvi de criteri: de sedició a rebel·lió

La magistrada Carmen Lamela –i posteriorment la Sala Penal- van confirmar fa uns mesos el processament de l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, per dos delictes de sedició (un pels fets del 20 de setembre i l'altre per l'1-O) i un d'organització criminal, la intendent Teresa Laplana per un delicte de sedició i l'exdirector general dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig per un delicte de sedició i organització criminal.

Ara, però, la Fiscalia els acusa de rebel·lió (a excepció de Laplana) i sol·licita 11 anys de presó per rebel·lió. En el cas de Trapero, el canvi de qualificació del delicte pot suposar una pena inferior que si l'hagués acusat per dos delictes de sedició i un d'organització criminal. En el pitjor dels casos, els tres delictes podrien haver arribat a sumar fins a 38 anys de presó.

A la causa oberta a l'Audiència Nacional contra Trapero l'única acusació l'exerceix la Fiscalia, ja que no hi estan personats ni l'advocacia de l'Estat ni VOX (com sí passa al Suprem). En el cas dels escrits presentats al Suprem, la pena màxima que es sol·licita és de 25 anys per a l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras.

Diferències entre rebel·lió i sedició

El delicte de rebel·lió està recollit en l'article 472 del Codi Penal i exigeix un alçament violent i públic per a determinats objectius, entre ells el de declarar la independència d'una part del territori. Les penes màximes poden arribar als 30 anys de presó per als considerats líders de la rebel·lió i sempre que s'hagin esgrimit armes. Les penes mínimes són de 5 anys per als que únicament hi han participat. En el cas de Trapero, Puig i Soler, però, se'ls considera càrrecs subalterns i, per tant, la forquilla és entre 10 i 15 anys.

En canvi, el delicte de sedició (recollit a l'article 544) s'atribueix als que s'alcen "pública i tumultuàriament" per impedir, ja sigui per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o de qualsevol autoritat o funcionari públic que hagi d'exercir les seves funcions o el compliment d'acords o resolucions judicials. En aquest cas, la forquilla de penes es mou entre els 4 i els 15 anys de presó per aquells que hagin dirigit la sedició i siguin autoritat. En tots dos casos, a més, les penes comporten una inhabilitació absoluta per als mateixos anys.

Peticions que poden canviar al final del judici

Les que s'han donat a conèixer aquest divendres són conclusions provisionals i, per tant, les acusacions sol·liciten uns delictes i unes penes abans de començar el judici oral. Llavors, un cop s'hagi celebrat el judici, la Fiscalia tindrà l'opció o bé de mantenir les peticions de penes o de rebaixar-les i canviar també la qualificació del delicte. És el que es coneix com a conclusions definitives.

Judici després del Suprem

L'Audiència Nacional jutjarà tots quatre després que s'hagi celebrat el macrojudici al Suprem, que asseurà al banc dels acusats 18 processats, amb Oriol Junqueras al capdavant. De moment, la previsió és que el judici al Tribunal Suprem arrenqui al gener i la sentència podria donar-se a conèixer després de les eleccions municipals i europees de maig. Un cop el tribunal hagi dictat sentència (que serà ferma, ja que el Suprem és el màxim òrgan judicial a l'Estat) es celebraria el judici a l'Audiència Nacional.

COMENTARIS (0)

Reportatges