-
Imatge d'arxiu de Mitjà
ACN
L'investigador Oriol Mitjà ha assegurat que l'expresident de la Generalitat Quim Torra li va oferir entrar al Govern "amb rang de conseller" amb capacitat executiva i competències en Salut però que ERC no hi estava d'acord. En declaracions a 'Catalunya Ràdio', ha dit que va demanar el màxim suport "per poder actuar de forma neutra" i que volia tenir "competències limitades en el temps". Ha afegit que quan va contactar amb el vicepresident, Pere Aragonès, aquest "va declinar" la seva voluntat d'ajudar i li va dir que les competències ja les tenia el departament de Salut i que existien mecanismes de presa de decisió. Mitjà ha afegit que va acabar declinant l'oferiment perquè "no es donaven les condicions mínimes" de "neutralitat política". Mitjà ha defensat que mai ha simpatitzat amb cap força política i que per això li va dir a Torra que s'havia de garantir la neutralitat política i que el seu càrrec fos limitat en el temps i vinculat directament al control de la pandèmia.
Ha lamentat que en moments de crisi, "no es va saber arribar a acords que poguessin desbloquejar la creació d'un comissionat" liderat per ell mateix o altres científics. Finalment, l'investigador es va comprometre a escriure el pla per guiar sobre les mesures que s'havien de prendre per controlar la pandèmia, juntament amb altres científics, i que van entregar al Govern. Ha lamentat però que aquell document va passar per Salut i "van rebaixar totes les expectatives". "Passats sis mesos he pensat que era adient denunciar que no s'han implementat cap d'aquestes mesures", ha asseverat.
Per exemple, les eines de traçabilitat, l'ampliació dels llocs on fer tests i l'ús dels d'antígens ja a l'abril. En aquest sentit, ha assegurat que a l'abril ja hi havia disponibles els primers tests d'antígens i que ell mateix va proposar el seu ús però des de Salut van contestar que no tenien prou fiabilitat. Mitjà ha defensat que ja hi havia estudis que avalaven una bona fiabilitat i ha assegurat que aquesta ara ja és molt alta, per la qual cosa ha reclamat a Salut "que compri milions de tests d'antígens" i que els posin a disposició dels ciutadans, especialment en situacions de risc.
Mitjà ha assegurat que al Govern "hi ha gent molt vàlida" i amb qui manté una bona relació però ha afegit que n'hi ha d'altra que ha estat fent més ús de la "burocràcia", als que ha assegurat que s'hi ha enfrontat i amb qui no té bona relació. En aquest sentit, ha criticat que al març aquesta burocràcia va alentir la possibilitat de testejar a les residències en no estar d'acord amb els escovillons disponibles. "Això ho va endarrerir 14 dies, si comptes 100 avis morts per dia és un endarreriment que no és justificable", ha manifestat. L'investigador ha assegurat que les seves crítiques no busquen res més que "pressionar" els governs i ha asseverat que s'ha mostrat "molt crític" en el conflicte entre partits.
En aquest sentit, ha afegit que hi ha dos blocs polítics, els líders interns dels quals "han pres massa protagonisme i han bloquejat decisions", al temps que ha insistit que la diana de les seves crítiques "no és un color polític". Mitjà ha explicat que és lògic que les crítiques s'hagin dirigit als departaments amb competències en el control de la pandèmia però que també va criticar Torra per no construir un govern "prou sòlid" per crear un comissionat o "intervenir o plantar-se" davant de Salut. "Jo crec que el president de la Generalitat ha de tenir aquesta competència", ha declarat.
A més, ha afegit que potser al secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, no se li ha frenat cap pla en concret- com ell mateix va dir- però ha insistit que té constància Salut "ha frenat altres plans". Per a Mitjà, hi ha motius "contrastables i mesurables" per ser crítics amb la gestió de la pandèmia que s'ha fet des del departament de Salut i ha insistit que Catalunya és el tercer país del món amb la major taxa de mortalitat per milió d'habitants. "Això es pot atribuir a la gestió que s'ha fet de la pandèmia", ha dit.
Reclama "fer els deures"
Pel que fa a l'actualitat, ha assegurat que hi ha hagut un canvi "molt important" des de l'agost amb la contractació de més personal, tot i que en falta, i ha reclamat continuar per aquest camí. "La situació actual és d'esperança sempre i quan fem els deures", ha dit. Ha lamentat que fins ara no ha estat així i que s'han hagut de prendre mesures més dràstiques, ja que amb una identificació precoç i un bon seguiment podrien haver permès "mesures més quirúrgiques que no aboquessin al desastre econòmic". Mitjà ha insistit en habilitar la possibilitat que la gent es pugui fer el test pel seu compte, a la farmàcia o a traves de mútues. També ha reclamat que es posi en marxa l'aplicació RadarCovid i que es prenguin més mesures als transports públics per reduir el risc.
Per a l'investigador, la segona onada està sent pitjor del que s'esperava i dolenta i ho ha relacionat amb el fet que no s'han desenvolupat prou les eines necessàries. "No estem fent estratègies amb prou intensitat", ha declarat, al temps que ha dit que l'estratègia és "massa feble". A més, ha valorat que hi ha bona part de les mesures que depenen dels ciutadans i això fa que si hi ha un relaxament, el risc de transmissió augmenti.
Per això, ha instat les administracions a reforçar tota la resta de mesures i ha valorat que el tancament de les escoles "serà l'últim que es farà", si és que cal fer-ho. Per últim, ha expressat que amb aquesta entrevista volia "tancar el cicle" i ha assegurat que la seva prioritat continuarà sent la ciència i quan calgui però evitant "estar en foc creuat de dues forces".
