Dilluns, 19 de Novembre de 2018

Un any d'actes i mobilitzacions constants per la llibertat dels presos independentistes

Nombrosos punts de Catalunya celebren de forma periòdica, setmanal o fins i tot diària actes per recordar la situació dels empresonats i exigir la seva tornada a casa

02 de Novembre de 2018, per ACN
  • Una imatge dels avis del Mercadal de Reus

    Reusdigital.cat

El 2 de novembre de 2017 entraven a presó els membres del govern destituït que compareixien davant l'Audiència Nacional espanyola. Oriol Junqueras i Joaquim Forn no han tornat a sortir en llibertat des d'aleshores. Un any després d'aquell dia, els independentistes tenen a presó, a més de Junqueras i Forn, a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, i els exconsellers Jordi Turull, Jordi Rull, Dolors Bassa i Raül Romeva, que se sumen a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, que van entrar presos quan lideraven l'ANC i Òmnium.

Aquest panorama ha fet que l'independentisme hagi estat organitzant durant tot aquest any actes periòdics per reclamar la llibertat de tots els seus líders. En alguns punts de Catalunya, fins i tot se celebren esdeveniments a diari, i dia rere dia segueixen reunint gent que clama per la sortida de presó dels independentistes. Un dels actes més coneguts i que més transcendència ha aconseguit tenir és el que passa cada nit davant del centre penitenciari de Lledoners.

Són 122 dies desitjant bona nit als presos. La temperatura a Lledoners aquest darrer dilluns al vespre frega els 0 graus i el fort vent reforça la sensació de fred, però no és cap excusa. Com fa cada dia des del 4 de juliol, en 'Joan BonaNit' desitja bona nit als presos polítics tancats a la presó del Bages. Ho fa perquè considera una "injustícia" que estiguin entre barrots i perquè "se sentin recolzats i estimats". "Ja que la seva família no els hi pot desitjar bona nit ho faig jo", ha dit. I avisa que pensa fer-ho "els cops que faci falta, fins que siguin lliures".

En un principi anava sol a la presó, però des que es va donar a conèixer ho fa acompanyat de desenes de persones. En algunes ocasions, com el passat 16 de setembre, els presos contesten i aquest gest fa emocionar en 'Joan BonaNit' i els qui van amb ell. De fet, des que cada vespre va a Lledoners, en 'Joan BonaNit' s'ha guanyat el reconeixement dels presos polítics, que li han enviat cartes agraint el seu gest i, fins i tot, li van fer arribar a través d'un intern de la presó una samarreta signada amb dedicatòries de tots ells.

Els Cantaires de Ponent amb el Cor plaça Paeria, cada dilluns a Lleida

Cada dilluns al vespre més d'un centenar de persones es troben des de fa 49 setmanes a la plaça Paeria de Lleida per cantar i recitar. Són els Cantaires de Ponent, acompanyats pel Cor plaça Paeria i una desena de músics. Interpreten temes populars i coneguts que han adaptat per demanar l'alliberament dels líders polítics empresonats i el retorn dels exiliats, però també per defensar la llibertat d'expressió i la implementació de la República. Així, han convertit 'El sumari groc' dels Beatles en 'Llaç groc'; 'Bon dia' de Els Pets en 'Nas de pallasso', o el 'Boig per tu' de Sau en 'Diem prou', cançons a les quals en sumen d'altres Lluís Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet, Sisa o Txarango i entre altres autors.

Els Cantaires de Ponent-Cor plaça Paeria han editat el cançoner 'Cantem per la llibertat' amb prop d'una cinquena de temes, que serveix de referència a les persones que s'apleguen per cantar els dilluns davant del Palau de la Paeria. Però també han dut les seves cançons en diferents actes que s'han fet a la ciutat de Lleida i en altres poblacions del Segrià i la Noguera i, fins i tot, davant de la presó de Lledoners. A les comarques lleidatanes també es duen a terme iniciatives similars amb cantaires que reclamen la llibertat dels presos a ciutats com ara Mollerussa i Balaguer, on es reuneixen els dimecres al vespre al carrer Ciutat de Lleida i el dijous al migdia a la plaça Mercadal, respectivament.

Els avis i àvies lideren les protestes a Reus

Un grup d’avis i àvies va començar a protestar el 7 de novembre de l’any passat a Reus per reclamar la llibertat dels presos polítics. Les accions tenien lloc a la plaça del Mercadal, davant de l’Ajuntament de Reus. A final d’aquell mes, però, la Junta Electoral Provincial de Tarragona no els va permetre continuar les mobilitzacions degut al període electoral. El col·lectiu, batejat com Avis i Àvies per la Llibertat, va fer un intent d'esquivar la prohibició canviant el lema de la protesta i defensant els drets humans en lloc dels presos polítics, però tampoc se'ls va permetre.

A causa d'això, van presentar 200 cartes al Síndic de Greuges perquè analitzés si s’havien conculcat els seus drets. Després de les eleccions, el 23 de desembre van reprendre les mobilitzacions diàries i, a mitjan gener, la Junta Electoral Central va admetre finalment que tenien dret a manifestar-se durant la campanya del 21-D. A partir d’aquell moment, el col·lectiu d’Avis i Àvies per la Llibertat de Reus ha continuat mobilitzant-se diàriament a la plaça, on ja és tota una tradició veure’ls caminant pels volts del migdia mentre fan tres voltes al Mercadal equipats amb pancartes i amb bufandes grogues.

L’impacte de la iniciativa reusenca ha fet que els grups d’avis i àvies que reclamen l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats s’hagin multiplicat arreu del país. La ‘Taca d’Oli d’Avis’, tal com ells mateixos l’anomenen, disposa de grups a Balaguer, Caldes de Montbui, Cambrils, El Masnou, Mataró, Mollet del Vallès, Riudoms, Santa Perpètua de Mogoda, Tarragona, Tortosa i Vic, entre d’altres localitats catalanes.

D’altra banda, a la ciutat de Tarragona es fan concentracions diàries, de dilluns a divendres-,davant els jutjats de Tarragona, des del 12 de juny passat. En concret, l’acció està convocada entre les nou del matí i les dues del migdia, i tothom que ho vol està cridat a fer-hi acte de presència. Entre les dotze i dos quarts d’una, però, els manifestants es posen dempeus i, en estricte silenci, exhibeixen pancartes contra la repressió i per la llibertat. L’acció interpel·la directament a jutges i fiscals perquè es “rebel·lin” contra l’existència de presos polítics i exiliats.
 
D’altra banda, el CDR organitza actes cada divendres davant l’antiga presó de Tarragona i també se’n fan sovint davant la presó de Mas d’Enric, en suport a Carme Forcadell.
 
Més d'un any concentrats a Girona
 
A Girona, organitzen concentracions des de fa més d'un any, quan van empresonar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Les promou el col·lectiu Girona Vota i aplega desenes de persones que, des d'aleshores, han reclamat cada dilluns (primer a les set del vespre i, posteriorment, a les 8) la llibertat dels presos, tant dels líders de l'ANC i Òmnium com dels polítics. Aquest passat dilluns coincidint amb les Fires de Sant Narcís, s'ha celebrat la darrera concentració a les portes del primer aniversari de l'empresonament d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Meritxell Borràs i Carles Mundó. Un dels integrants de Girona Vota, Àdam Bertran, assegurava dilluns que se seguiran mobilitzant mentre aquesta situació es mantingui.
 
Afirma, però, que l'objectiu no és només el seu alliberament sinó aconseguir que la República Catalana sigui una "realitat". La seva sortida en llibertat, afegeix, "serà un efecte col·lateral" de tot plegat. Per la seva banda, el president d'Òmnium a Girona, Sergi Font, diu que segueixen mobilitzant-se perquè "encara hi ha molta feina a fer". En aquest sentit, diu que malauradament aquest any no han aconseguit els seus objectiu: la independència de Catalunya i l'alliberament dels presos. "El que volem és seguir-ho exigint i també la denúncia de la Justícia espanyola", diu.
 
"Som conscients que està en una situació de descrèdit no només aquí sinó també a l'exterior. És important fer veure que hi ha una situació de corrupció dins de la justícia espanyola", afegeix. "El 27 de d'octubre no hi va haver una independència efectiva i, per tant, és molt important posar tot de la nostra part per aconseguir-ho", insisteix.
 
A Vilafranca, música per 'seguir lluitant'
 
A Vilafranca del Penedès, des del 12 de novembre –l’endemà de la manifestació que va omplir de llums del carrer Marina de Barcelona- cada vespre es reuneix el grup ‘Músics per la Llibertat Alt Penedès’. Format per veïns de diversos municipis de la comarca, el col·lectiu apunta que va començar a actuar seguint la iniciativa que havien vist a altres municipis, com Collbató (Baix Llobregat). Cada dia a dos quarts de 10 de la nit –a les 8 en vigília de festiu i festiu- es reuneixen a la plaça de la Vila amb una formació que oscil·la entre 10 i 15 músics, tot i que hi ha hagut algun cas excepcional en què la pluja ha reduït el grup fins a ser quatre components.
 
En tots els casos, el repertori sempre inclou ‘El cant dels ocells’, ‘L’estaca’, i ‘Els segadors’, i cada vespre actuen acompanyats de diversos veïns que recorden en veu alta el nom de tots els líders independentistes empresonats i exiliats. “És una manera de seguir drets i lluitant, per mantenir-nos units com a poble”, explica a l’ACN Sergi Raya, un dels músics participants. Tot i la perseverança del grup amb actuacions ininterrompudes cada dia durant aquest últim any, Raya hi resta importància. “
És cert que té mèrit reunir-nos cada dia, però més mèrit tenen els polítics que són a la presó o a l’exili, que s’han sacrificat pel país”, afegeix, assegurant que cada vespre els múcics actuen amb sensació “d’impotència” vers la situació política. “Seguirem venint cada nit fins que els alliberin o tornin”, garanteix.
COMENTARIS (0)

Reportatges