Cookie control
Dijous, 24 d'Octubre de 2019

Mas reconeix al Suprem que va advertir Puigdemont de les dificultats de convocar un referèndum

L'expresident explica que li va dir que la manera de 'controlar la situació' era anar a eleccions i afirma que el 'pes' de l'1-O va recaure en la societat civil

27 de Febrer de 2019, per Redacció/ACN
  • Imatge de Mas declarant

    ACN

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha reconegut que va reunir-se amb Carles Puigdemont i altres l'estiu del 2016 quan es començava a parlar del referèndum. En aquell moment ja no era president i ha afirmat que el referèndum no estava ni al full de ruta ni al programa electoral però que es va introduir "pel debat generat a la societat catalana" i no només per la pressió de la CUP. També ha relatat que va advertir de les dificultats de convocar un referèndum i que ho va fer partint de l'experiència que tenia pel 9-N (llavors ja estava sent investigat per la justícia). "Els vaig dir que si optaven pel referèndum jo no m'hi oposaria, però que mai no es perdés per part de la Generalitat la capacitat d'iniciativa institucional en un marc legal que la Generalitat pogués controlar", ha manifestat. En aquest sentit, ha dit que per "controlar la situació" l'eina eren les eleccions. Sobre l'1-O, ha dit que hi havia "obsessió" per donar-li cobertura jurídica però que el "pes fonamental" va ser de la societat civil.

A preguntes del fiscal Jaime Moreno, ha reconegut que a les reunions hi eren, a banda de Puigdemont, Oriol Junqueras, Marta Rovira, Raül Romeva i Jordi Turull, entre d'altres, però ha dit que "pràcticament" no recorda coincidir amb Jové i que Dolors Bassa tampoc no hi era. "En vaig tenir diverses, també el 2017, i sempre convocat pel president de la Generalitat", ha manifestat. Ha reconegut que es parlava del referèndum i que també havia sortit el "debat" sobre la llei de transitorietat jurídica perquè "a judici d'alguns era prescindible perquè seria immediatament impugnada i suspesa pel TC".

'Alteració' al full de ruta

Mas ha admès que l'estiu del 2016 hi va haver un canvi quan es va decidir la possibilitat de fer un referèndum "que no estava al programa que s'havia portat a les eleccions". El canvi es va fer "a través d'una votació parlamentària", però ha dit no recordar si va ser condició de la CUP per donar suport a Carles Puigdemont en la qüestió de confiança. En tot cas, ha dit que si hi va haver aquesta petició "no va ser l'únic motiu pel qual es va convocar el referèndum", i s'ha referit a un "intens debat de la societat catalana".

El fiscal Javier Zaragoza li ha buscat en aquest punt una contradicció amb la declaració que Mas va fer en instrucció com a investigat, tot dient que aleshores va afirmar que la CUP havia posat el referèndum com a condició. La defensa de Cuixart ha posat de manifest que aleshores no tenia l'obligació de dir la veritat.

En aquest punt, també ha dit que el gener de 2016 va marxar de la presidència perquè ell va voler. "Tenia dues opcions, o convocar eleccions o marxar i vaig escollir marxar", ha manifestat. "Vaig marxar perquè vull i penso que es el millor camí per prosseguir el mandat de les urnes", ha afegit. La unilateralitat El fiscal també li ha preguntat sobre si es parlava en aquestes reunions sobre fer el referèndum per la via unilateral i Mas ho ha negat. S'ha referit a declaracions de membres del Govern a mitjans de comunicació on no descartaven la via unilateral per no "perdre capacitat de negociació", però que no era "ni la primera, ni la segona, ni la tercera opció" perquè sempre es buscava "l'acord". Mas ha dit que no recorda que es posés sobre la taula l'opció de fer unes eleccions "autonòmiques trampa", com les ha definit el fiscal, perquè votar al mateix temps al Parlament i al referèndum.

'L'1-O no es va aconseguir que fos vinculant jurídicament' 

Pel que fa a l'1-O, l'expresident ha admès que es va intentar que el referèndum fos "vinculant jurídicament", però que no es va aconseguir. Mas ha dit que es va voler "ampliar" el que la ciutadania va dir el 9-N, que no era vinculant, "ampliar la fotografia social". "El referèndum era un intent més per comptar quanta gent hi ha a Catalunya a favor o en contra de la independència", ha assenyalat. També ha dit que era una "obsessió" del Govern tenir una cobertura legal. "Mai es volia un buit legal sinó marcs legals per tenir seguretat", ha relatat a preguntes de l'advocada de l'Estat.

El 'pes fonamental' de la societat civil

L'expresident ha remarcat el "pes fonamental" de la societat civil per organitzar. En aquest sentit, apunta però que l'administració "perdia el control de l'operativitat de la consulta" i ha insistit que la manera de tenir el "control" i la "seguretat d'estar dins del marc legal" eren les eleccions.

9-N: 'Desobediència i res més' 

Mas ha explicat que "l'experiència" del 9-N indicava "bastant clarament el camí que podia seguir el govern espanyol" davant el referèndum del 2017: "Les conseqüències del 2014 van ser les que van ser, se'ns va acusar de desobediència i res més". De fet, ha indicat que en reunions preparatòries del referèndum de l'1-O, la logística es va "inspirar" en el model del procés participatiu del 9-N. "Com que les conseqüències eren conegudes, es va apostar per un camí que permetia logísticament organitzar el referèndum, sobretot si la gent mobilitzada es llençava en l'organització final, com va ser el cas", ha dit.

Defensa la via del pacte

En tot moment, i a preguntes del seu excompany de Govern Francesc Homs (també condemnat pel 9-N), ha dit que el 'Llibre blanc del 2014' posava sobre la taula "diferents alternatives per portar a terme un mandat popular". I ha defensat que en tot moment es va buscar el pacte amb el govern espanyol. "La voluntat claríssima era la de l'acord amb l'Estat per identificar el camí més segur per complir el mandat electoral", ha remarcat.

'Actuació poc intel·ligent' de l'Estat l'1-O

Mas ha qualificat "d'acció absolutament innecessària" la que va fer l'Estat amb les forces de seguretat l'1-O. L'expresident, de fet, no va preveure que el govern espanyol apostés per una acció "tan poc intel·ligent amb unes imatges que podien donar la volta al món", quan "tenia mecanismes suficients per desnaturalitzar el referèndum des d'un punt de vista jurídic", encara que fos "a risc que se celebrés i tingués un enorme impacte polític".

A preguntes de la defensa de Turull, Rull i Sànchez, Mas ha relata el que va veure l'1-O a l'Escola Infant Jesús de Barcelona. "Hi havia un munt de furgonetes fent fila i quan vaig arribar al col·legi el primer que vaig veure va ser una persona coneguda del barri que portava el front amb sang i la brusa tacada", ha dit. L'advocat Jordi Pina li ha mostrat una fotografia de la veïna ferida i un vídeo de l'actuació policial a la porta de l'escola, i Mas ha explicat que, després de l'actuació policial, ell mateix va poder votar en el mateix col·legi.

Por d'una "intervenció violenta" de l'Estat després del 27-O

Mas ha explicat que després de la declaració d'independència no existia cap "pla operatiu" i que no es va desplegar per evitar que "una intervenció de l'Estat generés qualsevol escenari de violència". "Qualsevol escenari que plantegés alguna violència per part de l'Estat es deixava de banda per evitar qualsevol possibilitat de violència", ha explicat.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics