Dimarts, 25 de Setembre de 2018

Llarena suspèn Puigdemont, Junqueras, Sànchez, Romeva, Rull i Turull

El magistrat deixa a mans del Parlament la possibilitat de substituir-los temporalment per altres membres de les llistes

10 de Juliol de 2018, per ACN
  • Llarena, en una imatge d'arxiu

    ACN

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha tancat aquest passat dilluns la instrucció de la causa del 'procés' per als investigats que té a la seva disposició, ha declarat en rebel·lia els que es troben a l’estranger i ha decretat la suspensió per a càrrec públic de Puigdemont, Junqueras, Sànchez, Romeva, Rull i Turull. Són tots els que mantenien l’acta de diputat menys Comín, que de moment en disposa perquè encara pot recórrer contra la interlocutòria de processament.

Ho ha fet a través de vuit interlocutòries on el jutge també deixa a mans del Parlament la possibilitat de substituir els diputats per altres membres de les respectives llistes electorals. Per a suspendre’ls, Llarena invoca l’article 384 bis de la Llei criminal (inclosa a la reforma de 1989 i pensada per a casos de terrorisme) que estableix que els investigats per delictes de terrorisme o rebels perden el seu càrrec un cop s’hagi signat la interlocutòria de processament i s’hagi decretat la presó provisional.

La decisió podria obrir ara un conflicte entre el Tribunal Suprem i el Parlament de Catalunya, que en el seu reglament estableix que per a una suspensió d’un diputat cal que el ple “ho acordi per majoria absoluta”. És el punt i final de la instrucció que va obrir el 31 d’octubre del 2017 i que posa ara les bases del judici per rebel·lió, malversació i desobediència per als processats que estan a l'Estat.

Són 18 persones, tots els investigats menys Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Marta Rovira i Anna Gabriel, als qui declara en rebel·lia i per a qui decreta que s'obri una peça separada. Pel que fa als 18 processats, el jutge els emplaça perquè compareguin davant el tribunal en un termini de quinze dies i recorda que totes les seves resolucions poden ser revisades per la Sala d’enjudiciament del Suprem.

La suspensió dels diputats i la interlocutòria de conclusió de la instrucció no es poden recórrer davant el propi Llarena, malgrat que les defenses poden demanar que s’anul·lin aquestes interlocutòries presentant escrits a la Sala Penal del Tribunal Suprem. Suspensions cautelars Mitjançant una interlocutòria feta pública aquest dilluns, Llarena comunica al Parlament la suspensió dels càrrecs públics de tots els investigats que mantenien l'acta. En concret estableix que "els processats han quedat suspesos de les funcions i càrrecs públics que estaven desenvolupant” i estableix que la Mesa “ha de procedir a adoptar les mesures precises per a la plena efectivitat de la previsió legal”.

Ho fa apel·lant a l’article 384 bis de la Llei Criminal, on s'estableix que quan el processament és ferm i el jutge ha decretat la presó provisional per un delicte comès “per una persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigui ostentant una funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l’exercici del mateix mentre duri la situació de presó”.

Possibilitat de substitució temporal dels diputats

En tot cas, el mateix jutge apunta que es tracta de suspensions cautelars que quedarien sense efecte si finalment s’atribueix als processats infraccions que no siguin la de rebel·lió, o si es modifica la situació de presó provisional en què es troben, fet que suposaria “la immediata reactivació del dret dels processats a representar els seus electors”.

En aquest sentit, i sense fer cap referència al reglament del Parlament, el jutge estipula que perquè les forces parlamentàries de les que formen part els processats suspesos no perdin la majoria parlamentària, els diputats poden ser substituïts de manera temporal per altres membres de les llistes on es van presentar.

“No existeix cap impediment processal perquè els càrrec i funcions públics que corresponen als processats puguin ser exercits de manera plena, però temporal, per altres integrants de les seves respectives candidatures, si tal decisió es contemplés pel Parlament”, afirma.

Accepta les peticions de Comín i Serrat de recórrer ara el seu processament

Llarena no suspèn de moment Comín i tampoc Meritxell Serret (que no és diputada) perquè entén que encara tenen potestat de recórrer la providència de processament que va dictar el 27 de juny. Ho fa recordant que malgrat les seves negatives inicials a personar-se al procés, finalment els seus advocats van demanar comparèixer a la causa el 6 de juny, i per tant els permet ara presentar recurs. Rebutja totes les diligències de les parts

En una altra interlocutòria, el jutge rebutja totes les diligències que li demanaven tan l’acusació particular de VOX com les defenses. Considera que són “innecessàries i reiteratives”. En aquest sentit, argumenta que ja ha dut a terme totes les diligències necessàries per esclarir els fets i determinar la participació dels encausats. Ho fa esgrimint la situació de presó provisional de part dels encausats, que fa necessari –ara- actuar amb “celeritat” i remetre ja la causa al tribunal que ha de jutjar el cas.

Denega la llibertat de Forn

Llarena també ha denegat aquest dilluns per quarta vegada la petició d’alliberament de l’exconseller de l’Interior Joaquim Forn. La seva defensa havia presentat la sol·licitud després de la declaració de l’exconseller del 26 de juny. Llarena manté el criteri expressat per ell mateix en dues ocasions anteriors i una altra de la Sala del Penal del Tribunal Suprem.

El jutge argumenta que ho fa per risc de “reiteració delictiva i de fugida”, i rebutja els arguments de la defensa que sostenia que el magistrat interpreta malament una carta que Forn va escriure juntament a Junqueras i que es va llegir en un acte a la plaça Sant Jaume el 2 de maig.

El magistrat interpreta que era un text de suport als Comitès de Defensa de la República (CDR), mentre que la defensa sosté que era una carta d’agraïment al “suport moral rebut” sense cap referència als comitès. Durant la declaració, la Fiscalia va admetre que s’havia vinculat la carta als CDR de manera errònia fruit d’una informació publicada per ‘Okdiario’.

No inclou a la causa a Lloveras i Buch

En canvi, el jutge rebutja incloure en aquesta causa l’expresidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, i el conseller d’Interior, Miquel Buch, investigats al TSJC per suposats delictes de desobediència, prevaricació i malversació. Desisteix de la petició a Hisenda Llarena acorda també deixar sense efecte la sol·licitud que va enviar al Ministeri d’Hisenda d’informes respecte a la documentació que li va enviar la Generalitat sobre els requeriments del govern espanyol a la Interventora General de la Generalitat dels anys 2017 i 2018.

Ho fa després de la polèmica que va mantenir amb l'ara exministre Montoro després que aquest assegurés que no hi va haver "ni un euro públic" per al referèndum. En aquest sentit, argumenta que el Ministeri li ha demanat temps per poder redactar l'informe, però que esperar a rebre'l implicaria demorar un mes la instrucció.

Assegura ara que "ni la valoració general de la intervenció dels comptes de la Generalitat de Catalunya en aquests últims dos anys, ni l'anàlisi tècnico-comptable de la documentació remesa per la Generalitat són elements que modifiquin el contingut de la instrucció" perquè "els elements incriminatoris que han conduit al processament d'alguns dels encausats per un delicte de malversació sorgeixen del contingut de la investigació de la policia, de la documentació que la va acompanyar, dels testimonis de les defenses i de l'avaluació de les pròpies conclusions remeses pel Ministeri d'Hisenda".

Per últim, Llarena també rebutja la pretensió de Jordi Cuixart de no tenir en compte en el procediment les diligències i documents vinculats amb l’exsecretari d’Economia, Josep María Jové, i l’exsecretari d’Hisenda, Lluis Salvador, i desestima també els recursos de diversos processats contra la providència que donava tres dies a les parts perquè demanessin les diligències pertinents.

Considera suficient la fiança de 2,1 milions d’euros

També considera “suficient” la fiança de 2.135.948,06 euros que va imposar als presos i que va ingressar l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) al compte de consignacions del Tribunal Suprem per respondre les possibles responsabilitats civils.

La seva decisió arriba també un cop s’ha activat ja el trasllat de tots els presos independentistes que es trobaven en presó provisional als centres penitenciaris madrilenys. Els tres últims, Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull, han sortit aquest dilluns a les 10 del matí de la presó de Valdemoro amb destinació a Zuera, a Saragossa, on faran nit abans d’arribar dimecres a Brians 2 i passar a custòdia dels Mossos, que els traslladaran a Lledoners.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)