Cookie control
Diumenge, 15 de Setembre de 2019

Un any de govern marcat per les negociacions fallides amb Sánchez i el judici de l'1-O

Restablir l'autogovern i fer front a la suspensió de diputats, principals esculls de l'executiu català

03 de Juny de 2019, per ACN
  • Aragonès i Torra, en una imatge d'arxiu

    ACN

Els primers 12 mesos del govern de Quim Torra i Pere Aragonès han estat marcats per les negociacions fallides amb l'executiu espanyol de Pedro Sánchez, el restabliment de l'autogovern i les conseqüències del judici de l'1-O. Una de les conseqüències que va suposar un xoc entre els dos socis, JxCat i ERC, va ser la suspensió dels diputats empresonats o a "l'exili". El cicle electoral d'eleccions municipals i espanyoles també han afectat un executiu que ha patit tres canvis de consellers, entre ells, la substitució de la consellera de la presidència i portaveu del govern.

Amb la mirada posada a la sentència del judici, el govern afronta els pròxims mesos amb la voluntat de teixir una estratègia per donar-li una resposta conjunta. Les primeres mesures del govern de Torra van estar relacionades amb l'aixecament del 155, després de set mesos de suspensió d'autonomia. Així doncs, l'executiu català va decidir personar-se a les diverses causes judicials obertes i crear el comissionat del 155, encarregat d'avaluar l'impacte de l'aplicació d'aquest article de la Constitució.

El mateix dia, l'executiu també va donar llum verda a la creació de l'Oficina de drets civils i polítics, a qui s'encarrega fer una diagnosi de l'estat de les llibertats i drets bàsics a Catalunya. Uns mesos després, l'executiu crea el Consell assessor per a l'impuls d'un Fòrum cívic i social pel debat constituent que liderarà Lluís Llach. Un Fòrum que té com a objectiu fomentar un debat ciutadà però no redactar una constitució catalana ni obrir un procés constituent. Un mes després de la formació del govern, al juliol, JxCat i ERC van viure un xoc per la manca d'estratègia conjunta sobre com afrontar la suspensió dels diputats a la presó i a l'exili. Unes discrepàncies que, fins i tot, van provocar al suspensió d'un ple al juliol.

Les vacances d'estiu no van servir per llimar les diferències, que van tornar a fer-se visibles a l'octubre. Al final, la fórmula aprovada al Parlament va suposar designar substituïts i no mantenir la delegació de vot. Una fórmula que no va agradar JxCat, que es va negar a aplicar-la als seus diputats deixant durant uns mesos l'independentisme sense la majoria absoluta aconseguida a les urnes del 21-D. En l'àmbit d'exteriors, el govern ha aprovat la reobertura del Diplocat i ha nomenats delegats a Alemanya, Itàlia, Regne Unit, Suïssa i als països nòrdics.

La reobertura de les delegacions ha estat motiu de polèmica amb el govern espanyol ja que el llavors ministre d'Exteriors, Josep Borrell, va portar-ho als tribunals per una qüestió "tècnica" en considerar que la Generalitat no havia demanat el permís previ. En canvi, des del govern es defensa que no calia aquest pas perquè es tracta de reobrir i no de noves delegacions. En l'àmbit laboral, el govern ha afrontat vagues i protestes al carrer dels col·lectius de metges, Bombers i Mossos. Pel que fa als cossos policials, el govern ha aprovat la convocatòria de 750 places de Mossos i 250 de Bombers. Així mateix, recentment, ha aprovat l'acord amb els sindicats sobre les condicions laborals dels Bombers de la Generalitat.

Encara en l'àmbit laboral, govern i sindicats han arribat a un acord pel retorn de les pagues extra pendents dels anys 2013 i 2014 en els propers 3 anys. Un acord que el govern espanyol ha posat en qüestió i s'està en negociacions entre els dos executius per evitar que acabi al Tribunal Constitucional (TC). El govern català també està negociant altres conflictes competencials com el que fa referència al reglament d'adopció internacional aprovat pel govern de Sánchez o el decret espanyol de mesures urgents per a l'impuls de la competitivitat econòmica en el sector de la indústria i el comerç.

El sector del taxi ha estat un dels protagonistes en els darrers mesos i va liderar una vaga indefinida al gener per reclamar una regulació dels VTC. Finalment, el govern va aprovar una regulació que estableix una precontractació d'un mínim de 15 minuts i habilita ajuntaments o ens locals metropolitans a augmentar aquest interval temporal. En el darrer Consell Executiu extraordinari de divendres passat, el govern va acordar demanar a la fiscal general de l'Estat que promogui davant del Tribunal Suprem la llibertat immediata dels líders independentistes empresonats després de l'informe del Grup de treball sobre detencions arbitràries de les Nacions Unides, que n'exigeix el seu alliberament immediat.

En matèria d'habitatge i en plena campanya de les eleccions municipals, el Govern ha aprovat un decret per limitar el preu del lloguer de l'habitatge. La norma fixa que als barris o ciutats amb falta acreditada d’habitatge assequible, el preu no podrà superar un 10% del de l’índex de referència de preus del lloguer. Altres acords destacats del primer any del govern de Torra són el programa temporal de suport a l’acollida de menors estrangers sense referents familiars; el decret d'admissió de l'alumnat que treu els punts extra als alumnes amb pares que siguin exalumnes i als celíacs; i la creació de la nova empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL) després de l'anul·lació per part dels tribunals de l'adjudicació a la companyia Acciona.

Negociacions frustrades amb l'Estat

El 9 de juliol el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, rep el president de la Generalitat, Quim Torra, a la Moncloa i s'obre una "nova etapa" entre els dos executius després del trencament de relacions que va suposar l'1-O i el posterior 155. Cinc mesos després de trencar el gel, el 20 de desembre, els dos presidents es tornen a trobar aquesta vegada a Barcelona, al Palau de Pedralbes. El resultat d'aquesta trobada és un comunicat conjunt que aposta pel diàleg, per un compromís de buscar una "resposta democràtica en el marc de la seguretat jurídica" per a Catalunya i una nova reunió al gener, que no es va arribar a produir.

És el moment més dolç entre els dos executius després que Sánchez guanyés la moció de censura contra Mariano Rajoy gràcies també als vots independentistes. Però les converses no van durar ni dos mesos. El 8 de febrer la Moncloa i la Generalitat donen per trencades les negociacions després d'encallar-se en la figura del relator que reclama el govern i que va desembocar en la manifestació convocada per Cs, PP i Vox a la plaça Colón de Madrid.

En aquest punt, el govern de Torra acusa l'executiu de Sánchez de "cedir a les pressions" del nacionalisme espanyol i de la ultradreta, mentre que des de la Moncloa retreuen als independentistes que vulguin una negociació "fora dels marges legals" en situar l'autodeterminació sobre la taula. A partir d'aquest punt, les relacions entre Sánchez i el govern es van anar enrarint fins al punt que tant JxCat com ERC van tombar la tramitació dels pressupostos de l'Estat desencadenant la fi de la legislatura i la convocatòria d'eleccions.

Primer any sense pressupostos

El govern de Torra no ha aconseguit els suports suficients per aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2019 i després de les negociacions fallides amb els comuns, el departament d'Economia i Hisenda liderat pel vicepresident, Pere Aragonès, va decidir no portar els comptes al Parlament. El govern preveu tornar a intentar negociar amb CatECP ara que s'ha acabat el període electoral. Mentrestant, l'executiu vol aprovar un pla de contingència per poder gastar 1.200 MEUR per a "necessitats urgents". Tot i que inicialment estava previst que el pla de contingència s'aprovés a l'abril, s'ha anat demorant i encara està pendent.

L'executiu de Torra ha tingut tres canvis de consellers en el seu primer any i tots relacionats amb les eleccions espanyoles o municipals. Al novembre, Ernest Maragall (ERC) va presentar la seva renúncia com a conseller d'Acció Exterior, Relacions Internacionals i Transparència per centrar-se en la cursa electoral per Barcelona i Alfred Bosch el va substituir al capdavant del departament. Més recentment, al març, dos conselleres de JxCat, la consellera de la Presidència i portaveu del govern, Elsa Artadi, i la titular de Cultura, Laura Borràs, també deixen l'executiu.

La primera per presentar-se com a número 2 de JxCat per Barcelona i la segona per ser la número 2 de la llista de les eleccions espanyoles del 28-A. Meritxell Budó es posa al capdavant de presidència i Mariàngela Vilallonga agafa les regnes a Cultura.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics