Cookie control
Divendres, 23 d'Octubre de 2020

La jutge avala el tercer grau dels presos i tomba el recurs de la Fiscalia

Els manté empresonats fins que el Suprem resolgui sobre l'aixecament de la suspensió de la semillibertat

19 d'Agost de 2020, per ACN
  • Forn, Cuixart i Junqueras, en una imatge d'arxiu

    ACN

La jutge de vigilància penitenciària número 5 de Catalunya ha desestimat el recurs de la Fiscalia contra el tercer grau dels presos Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. La resolució indica que els set condemnats pel Tribunal Suprem per l' 1-O hauran de seguir a la presó perquè argumenta que la suspensió del tercer grau s'ha de mantenir fins que el Tribunal Suprem resolgui de manera definitiva els recursos d'apel·lació presentats. "No trobem elements objectius que ens portin a un pronòstic negatiu de l'ús del permís de sortida", indiquen cadascuna de les set resolucions.

Diu que els arguments de la Fiscalia són "esbiaixats" i que es basa en principis "propis d'un sistema decimonònic". La magistrada afirma que els arguments de la Fiscalia són "esbiaixats i interessats". Aquestes paraules fan referència a la interpretació que la Fiscalia fa d'un fragment de la llei penitenciària on diu que "les institucions penitenciàries tenen com a fi primordial la reeducació i la reinserció social dels sentenciats a penes i mesures penals privatives de llibertat, així com la retenció i custòdia dels detinguts, presos i penats".

La jutge critica que la Fiscalia interpreti que ha de prevaldre el segon fi davant el primer, quan considera que han de tenir la mateixa importància. Afegeix que els arguments de la Fiscalia estan basats en "la culpabilitat, el càstig, el compliment de les penes de presó [...] sense poder sortir a l'exterior, [...] penediment, etc.". Critica que aquests principis són "més propis d'un sistema decimonònic i històric de l'Estat anterior al segle XX i molt anteriors" a la Constitució i a la normativa penitenciària vigent.

En front d'aquests principis assenyala que la llei penitenciària és "un sistema més modern i que està d'acord amb la realitat del segle XXI perquè concep la pena de privació de llibertat com un tractament" que busca "la reeducació i reinserció social". "Resulta excessivament persistent la negació total i absoluta que el Ministeri Fiscal fa respecte la realització dels programes i activitats" fets pels interns als centres penitenciaris, esgrimeix la magistrada. També critica que es demani el número de sessions realitzades i els horaris. "Això és inacceptable, ja que el persistent requeriment mai ha estat plantejat pel fiscal en el cas de cap intern del qual tingui coneixement aquesta jutge, ni en delictes molt greus amb l'exercici de la violència contra persones amb resultat de mort de greus lesions".

Per això, apunta que el que es desprèn dels arguments de la Fiscalia és que vol "donar un càstig exemplar als condemnats en aquesta causa". La voluntat de reiterar i mantenir la reivindicació del dret a decidir i fins i tot ajudar o promoure movilitzacions ciutadanes per aconseguir aquest objectiu "no és necessàriament una manifestació de voluntat de tornar a cometre el delicte", exposa la jutge rebatent els arguments de la Fiscalia. Assenyala que "es tracta simplement d'una expressió de la seva ideologia i de l'exercici dels drets i llibertats dins de la llei". "Els seus drets de manifestació i reunió, així com la llibertat ideològica no estan afectats per l'internament a la presó més enllà de les limitacions de règim i seguretat", afegeix.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics