-
El major del cos policial català, en una imatge d'arxiu
ACN
La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha citat divendres a declarar el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent del cos Teresa Laplana, i els presidents de l'ANC, Jordi Sánchez, i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Ho faran en condició d'investigats per la causa oberta per sedició després de les concentracions de Barcelona del passat 20 i 21 de setembre, quan la Guàrdia Civil va fer 41 registres i va detenir 14 càrrecs del Govern per desmuntar el referèndum.
El passat 27 de setembre, la jutgessa va admetre a tràmit la denúncia que va presentar la fiscalia per aquests fets. Lamela argumentava que els fets encaixaven amb la definició del delicte de sedició (que comporta penes de presó de 4 a 15 anys) per considerar que hi va haver un "alçament tumultuari" dirigit a "impedir per la força o fora de les vies legals l'aplicació de les lleis o l'actuació de les autoritats". La jutgessa de l'Audiència Nacional ha citat a declarar tots quatre com a investigats el proper divendres, a Madrid. Ho fa tot just una setmana després que Lamela admetés a tràmit la denúncia de la fiscalia i comencés a investigar si durant les manifestacions del passat 20 i 21 de setembre a Barcelona va existir sedició.
A la resolució de la setmana passada, la titular del jutjat central d'instrucció 3 de l'Audiència Nacional apuntava que "existien indicis" per creure que els fets són constitutius d'un delicte de sedició. La jutgessa considera que va existir una "multitud de persones" entre els edificis que s'estaven registrant i que "de manera desordenada i violenta" tractaven d'impedir que els funcionaris de l'administració de justícia i de la forces i cossos de seguretat poguessin desenvolupar les seves funcions. En concret, i segons els exemples que recull la jutgessa, es van produir desperfectes a cotxes oficials (amb rodes punxades incloses), l'atac a la seu del PSC i "agressions a militants socialistes" o les accions per impedir que els agents poguessin sortir dels locals registrats. A la denúncia, el fiscal ja apuntava alguns dels esdeveniments a investigar.
El Codi Penal preveu penes de presó de 4 a 15 anys per a aquest delicte. Concretament, especifica que les persones que hagin estat els principals autors o hagin "dirigit o sostingut" la sedició, s'enfrontaran a penes d'entre 8 i 10 anys. En cas de ser una autoritat, les penes s'endureixen i passen de 10 a 15 anys. Per a la resta de casos, la pena és de 4 a 8 anys. Es contempla també la inhabilitació especial per ocupar un càrrec públic durant el temps de la condemna.
