Dimarts, 24 d'Abril de 2018

La població de Catalunya creix en 47.944 habitants i arriba gairebé als 7,5 milions el 2016

El nombre d'habitants ha pujat en 25 comarques i a l’Aran

28 de Desembre de 2017, per ACN
  • La població catalana ha augmentat

    ACN

La població resident a Catalunya era de 7.496.276 persones a l'1 de gener del 2017, segons les estimacions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta xifra suposa un augment de 47.944 habitants respecte a la mateixa data de l'any anterior (un 6,4 per cada mil habitants) i consolida la tendència de creixement iniciada fa dos anys. El component principal del creixement de la població l'any passat ha estat el saldo migratori amb l’estranger (estimat en 38.371 persones), seguit d’un creixement natural de 5.684 persones (68.973 naixements menys 63.289 defuncions) i un saldo migratori amb la resta de l'Estat positiu de 3.889 persones.

 

La població creix en 25 comarques

La població ha crescut en 25 comarques i a l’Aran i ha disminuït en 16 comarques. Les comarques que han crescut més han estat el Baix Penedès (12,5‰), el Gironès (11,1‰) i el Barcelonès (9,5‰). D’altra banda, l’Alt Urgell (-10,2‰), el Baix Ebre (-9,9‰) i la Ribera d’Ebre (-9,1‰) han estat les que han perdut més població en termes relatius. Per edats, el 2016 la població ha augmentat en els grups de 10 a 29 anys (30.348 persones), en els de 40 a 74 anys (65.354 persones) i en els majors de 80 anys (11.341 persones). En canvi, la població ha disminuït en els grups de 0 a 9 anys (9.882 persones menys), en els de 30 a 39 anys (41.886 persones menys) i en els de 75 a 79 anys (7.331 persones menys).

Segons l'Idescat, el creixement de la població en el territori no és homogeni i existeixen tendències molt diferents entre les comarques. L’any passat el saldo migratori amb l’estranger és el component que ha aportat creixement a un major nombre de comarques (un total de 33). La comarca del Barcelonès destaca clarament respecte de les altres, amb un saldo estimat de 27.111 persones, la segueixen el Vallès Occidental (3.271), el Baix Llobregat (2.324) i el Maresme (1.088). Entre les comarques amb un saldo migratori amb l’estranger negatiu destaquen el Baix Camp (-714), el Baix Ebre (-330) i el Segrià (-261). El saldo migratori interior (migracions amb la resta de Catalunya i la resta d’Espanya) ha estat positiu en un total de 25 comarques i a l’Aran.

Destaquen les comarques del Maresme (1.936), el Vallès Occidental (1.760) i el Baix Llobregat (1.374). Les altres 16 comarques han registrat un saldo migratori interior negatiu. Entre aquestes destaquen el Barcelonès (-5.526), el Baix Ebre (-352) i l’Alt Empordà (-293). Si es considera la totalitat de les migracions, tant amb la resta de Catalunya i la resta de l'Estat com amb l’estranger, en un total de 28 comarques i a l’Aran el creixement migratori ha estat positiu, mentre que a les 13 restants ha estat de signe negatiu. Les comarques amb un major creixement migratori total són el Barcelonès, per la contribució de la migració amb l’estranger, i el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Maresme, per la contribució tant de la migració interna com de la migració externa.

Pel que fa al creixement natural, els naixements han superat les defuncions a 19 comarques i a l’Aran. El Vallès Occidental (2.479), el Baix Llobregat (1.578) i el Gironès (768) són les comarques amb un major creixement natural. En canvi, en 22 comarques la xifra de defuncions ha estat superior a la de naixements. El Barcelonès (-560), el Ripollès (-204) i el Berguedà (-172) són les comarques amb un menor creixement natural.

Continua el procés d’envelliment de la població catalana

El procés d’envelliment continua com a resultat de la combinació d’una natalitat baixa i una esperança de vida alta, i des de l’any 1995 a Catalunya hi ha més població major de 65 anys que població menor de 15 anys, segons indica l'Idescat. A l'1 de gener del 2017 hi havia 117,5 persones majors de 65 anys per cada 100 menors de 15 anys (índex d’envelliment). El percentatge de població de 65 anys i més ha passat del 18,5% el 2016 al 18,6% el 2017. La composició per edats dels majors de 65 anys també envelleix, i el nombre de majors de 85 anys per cada 100 majors de 65 anys (índex de sobreenvelliment) ha passat de 16,1 el 2016 a 16,4 el 2017.

L’envelliment de la població presenta diferències importants en el territori. En cinc comarques, més d’una quarta part de la població té 65 anys i més: la Terra Alta (29,1%), les Garrigues (25,4%), el Priorat (25,3%), el Pallars Jussà (25,2%) i el Ripollès (25,1%). En canvi, l’Aran (13,9%) i les comarques del Gironès (15,1%), el Tarragonès (16,2%), el Vallès Occidental (16,2%) i el Vallès Oriental (16,2%) són les que tenen un menor percentatge de població de 65 anys i més.

COMENTARIS (0)