Cookie control
Dimarts, 04 d'Agost de 2020

Penes de fins a 57 anys i mig de presó per als acusats de la xarxa de pornografia infantil destapada a Tortosa

Hauran d'indemnitzar amb 279.000 euros una trentena de víctimes, mentre tres dels responsables continuen fugits

21 d'Abril de 2020, per ACN
  • Un dels acusats, en una imatge d'arxiu

    ACN

L'Audiència de Tarragona ha condemnat a penes d'entre 7,5 anys i 57,5 anys de presó els quatre individus jutjats al novembre acusats de pertànyer a una xarxa d'abús de menors i pornografia infantil destapada el 2015 a Tortosa. Els tres principals responsables de la trama continuen fugits. En la sentència a què ha tingut accés l'ACN, el tribunal condemna els processats per un delicte continuat de captació i utilització de menors per a l'elaboració i distribució de pornografia; per un de distribució de material pornogràfic elaborat amb menors d'edat; i per sis delictes d'abús sexual a menors. Tres d'ells estan acusats també de pertinença a grup criminal. Hauran d'indemnitzar amb 279.000 euros una trentena de víctimes.

En les 426 pàgines de la sentència el tribunal repassa de forma minuciosa el recorregut criminal de la major xarxa de pornografia infantil detectada a l'estat, a la qual van intervenir més d'un milió d'arxius de contingut pornogràfic. La resolució es veu condicionada, però, pel fet que el presumpte cervell de la trama, Jean Luc Aschbacher, i els seus principals col·laboradors, Christian Arson i Youness en Naciri, van fugir (els dos primers després de la primera setmana de judici a Tarragona) i continuen en crida i cerca. A tots tres els van detenir el 2015 quan es va descobrir que captaven menors per produir material pornogràfic en un pis de Tortosa a canvi de petites quantitats de diners.

El tribunal, però, només ha pogut condemnar quatre col·laboradors seus, als quals van descobrir i detenir un any més tard, l'estiu del 2016, arran de l'anàlisi del nombrós material intervingut a Tortosa. Es tracta de José Cardona i Martín Rafael Chanzá, arrestats a València; Fernando Aguilera, un exertzaina detingut a Biscaia; i Miguel Avilés, arrestat a Cubelles (Garraf). Tots ells, amb antecedents.

Viatges a Romania o al Marroc

Segons relata la sentència, entre el 2008 i el juliol del 2016, Cardona, Aguilera i Chanzá van contactar amb joves d'edat compreses entre els 11 i els 17 anys, la majoria de famílies humils o desestructurades. Els convencien, oferint-los diners o regals, perquè participessin en reportatges fotogràfics i audiovisuals on els feien posar despullats, mostrar els genitals o masturbar-se davant la càmera. En ocasions, assenyala el tribunal, van comptar amb la participació dels tres acusats fugits. Posteriorment, els compartien entre ells i amb tercers, els emmagatzemaven en diversos dispositius. Arran del material intervingut s'ha conclòs que el 2008 Cardona i Chanzá van prendre imatges de menors de la zona del Cabanyal de València, alguns d'ells de només sis i set anys, a canvi d'entre 20 i 30 euros.

El novembre del 2009, Aguilera i Cardona van viatjar a Romania, on almenys van prendre imatges a mitja dotzena de nois de 16 anys. Aguilera i Cardona també van viatjar al Marroc el 2010 i 2011, on van fer imatges de nens i adolescents de zones rurals (alguns de vuit anys) a canvi de diners. Segons el tribunal, Cardona i Aguilera compartien amb els caps de la trama arxius de pornografia infantil elaborats per ells, o directament elaboraven i produïen conjuntament amb ells material pedòfil, motiu pel qual feien viatges "més o menys exòtics". Pel que fa a Chanzá, se'l situa en un segon pla.

S'ha conclòs que també captava menors en una barberia que havia habilitat en un immoble i que allà captava i produïa imatges d'algunes víctimes.

Uns 'depredadors' de menors

En la sentència, el tribunal afirma que els acusats van estar actuant com "autèntics depredadors, en una cerca sistemàtica i insaciable de menors amb els quals satisfer el seu desig sexual". La sala constata que els acusats, sabedors de la vulnerabilitat de les víctimes, "sortien a la caça" d'aquests joves, als quals humiliaven. L'elecció d'aquests perfils, asseguren els magistrats, no és casual perquè "assegurava la seva impunitat sabent dels escassos o nuls recursos que tenien".

Moltes de les víctimes del Marroc, afegeixen, no superaven els 10 anys, vivien en zones rurals i es van veure abordats per sorpresa. En algunes imatges, diu el tribunal, als acusats se'ls veu "posar feliços amb la seva peça de caça".

Dedueixen testimoni a la fiscalia per suposats delictes d'indemnitat sexual

Per la seva banda, la sentència considera provat que el quart condemnat, Miguel Avilés, feia vídeos casolans amb càmera oculta i els compartia amb el cervell del grup, establert a Tortosa. Van trobar-li imatges de menors gravats mentre es dutxaven en una instal·lació esportiva que no s'ha pogut identificar i, de l'any 2009, imatges d'una trentena d'adolescents als quals havia convençut perquè es despullessin i masturbessin davant la webcam. A més, Avilés havia acudit en algunes ocasions al pis de Tortosa. Segons va declarar un dels menors al judici, per mantenir relacions sexuals amb ell.

Com que aquests fets serien constitutius de suposats delictes contra la indemnitat sexual i no constaven en l'acusació, l'Audiència n'ha deduït testimoni a la Fiscalia de Tortosa perquè, si ho considera oportú, els denunciï.

El centre d'operacions de Tortosa

El que està considerat el cervell de la trama, Jean Luc Aschbacher, havia actuat durant la dècada del 2000 en un pis del carrer de Tapioles de Barcelona, d'on es van trobar imatges relatives a una desena de menors. L'home es va traslladar a Tortosa el 2011 després que el condemnessin per un delicte de distribució de pornografia. Allà, "de manera sistemàtica", va contactar amb nois d'entre 11 i 16 anys, en la majoria de raça àrab i de famílies humils. Després de guanyar-se la confiança de els víctimes aconseguia que acudissin al domicili, on els subministrava berenar, cigarretes, porros i els deixava jugar a videojocs, segons van relatar els menors durant la vista a porta tancada. Posteriorment, els feia passar a un dormitori on els sotmetia a diferents actes sexuals com ara fel·lacions i masturbacions, o relacions sexuals completes.

Un dels joves va explicar que anava al domicili després de l'institut i que allà li pagaven 40 o 50 euros per mantenir relacions. N'hi ha que van apuntar que desconeixien que els gravaven. La clau per destapar el cas va ser la denúncia de la mare d'una de les víctimes i les educadores d'un CRAE de Tortosa, que van detectar que diversos nois del centre s'escapolien i hi tornaven amb diners i tabac a les butxaques. Un veí de l'habitatge, testimoni protegit, també va manifestar una "presència continuada de menors que entraven i sortien".

Arran d'això, amb l'operació 'Trinity' els Mossos van estirar del fil, van identificar una cinquantena de víctimes i van lligar les connexions amb la resta de l'estat (on van comptar amb la col·laboració de la Guàrdia Civil). Jean Luc havia instaurat un sistema professionalitzat d'elaboració i distribució d'imatges, del qual n'havia fet el seu 'modus vivendi'. Comptava amb l'estreta col·laboració de Youness en Naciri, a qui també havia captat i enregistrat quan era menor, i de Christian Arson, resident a França. Arran de la progressiva implantació d'internet, Jean Luc va anar substituint el canal de distribució postal de pel·lícules per una producció enfocada a les xarxes. La seva productora, Aschcom SL, creada el 2002, tenia un catàleg aparentment legal i un altre d'ocult produït amb menors.

Per a la distribució el material va confeccionar un sistema basat en dominis web de pagament o gratuïtes.

Víctimes molt vulnerables

La majoria de nois, segons van corroborar el perits, tenien un perfil molt vulnerable, tots amb greus problemes familiars i grans mancances afectives. Segons relata la sentència, molts d'ells van sentir sentiments de ràbia, culpa o vergonya. En alguns casos minimitzaven les conductes, atès que les emmarcaven en un context de sexe a canvi de diners, mentre altres havien agafat un actitud de negació. Alguns van precisar i rebre tractament psicològic, mentre que d'altres, tot i necessitar-ho, no en van rebre.

En aquest sentit, el tribunal renya les administracions competents i diu que ha trobat a faltar una actuació més coordinada i proactiva a l'hora de vetllar i controlar l'evolució psicològica i emocional dels nois.

L'Audiència rebaixa les pretensions de l'acusació i no hi veu organització criminal

En la sentència, el tribunal considera que no ha quedat prou acreditada l'acusació d'organització criminal pretesa per la fiscalia i l'acusació particular exercida per la Generalitat. Els condemnats, apunta la sala, si van col·laborar ho van fer de manera intermitent, cadascú en el seu propi i exclusiu interès. Així, admet que "l'autèntic 'gurú'" era Jean Luc i que, si bé Cardona i Aguilera van fer col·laboracions puntuals amb ell, "no va existir una estructura complexa amb un repartiment específic de rols". A més, la sala destaca que, quan el maig del 2015 van detenir el cervell de la trama (quan se n'anava de viatge a Màlaga, presumptament a contactar amb més víctimes), els condemnats van seguir elaborant el seu propi material, aliens al que havia passat a Tortosa. Per això, considera que cal encaixar els fets en un delicte autònom de pertinença a grup criminal.

D'altra banda, cal recordar que la fiscalia demanava més de 6.300 anys de presó per als set processats perquè apreciava un concurs real de delictes. En total, 103 (tants com víctimes identificades en totes les branques del cas). La sala, però, considera que la solució més òptima és qualificar les conductes d'Aguilera, Cardona i Chanzá com un delicte continuat de corrupció de menors. "El concurs real de delictes perjudicaria molt l'acusat ja que exasperaria en un grau elevat la pena", apunten. Malgrat tot, el tribunal assenyala que moltes conductes declarades provades en el judici són veritablement actes d'inducció a la prostitució, però que aquest no va ser l'objecte d'acusació.

Si ho hagués estat, apunten els jutges, sí que haurien entès que existirien "tants delictes d'inducció a la prostitució com menors utilitzats per a tal fi".

Les penes de presó

L'Audiència ha condemnat José Cardona a 57,5 anys de presó; Fernando Aguilera a 22 anys de presó; Martin Rafael Chanzá a 9 anys de presó, i Miguel Avilés a 7,5 anys de presó. A més, a tots ells els han imposat mesures de prohibició de comunicació amb les víctimes, la inhabilitació especial per professió o ofici que comporti contacte regular amb menors, i la prohibició d'acudir a llocs freqüentats per menors –com ara centres d'ensenyament, ludoteques, guarderies, centres d'acollida i protecció de menors. L'Audiència assenyala, però, que el compliment màxim s'haurà de situar en el límit legal de 20 anys.

A José Cardona l'han condemnat per pertinença a grup criminal a 4 anys de presó; per un delicte continuat de captació i utilització de menors d'edat per a l'elaboració de material pornogràfic i posterior distribució a 9 anys de presó, i pel delicte de distribució de material pornogràfic en l'elaboració del qual participen menors d'edat a 7 anys de presó. A més, l'han condemnat a un total de 37,5 anys de presó i 60 anys de llibertat vigilada per sis delictes d'abús sexual.

A Fernando Aguilera l'han condemnat per pertinença a grup criminal a 4 anys de presó; per un delicte continuat de captació i utilització de menors d'edat per a l'elaboració de material pornogràfic i posterior distribució a 9 anys de presó, i pel delicte de distribució de material pornogràfic en l'elaboració del qual participen menors d'edat a 9 anys de presó.

A Martín Rafael Chanzá l'han condemnat per pertinença a grup criminal a 2 anys de presó, i per un delicte continuat de captació i utilització de menors d'edat per a l'elaboració de material pornogràfic i posterior distribució a 7 anys de presó. A Miguel Avilés l'han condemnat a 7,5 anys de presó per un delicte continuat d'utilització de menors d'edat per a l'elaboració de material pornogràfic i posterior distribució. Per contra, el tribunal l'ha absolt del delicte de pertinença a organització criminal, tal com sostenia el seu advocat, Gerard Amigó.

Com a responsables civils, els acusats indemnitzaran a parts iguals i solidàriament entre ells un total de 22 majors d'edat i quatre menors d'edat amb 249.000 euros –amb quantitats que van dels 2.000 als 25.000 euros per a cada víctima. A més, Cardona haurà d'indemnitzar amb 6.000 euros cinc víctimes d'abús sexual.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics