Dimecres, 20 de Març de 2019

Nieto acusa els Mossos de 'legitimar' l'1-O i nega que 'tècnicament' hi hagués càrregues dels cossos estatals

L'exsecretari d'Estat avala la tesi de les acusacions i parla "d'actes de violència organitzada" el 20-S

04 de Març de 2019, per ACN
  • Nieto, al Suprem

    ACN

L'exsecretari d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto ha acusat els Mossos d'haver "legitimat" el referèndum de l'1-O. De fet, s'ha mostrat "convençut" que s'hauria desconvocat si la policia catalana hagués manifest de forma "clara i evident" la seva voluntat de complir amb el mandat judicial. En la seva declaració com a testimoni al Tribunal Suprem, Nieto ha fet diversos retrets als Mossos i ha afirmat que el major Josep Lluís Trapero estava "totalment alineat" amb el govern. L'exsecretari d'Estat ha assumit la responsabilitat d'enviar uns 6.000 policies estatals a Catalunya i ha tancat files amb l'acció de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l'1-O. Ha negat que "tècnicament" hi hagués càrregues i ha dit que es va fer servir la "mínima força imprescindible".

També ha avalat les tesis de les acusacions, ha parlat "d'actes de violència organitzada" el 20-S i ha apuntat als CDR. Nieto no s'ha espolsat responsabilitats i ha dit que era ell qui estava al capdavant de l'operatiu, això sí, sempre amb l'aval del ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, i l'assessorament de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Nieto ha explicat que va intervenir "de forma molt activa" en la decisió de traslladar al voltant de 6.000 efectius a Catalunya per evitar el referèndum, i ha recordat que l'exconseller Joaquim Forn s'hi va oposar perquè "era suficient la capacitat dels Mossos".

Durant el seu testimoni, Nieto s'ha esforçat per defensar l'actuació policial dels cossos espanyols en compliment de l'ordre judicial d'aturar el referèndum, que ha qualificat "d'exemplar", i ha dit que es va mantenir en tot moment un "equilibri" entre complir l'ordre judicial i "garantir la seguretat" dels policies i de les "persones que volien impedir la seva actuació". En aquest sentit, Nieto ha argumentat que si l'ordre que s'hagués donat hagués estat complir completament l'ordre judicial d'aturar l'1-O "l'ús de la força hauria estat major". A més, ha dit que van optar per "replegar-se i no complir l'objectiu" per posar per endavant la seguretat dels agents i també de les persones que hi havia als col·legis.

Sobre això, ha dit que els cossos policials espanyols tenien "capacitat professional, material i empara legal" com per haver anat més enllà l'1-O per tancar més punts de votació. "Podríem arribar al 100% d'eficàcia segurament amb més ús de la força, es podria haver fet, però per això es va prioritzar la seguretat dels agents i de la gent per sobre de l'eficàcia", ha justificat. En canvi, un any després de l'1-O -i en una entrevista a 'Voz Populi' va dir que era "impossible" complir l'actuació judicial i que haurien calgut 90.000 agents. Sobre l'ús de la força, ha dit que va ser "proporcionat" i que es van produir "incidents" en els col·legis on hi havia gent que mostrava "actitud de frontalitat" contra la policia. "On se'ls impedeix amb diferents graus de pressió o força per part de la gent és on hi va haver alguns tipus d'incident", ha manifestat.

També ha defensat que, sempre abans d'actuar, es va fer un "requeriment previ" als concentrats.

Actuació en solitari l'1-O al matí

Nieto ha explicat que ell va donar l'ordre d'activar el dispositiu policial i que ho van assumir "en solitari" perquè van veure que els Mossos no estaven intervenint a través de les seves unitats d'antidisturbis, i "només havien enviat parelles que anaven a alguns col·legis electorals". "No ens constava que haguessin fet res fins a les nou del matí", ha manifestat. En aquest punt, ha dit que van decidir actuar en solitari i que això ja estava previst en la instrucció signada per ell mateix, que preveia aquest escenari en cas que es considerés que l'actuació de la policia catalana fos insuficient.

Actuació 'ineficaç' dels Mossos, que 'legitimen' el referèndum

Sobre el paper dels Mossos, ha afirmat que va ser "clarament insuficient, ineficaç". "En alguns casos, l'actuació dels Mossos responia a un altre objectiu i no al d'impedir l'1-O sinó a donar aparença de normalitat a una cosa que no ho era perquè ho havia suspès el TC", ha criticat. A preguntes de l'acusació popular exercida per Vox, Nieto s'ha mostrat "convençut" que si els Mossos haguessin manifestat "de forma clara i evident la seva voluntat de complir el mandat judicial, el referèndum s'hauria desconvocat". És més, creu que van "legitimar un referèndum il·legal posant dos mossos a la porta de cada col·legi sense fer res". Nieto també ha dit que a partir de la junta de seguretat van dubtar "de la confiança" en els Mossos, que ha dit que era "mínima".

A més, ha dit que el major del cos, Josep Lluís Trapero, estava "alineat totalment" amb el govern però que van confiar que els comissaris actuessin. "Mai es poden posar d'esquenes o de perfil amb un mandat judicial", ha subratllat. De fet, l'exsecretari d'Estat de Seguretat ha dit que els Mossos no van mostrat "cap interès ni entusiasme" per col·laborar per evitar el referèndum o complir amb el mandat judicial. "L'actitud de la direcció dels Mossos va ser molt rebeca a formar part d'aquesta coordinació i exercir-la realment", ha dit.

També ha acusat els Mossos de no donar cap informació sobre l'actuació que tenien prevista l'1-O durant aquella reunió. "No van fer ni el més mínim gest d'apertura al diàleg real ni a la cessió, van arribar amb una idea i van marxar amb la mateixa; no hi va haver marge"; ha manifestat. Per a Nieto, no va existir ni "unitat ni objectiu comú" per treballar conjuntament i que per això el matí de l'1-O van decidir no actuar de manera conjunta amb els Mossos, tal com estava previst fins hores abans. "Es trenca el compromís i la col·laboració amb els Mossos", ha remarcat.

'Actes violents organitzats': apunta als CDR

Sobre el 20-S, ha detallat que quan va veure les imatges estaven "seriosament preocupats" per la seguretat dels agents i de la comitiva judicial, perquè hi podia haver "conseqüències del tumult" que s'estava concentrant a Economia. Ha dit que hi va haver "incidents importants" i que els vehicles de la Guàrdia Civil no es van poder reutilitzar. Per contra, ha afegit que li va sorprendre que dos dies després Forn els descrigués una concentració que Nieto considera "tumultuària" com a "pacífica, familiar o ordenada". A més, s'ha referit a una "organització" al darrera de les mobilitzacions que ha titllat de "violentes".

"No eren espontànies", ha manifestat Nieto, que ha relatat que, posteriorment a l'1-O, van poder detectar que al darrera hi havia els CDR, de qui diu que inicialment tenies una "missió organitzava" però que "van derivar en una actitud violenta o que propiciava que hi hagués actituds violentes". A preguntes del fiscal, també ha dit que hi van participar ANC i Òmnium Cultural. A preguntes del lletrat de Cuixart Benet Salellas, ha reconegut que cap manifestant del 20-S portava armes i que tampoc cap agent ni de la Guàrdia Civil ni dels Mossos va resultar ferit.

"No es van produir agressions a guàrdies civils perquè es van haver de refugiar dins de l'edifici de la conselleria", ha justificat Nieto, que apunta que el registre estava acabat cap a les dos quarts de tres però que no van poder sortir per garantir la seguretat a la comitiva judicial. A preguntes del lletrat de Jordi Sànchez, Jordi Pina, ha dit que no li "consta" que s'hagi obert una investigació sobre la custòdia de les armes que hi havia als cotxes de la Guàrdia Civil però que no "descarta" que s'hagi fet.

'Simular' un referèndum a les places

En un moment de la declaració, Nieto ha explicat que el govern espanyol els va oferir la possibilitat de "simular" un referèndum a les "places dels municipis o en espais oberts" no recollits en la interlocutòria de la magistrada del TSJC, però que la Generalitat no ho va acceptar. "Van arribar amb una idea i van marxar amb la mateixa idea", ha dit, "no hi va haver interès i hi havia la convicció absoluta de mantenir la celebració de l'1-O".

De fet, aquesta oferta ja va ser explicada al novembre del 2017 per l'aleshores delegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo, que va dir que va oferir a Carles Puigdemont fer l'1-O en places públics i seus de partits polítics.

'Tècnicament no hi ha càrregues'

L'exsecretari d'Estat de Seguretat ha dit que "tècnicament no hi va haver càrregues policials" i ha dit que "l'ús de la força" es va emprar per evitar que els policies quedessin "rodejats" per les persones concentrades als punts de votació. "Hi va haver ús de la força, i en alguns casos de forma cridanera, però per aconseguir un replegament ordenat dels efectius", ha explicat Nieto, que afegeix que els agents no poden permetre en actuacions d'aquesta mena "que una unitat d'antidisturbis estigui rodejada o que s'aïlli una part". També ha insistit en els "atacs" cap als policies i ha dit que, tot i que hi havia concentrada gent "de bona fe" també n'hi havia que no actuava així i s'hi va enfrontar llençant objectes com "tanques o llambordes", ha dit.

Ha relatat que l'endemà va poder visitar agents ferits però que cap d'ells va agafar la baixa "tot i els dolors" per "l'obligació" de mantenir-se en actiu pel clima que hi havia a Catalunya. Tanmateix, no ha donat cap xifra d'agents ferits. Nieto també ha negat que es donés cap "ordre política" a la tarda per deixar de carregar. Ha explicat que les actuacions del CNP es va allargar fins a les 6 de la tarda i la Guàrdia Civil fins a les 5.

Ha detallat que el gruix del dispositiu estava previst per a la primera franja del matí però que l'anunci del cens universal els fa variar l'escenari. En tot cas, ha explicat que hi havia una unitat reservada per entrar més tard (a les 8 h i no a les 5 h) i que tenia més "capacitat d'energia" i que va permetre mantenir les actuacions fins a la tarda. D'aquesta manera, nega que fos l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, qui donés cap ordre, tal com s'ha apuntat prèviament en el judici.

Per exemple, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va explicar que l'havia trucat directament per demanar-li que aturés l'actuació policial.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)

Reportatges