Cinc-cents anys de la construcció de la Prioral de Sant Pere

L'esment de la primitiva església de Sant Pere -sembla que el patronatge hauria estat imposat per la senyoria feudal mitjançant el nom d'un mas o partida del terme- apareix per primera vegada en la documentació de la segona meitat del segle XII. El dia d'aquesta onomàstica de 1159 és quan l'arquebisbe Bernat Tort va fer donació de la parròquia i dominicatura episcopal de Reus al capítol de la Catedral de Tarragona. Un parell de segles més tard, el 1325, el papa Joan XXII, des d'Avinyó, concedia el títol de priorat i prior per a la parròquia i rector de Reus. Entre el 1330 i el 1331 s'amplia el temple per l'augment de població de la ciutat, just pocs anys abans de l'aparició de la pesta negra de 1348, que va matar un terç de la població.

Tanmateix, a inicis del segle XVI, el Consell de la vila va veure que l'església -en aquells moments, els reusencs medievals tenien devoció per santa Maria, sant Joan, i especialment sant Pere, com ho prova, aquest darrer, el nombre important de vilatans que el duien per nom- se'ls havia quedat petita i a partir d'aquí van decidir de construir-ne una de nova per poder donar servei al considerable augment de la població que havia viscut la ciutat. Cal tenir en compte que Reus va passar de tenir 269 focs, l'any 1457, a tenir-ne 446, l'any 1515, fet que representa un augment del 67%. Per cada foc es consideraven entre quatre i cinc persones, és a dir, una família.

===El 22 de març de 1512 es col·locà la primera pedra===

L'Església Prioral de Sant Pere de Reus, doncs, es va començar a construir a partir del 1512 damunt l'antiga església romànica, que fou aprofitada com a bastida per a la nova Prioral. Segons l'historiador medievalista Ezequiel Gort (Sant Pere i el Campanar, Carrutxa, 2008), el Consell de la vila determinà, el 22 de març del mateix any, la cerimònia de col·locació de la primera pedra, que 'sia posada ab molta solepnitat, çò és, amb ab solepna profesó e ab gran toquar de campanes e si altres coses si poran aplicar, que sia fet'. La primera pedra no fou col·locada fins al dimecres, 31 de març de 1512, amb missa de la comunitat de preveres, cantada i amb acompanyament d'orgue. Després hi hagué processó solemne i es posà la primera pedra que marcava l’inici d'obra.

El 1510 s'havia aprovat el projecte de Domènec Garrupe, sent-ne l'arquitecte o mestre d'obra, Benet Otger, de Lió. La primera pedra es col·loca el març de 1512, però la consagració del nou temple no es va produir fins al 29 de juny de 1543, data en què va obrir al públic provisionalment. A partir de l'any 1561, es fa càrrec de les obres Domènec Sarob‚ qui acaba el campanar, iniciat el 1520, i el cor; el següent i últim mestre va ser Damià Pàmies, donant el temple per acabat al 1601.

El temple és d'estil gòtic tardà i format per una nau única que aprofita els contraforts per obrir dues sèries de capelles laterals. El campanar hexagonal de 63 metres d'alçada és de construcció més tardana, raó per la qual el podem considerar de transició del gòtic al Renaixement i està format per cinc pisos més el pinacle.

La façana principal de l'edifici és d'estil renaixentista amb una porta d'accés sota un arc de mig punt flanquejat per dues columnes jòniques sobre pedestal. Al cos superior, se situa la gran rosassa, que completa la il·luminació interior.

===Danys durant la Guerra Civil===

Durant l'última Guerra Civil es produïren alguns danys a la Prioral, d'entre els que destaca la destrucció del seus valuosos retaules. L'historiador de l'art Josep Maria Domingo Blay (La Prioral de Sant Pere de Reus, Ajuntament de Reus, 1977) fa un recull exhaustiu de tots els que hi trobem en les capelles del presbiteri i, molt especialment, el retaule major, de 1549, que fou construït 'per quatre mil dues-centes lliures catalanes', obra de l'escultor de procedència austríaca Perris Ostri, que també va esculpir les imatges de Sant Miquel i Santa Tecla, de la Catedral de Tarragona, i les de l'orgue de Santa Maria.

Al principi del conflicte bèl·lic, els danys foren provocats pels anarquistes anticlericals durant l'estiu de 1936. Davant d'aquests fets, el govern de la Generalitat, a través del conseller de Cultura, el selvatà Ventura Gassol, i les gestions del doctor i arqueòleg Salvador Vilaseca, entre d’altres, es va decidir protegir els elements d'art religiós, tot enviant-los al Museu Municipal Prim-Rull (actual IMAC) i posteriorment traslladats a la Casa Gay i Borràs (xamfrà Prat de la Riba - Sant Pau), però a principis de 1938 van ser els bombardejos de l'aviació franquista qui van destruir més peces d'art. Alguns elements de valor artístic també foren traslladats en un casa de Vilaplana. Jaume Massó ('Notes sobre la Prioral de Sant Pere durant la Guerra Civil', Edicions Centre de Lectura, Reus, 1994) destaca un informe redactat per l'aleshores conservador del Museu Municipal, Pere Rius: 'A Reus, han estat salvades, entre altres moltes coses, la major part del grandiós retaule renaixentista de Sant Pere, amb les vuit grans taules de Guitart, la majoria de les imatges i els elements arquitectònics (...)'. L’arxiu parroquial de la Prioral fou salvaguardat al monestir de Poblet, gràcies a les gestions del diplomàtic reusenc Eduard Toda.

Actualment, les peces es conserven entre la pròpia església-Prioral i el Museu d'Art i Història de la ciutat, a la plaça de la Llibertat. Acabada la guerra, es va fer una restauració important del temple a càrrec de l'arquitecte Cèsar Martinell.