Divendres, 29 de Març de 2024

Mor als 70 anys Muriel Casals, diputada de Junts pel Sí i expresidenta d'Òmnium Cultural

Estava ingressada molt greu al Clínic des del 30 de gener, després de ser atropellada per una bicicleta a Barcelona

14 de Febrer de 2016, per ACN
  • Muriel Casals, en un acte de Junts pel Sí

    ACN

La formació Junts pel Sí ha estat l'encarregada de confirmar el decés de Casals a través d'un comunicat on ha volgut expressar "el més sentit condol a la família i amics". "També volem mostrar el reconeixement a la seva trajectòria i solidesa personal al servei d'aquest país", ha continuat Junts pel Sí. "La nostra història recent no hauria estat la mateixa sense la seva aportació. El seu tarannà, el seu bon fer i el seu compromís no ens abandonaran", ha reblat la formació.

Junts pel Sí ha avançat que es farà un funeral un íntim per a la família i amics més propers, "i un acte de comiat els propers dies, on tothom hi podrà assistir".

Nascuda a Avinyó el 1945

Muriel Casals Couturier va néixer a Avinyó, a França, el 6 d'abril del 1945. Era economista i professora emèrita del Departament d'Economia i Història Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona. També va ser vicerectora de Relacions Internacionals i Cooperació d'aquesta institució del 2002 al 2005. Entre els anys 2010 i 2015 va ser presidenta d'Òmnium Cultural i des d'aquest càrrec va defensar de forma activa el procés sobiranista català.

Casals era divorciada i tenia una filla. Era la germana gran i va ser la primera dona universitària de la família. Es va llicenciar el 1969 per la Universitat de Barcelona i el 1981 es va doctorar amb la tesi 'La indústria tèxtil llanera i la guerra 1914-18' a la Universitat Autònoma de Barcelona, on desenvoluparia, a més, la tasca docent. Va investigar sobre les reconversions industrials, la història del pensament econòmic, l'economia europea i la situació de les dones
en aquests processos.

Encara en el vessant docent, Casals va ser representant de la UAB a la Xarxa Vives d'Universitats del 2002 al 2009, i va fer estàncies a universitats britàniques com la d'Edimburg, el 1990, l'Escola d'Economia i Ciència Política de Londres, el 1998, i la Universitat de Gal·les a Bangor, el 1999.

A banda del vessant docent, Casals havia estat des de ben jove vinculada a la política. Primer va ser membre del PSUC i després va passar a militar a ICV. En l'àmbit social destaca el fet que va ser membre del consell d'administració de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals del 1983 al 1988, i membre del Consell Català del Moviment Europeu. També va formar part de la junta de l'Ateneu Barcelonès, del 2003 al 2007.

El càrrec més destacable en aquest àmbit, però, el va assolir el 20 de març del 2010, quan va ser escollida presidenta d'Òmnium Cultural. Va substituir al capdavant de la institució Jordi Porta i va esdevenir la primera dona que aconseguia aquest càrrec en els prop de 50 anys d'història de l'entitat.

Al capdavant d'aquesta institució va liderar diversos moviments socials a l'entorn del catalanisme i, posteriorment, del procés sobiranista. Per exemple, va estar al capdavant de la manifestació contra la sentència del Tribunal Constitucional a l'entorn de l'Estatut de Catalunya, que es considera una de les raons principals de l'augment de l'independentisme.

A partir d'aquí, Casals va començar a transcendir en l'àmbit públic, alhora que ho feia Òmnium com a pal de paller del procés al costat de l'Assemblea Nacional Catalana, amb Carme Forcadell com a presidenta, i amb l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), que en aquell moment liderava l'aleshores alcalde de Vic Josep Maria Vila d'Abadal.

També va tenir un paper destacat en les negociacions que van culminar amb la candidatura unitària de Junts pel Sí que va guanyar les eleccions del 27 de setembre del 2015 al Parlament de Catalunya. Casals va ocupar el número 3 de la llista, just per davant d'Artur Mas, en una acció que la va dur a abandonar la presidència d'Òmnium Cultural.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (3)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Juanpere  15 de Febrer de 2016

DE LA MURIEL...

La Muriel ha encarnat l’estampa de la sobirania tranquil.la, el rostre afable del procés, el seny femení de la radicalitat política i la intel·ligència conciliadora, serena. Ens ha deixat quan encara no tocava i així s’afegeix a la llista dels lluitadors que no podran viure la consumació de l’ideal.
Mai escatirem els designis de l’insondable, però una vegada més, ens rebel·lem i ens encoratgem a seguir. Per ella, per tants.

Lo Pèire d'Adenui  15 de Febrer de 2016

El meu més consternat i pregon condol

El meu més consternat i pregon condol, en primer lloc a l'apenada família, i després al país, el qual amb la seua insubornable dignitat i lluita, tant despertà i defensà.
Descansa en pau Muriel, tothora estimada, jamai t'oblidarem !

A la redacció del diari de Reusvoldria dir que en lloc d'Avinyó, hauria escrit Avinhon en occità, i naturalment al lloc de França, Occitània, aquesta vella nació sense estat, a la qual els catalans tan devem.

J. A. Carricondo  14 de Febrer de 2016

El país plora amb ràbia!

Veient el seu currículum i la seva trajectòria humana i professional s'entén que fos una persona vital i estimada per tots els que la coneixien. Amb ella no importaven ideologies i diferencies: sempre aconseguia sumar i no donava l'esquena a ningú. Molts polítics i dirigents haurien d'aprendre i mostrar-se oberts, a tot i sempre. Hi haurà una gran mancança.