Dimarts, 23 d'Abril de 2024
Va introduir les escoles renovadores i el treball d’autors cabdals de la historiografia contemporània
Josep Fontana, en un acte públic.
Pep Parer / Viquipèdia
L'historiador Josep Fontana (Barcelona, 1931) ha mort aquest dimarts als 86 anys. Llicenciat en lletres i doctor per la Universitat de Barcelona, va ser ajudant de Jaume Vicens i Vives i Jordi Nadal a la Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona entre el 1957 i el 1966, any en què les autoritats franquistes el van apartar de l'ensenyament. Dos anys més tard hi va tornar com a agregat interí a la Universitat Autònoma de Barcelona fins el 1974, que va esdevenir catedràtic d’història econòmica a la de València. El 1990 va començar a exercir a la Universitat Pompeu Fabra, d’on en va ser catedràtic fins a la seva jubilació, l’any 2001. Fontana va ser el principal fundador, l’any 1992, de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives. Entre d'altres, ha rebut la Medalla d’Or al mèrit cultural de l'Ajuntament de Barcelona, la Creu de Sant Jordi el 2006 i el Premi Nacional de Cultura l'any següent. Deixeble de Pierre Vilar, Ferran Soldevila i Jaume Vicens i Vives, va introduir les escoles renovadores i el treball d’autors cabdals de la historiografia contemporània, inspirades en bona part pel marxisme.
Fontana va treballar fonamentalment sobre els models de transició de l’Antic Règim cap al capitalisme i d’una manera monogràfica sobre la formació del mercat peninsular, sobre les revolucions del 1820 i el 1868 a Espanya i a Catalunya i, sobretot, sobre les relacions entre les finances públiques i el desenvolupament econòmic.
Entre una llarga bibliografia destaquen 'La vieja bolsa de Barcelona, 1815-1914' (1961), 'La revolució de 1820 a Catalunya' (1961), 'Aribau i la indústria cotonera a Catalunya' (1963), la seva tesi doctoral 'La quiebra de la monarquía absoluta, 1814-1820' (1972), 'Cambio económico y actitudes políticas en la España del siglo XIX' (1973), 'Hacienda y estado, 1823-1830' (1974), 'La revolución liberal (Política y hacienda 1833-1845)' (1977), 'La crisis del Antiguo Régimen (1808-1833)' (1979), 'Historia. Análisis del pasado y proyecto social' (1982), 'Guerra y hacienda: la hacienda del gobierno central en los años de la Guerra de Independencia 1808-1814' amb Ramon Garrabou (1986) i 'La fi de l’Antic Règim i de la industrialització' (1988).
A la dècada de 1990, la seva obra va prioritzar la reflexió historiogràfica de perspectiva àmplia, la metodologia i els reptes i condicionants de les ciències històriques, com també l’anàlisi de les qüestions polítiques i socials més rellevants del món contemporani: 'La història després de la fi de la història. Reflexions i elements per a una guia dels corrents actuals' (1992) i 'Europa ante el espejo' (1994). Posteriorment va publicar 'Por el bien del Imperio. Una historia del mundo' (2011), vasta panoràmica de la guerra freda i les seves conseqüències en el món d’avui i 'La formació d’una identitat. Una història de Catalunya' (2014), que va rebre el premi Crítica Serra d’Or d’humanitats (2015).
El 2002 l’Ajuntament de Barcelona li va concedir la Medalla d’Or al mèrit cultural, el 2003 va rebre el premi Narcís Monturiol, el 2006 la Creu de Sant Jordi, el 2007 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Cultura i el 2018 amb la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona. Ha estat nomenat doctor honoris causa per les universitats Nacional del Comahue (Argentina) el 2002 i Rovira i Virgili (2010). Va ser nomenat doctor 'honoris causa' per les universitats Nacional del Comahue (Argentina) el 2002 i Rovira i Virgili (2010).
CCOO de Catalunya, per part seva, ha lamentat la mort de Fontana, especialment per la seva col·laboració i estreta relació amb el sindicat. Fontana era membre del Consell Assessor de l'Arxiu Històric de CCOO de Catalunya i també president del Jurat del Premi Àngel Rozas a la recerca en ciències socials per a investigadors novells, organitzat per la Fundació Cipriano Garcia de CCOO de Catalunya.
El sindicat la considera "una gran pèrdua", i ha afegit que Fontana "ha aportat a la nostra societat un valuós llegat intel·lectual per comprendre la realitat que ens envolta i donar-nos les eines per transformar-la en una societat més justa i equitativa".
A més, CCOO considera que Josep Fontana ha estat "un gran referent que ha destacat pel seu compromís amb la defensa de la democràcia i la justícia social, el seu sentit crític i la seva independència". El sindicat ha recordat una de les seves cites: "el futur serà de la raó com a resultat del treball i la lluita de tots plegats".
Per a Comissions Obreres és especialment recordada, a més, la seva intervenció a la inauguració de l’exposició del 50 aniversari del sindicat al Museu d’Història de Catalunya l’any 2014, organització que ja havia reconegut la seva "trajectòria cívica i professional" el 2011.
Condol
Ha estat un mestre d'historiadors i una de les persones més coneixement del país. Va participar amb moltes activitats al Centre de Lectura, donant una lliçó magistral d'inauguració de curs i formant part de l'organitzacio i el Comitè Científic del Congrés Internacional Pere Anguera de 2011'
