Les administracions es conjuren per primer cop per lluitar coordinadament contra el 'top manta'

Totes les administracions afectades han volgut donar la imatge aquest dimarts d'unitat i coordinació en la lluita contra la venda ambulant il·legal. "És un problema de país", han dit diversos alcaldes afectats, i tots els representants reunits a la seu del Síndic de Greuges han estat d'acord en mostrar "tolerància zero" amb el 'top manta' i apostar per una coordinació que vagi des de la investigació policial sobre l'origen, la presència policial als llocs de venda, l'atenció social dels manters i la conscienciació dels consumidors. La reunió ha acollit una quarantena de representants de la Generalitat, govern de l'estat, ens locals, cossos policials i Port de Barcelona.

Després de l'increment del 'top manta' a Barcelona, la resta d'ajuntaments afectats, sobretot de la costa catalana, han agraït que les administracions s'hagin reunit per primer cop per coordinar estratègies, com les campanyes de conscienciació dels consumidors, o l'atenció social als venedors irregulars. També s'ha posat de manifest que cal augmentar la coordinació policial per lluitar contra les màfies que importen, falsifiquen i distribueixen el material il·legal, per tenir major presència policial als llocs de venda i per atendre socialment els venedors, així com donar-los una "alternativa laboral regularitzada".

Ribó ha agraït la presència de totes les administracions convidades i ha explicat que en la reunió s'han reconegut "encerts i errors" comesos fins ara en la lluita contra la venda ambulant il·legal. Segons ell, tots els presents tenen l'objectiu comú "d'eradicar aquest fenomen complex però impropi d'una societat madura i democràtica", que inclou l'explotació social, el comerç il·legal i l'incivisme.

Per fer propostes de coordinació, s'ha creat un grup de treball més reduït format pels ajuntaments de Barcelona, Salou, Sitges i Roses, així com la Generalitat i el govern espanyol. El 22 de novembre estan convocades altre cop totes les organitzacions per escoltar les propostes de millora i fer balanç d'aquest estiu. Ribó no ha volgut criticar altre cop el govern espanyol, com va fer fa uns dies lamentant una suposada falta d'implicació dels cossos de policia estatals.

Per la seva banda, el subdelegat del govern espanyol a Barcelona, Emilio Ablanedo, ha defensat la seva actuació. Així, ha dit que s'han incrementat un 21% els controls físics al port, els més exigents d'Europa, segons ell, i un 28% les sancions, amb un total de 124 detinguts i contactes habituals amb les marques més falsificades. Tot i així, ha admès que el 'modus operandi' de les màfies ha variat. Si abans arribaven grans contenidors amb productes falsificats al port o a través de contenidors i s'emmagatzemaven en naus industrials, ara arriben petits lots per missatgeria o paqueteria de productes genèrics que es falsifiquen i s'acaben de preparar en petits tallers il·legals, cosa que fa més difícil la detecció policial. També ha recordat que la detecció és més difícil si els productes vénen de dins de la Unió Europea.

Per últim, ha lamentat que la col·laboració amb alguns ajuntaments s'hagi vist interrompuda des de les eleccions locals de l'any passat. Així, el 2014 es van fer 60 dispositius conjunts a Barcelona. Els primers mesos del 2015 se'n van fer 34, però després dels comicis només se'n van fer dos.

Jané, que ha marxat abans que acabés la reunió per un altre compromís, ha dit que un dels punts en comú de tots els presents ha estat la "tolerància zero" amb el 'top manta' per la "mala imatge" que dóna de les ciutat i del país, i, sobretot pels perjudicis als comerciants i l'economia productiva. Així, ha explicat que investigaran l'origen dels productes i la seva distribució, es faran campanyes de conscienciació i sanció contra els compradors i es faran patrullatges "de saturació" combinats amb policies locals i la Policia Portuària de Barcelona per evitar la instal·lació dels venedors a la via pública. Així, ha anunciat que properament es podran veure patrulles mixtes a Barcelona.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la de Roses, Montserrat Mindan, i el de Sitges, Miquel Forns, i el tinent d'alcalde de Seguretat de Salou, Francisco David González Cardeña, han coincidit en apuntar que no volen desviar el problema al poble del costat, sinó resoldre'l i que no volen "zones d'impunitat". Tot i comprometre's a treballar coordinadament, han admès que no obtindran "solucions màgiques a curt termini".

A la reunió hi han assistit, a banda del Síndic, el conseller d'Interior, Jordi Jané; el director dels Mossos, Albert Batlle; el comissari en cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero; l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello; el comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens; el gerent de Seguretat, Jordi Samsó; representants de les conselleries d'Empresa i Coneixement, i de Treball, Afers Socials i Famílies; Emilio Ablanedo, subdelegat del govern espanyol a Barcelona; comandaments de la policia espanyola, Guàrdia Civil i Duanes; Maite Fandos, diputada de Benestar Social de la Diputació de Barcelona; Sixte Cambra, president del Port de Barcelona; i representants de l'Associació Catalana de Municipis i de la Federació de Municipis de Catalunya, de la Diputació de Girona i dels ajuntaments de Calafell, Salou, El Vendrell, Castelldefels, Sitges, Terrassa, Figueres, Llançà, Roses, Torroella de Montgrí i Lleida.