Cookie control
Dimecres, 22 de Maig de 2019

Ruben Wagensberg: 'Des dels municipis es poden fer polítiques d'habitatge que ajudin els refugiats'

El diputat d'Esquerra al Parlament pren part en un acte a Reus centrat en la situació de les persones migrants

17 de Juliol de 2018, per Marc Busquets
  • Wagensberg ha estat a Reus per prendre part en un acte de Construïm República

    Enric Garcia

El diputat d'Esquerra al Parlament Ruben Wagensberg (Barcelona, 1986) ha pres part, aquest passat dilluns al vespre, en l'acte 'Parlem de persones refugiades' que Construïm República ha dut a terme a la plaça de la Patacada de Reus. Impulsor del projecte 'Casa nostra, casa nostra', que va conduir a la manifestació de mig milió de persones a Barcelona sota el lema 'Volem acollir', apunta que des del municipalisme es poden engegar accions en benefici de les persones migrants, en especial pel que fa a l'habitatge. "Com a mínim, hem vist gestos que algunes coses poden millorar" amb l'arribada del PSOE al govern central, ja que l'Estat és qui té competències en la matèria. 

Actes com 'Parlem de persones refugiades' que s'ha feta Reus són fruit de la feina feta amb 'Casa nostra, casa vostra'.

La campanya 'Casa nostra, casa vostra' ja va arribar a tots els municipis i gràcies a aquests va créixer, també a través d'una multitud d'actes que s'han fet arreu del territori i que sí que és cert que van culminar amb dos centrals com van ser el concert al Sant Jordi i la manifestació del 18 de febrer. Sense la feina feta als municipis, amb xerrades, amb tota la tasca de conscienciació que han fet entitats com Pro Activa Open Arms i un llarg etcètera, segur que tot plegat no hagués tingut l'èxit que va tenir. En realitat el que passa als municipis no és fruit del nostre projecte. És que la feina feta als municipis ens ha permès seguir. 

Amb el canvi de govern a Moncloa, albireu una situació millor per a les persones refugiades?

Bé, de moment s'han vist gestos. Han estat gestos que potser ens fan tenir una mica d'esperança i optimisme, tot i que quan després veus com segueixen les coses sobre el paper i amb números, et conviden altre cop al pessimisme. I més encara en un context europeu on l'auge del racisme o el populisme d'ultradreta és cada cop més evident i creix de manera molt ràpida. Hem d'aprofitar que aquí, no només a Catalunya sinó a l'Estat, no tenim aquest nivell d'ultradreta tan bèstia que hi ha a la resta d'Europa i per tant cal aprofitar-ho per fer moltíssimes polítiques a favor de l'acollida i de les persones migrants. El govern de Pedro Sánchez té una oportunitat per tirar-ho endavant. I no només amb grans efectes mediàtics, perquè cal tenir en compte que a la frontera sud hi tenim casos de persones que després arriben a Catalunya en autobusos i que mereixen una resposta. Esperem que tots aquests gestos es tradueixin en una resposta política. 

Potser cal donar a Sánchez els 100 dies de gràcia...

Possiblement. Està molt bé, això de donar 100 dies de gràcia a qui arriba, però cal recordar al govern entrant que hi ha molta gent que no es pot esperar 100 dies i que, per tant, les mesures que cal aplicar en matèria d'acollida i en salvament marítim són urgents. 

A finals de juny, al Parlament, va impulsar una reformulació de totes les polítiques migratòries. Si bé tan sols l'Estat té competències, què es pot fer des del municipalisme per ajudar les persones migrants?

Crec que es pot fer moltíssim. Cal tenir en compte que la dels municipis és l'última administració que està en contacte amb el ciutadà. O bé, la primera, segons com. Per tant, es pot fer moltíssim, en especial en polítiques d'habitatge i d'empadronament. A més, no només l'administració hi pot fer molt, sinó la pròpia societat, a l'hora d'acollir, a través de l'ensenyament, a través de molts altres àmbits en què els municipis tenen molt a dir.

Donar veu als migrants podria contribuir a trobar solucions?

Se'ls hauria de consultar molt més sovint, és cert. Si volem fer polítiques migratòries de dalt a baix, hem de comptar amb tot. Mira, dies enrere un amic que era en una tancada al Raval a favor dels drets dels refugiats va escriure'm preguntant-se com era que en segons quines comissions no hi hagi ningú que parli en nom seu, és a dir, en els dels activistes. I té tota la raó. Ells, els principals afectats, són els primers que han de prendre part en la reformulació de les polítiques migratòries al costat de tots els agents que poden contribuir a la millora de les seves condicions de vida. Sovint no se'ls té en compte, tot i que són un actor principal. 

S'ha presentat la Crida Nacional per la República amb un manifest que crida a fer front comú. 

Fer front comú sempre és bo, però encara és millor respectar totes les pluralitats perquè és això el que ens fa créixer com a societat. Tota societat és diversa, és plural, i el que cal és que en les cites electoral hi queda representada, tota aquesta pluralitat. I això, trobo, no té res a veure amb el fet que l'acció política directa passi per fer front comú en un moment com l'actual, en què es necessiten grans majories. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics