-
Coia Valls
X.R. Trigo
‘La Cuinera’ tracta d’una dona del segle XVIII que emigra del Perú per obrir-se pas a Barcelona tan sols amb un quadern de receptes. Què ha canviat i què no ha canviat en aquests quasi 250 anys?
Bé, sens dubte han canviat moltes coses, però hi ha d’altres que de vegades veiem com molt modernes: la presentació dels plats, determinats ingredients, com ara les flors, que ja eren molt presents en aquella època. És ben cert que la cuina ha evolucionat, però també que, passat el temps, tornem a descobrir o recuperem aspectes i maneres de fer que, senzillament, en algun instant van considerar inadequats o s’havien oblidat.
La novel·la està dedicada a Carme Ruscalleda. En què l’ha marcada a l’hora d’escriure?
Des del primer moment vaig veure que la figura i la trajectòria de la Carme Ruscalleda eren un bon exemple, un pilar en el qual es podia sostenir la meva Constança. La Ruscalleda també va començar des de baix i el seu ha estat un camí ple d’imaginació, recerca, sacrifici... No obstant això, res vertaderament gran s’aconsegueix sense esforç.
Al seu blog hi trobem la següent afirmació: “Atansar-se als lectors i lectores és la millor manera de prendre el pols a la pròpia escriptura”, què li ha aportat aquest acostament?
M’ha aportat un enriquiment en molts sentits. Copsar que la teva història només és un punt de partença i que en posar-la al servei dels lectors es fa gran, que cadascú d’ells la completa i la fa seva aportant noves significacions mitjançant el seu propi imaginari. Els lectors i lectores sovint m’han fet reflexionar sobre sentits ocults, que he descobert a posteriori amb els seus comentaris, i que han servit per entendre’m una mica més, a mi i al que escric.
També podem llegir: “Sovint penso que hi ha una història de desamor entre la llengua oral i la llengua escrita", què vol dir amb això?
Vull dir que sovint la llengua oral també està maltractada a molts nivells, que hauríem de tenir-ne especialment cura, a casa, a l’escola. Que trobant les paraules és més fàcil que aflorin els sentiments, les sensacions i que no sempre ens hi esmercem prou. Que anem a simplificar el llenguatge i l’empobrim i, aquest fet, ens dificulta l’accés a la llengua escrita.
Què s’ha de fer per promocionar la lectura entre els joves ?
Encertar en les recomanacions, fer de la lectura un gaudi, fomentar-la dins l’aula i fer-ne un hàbit des d’edats molt primerenques. Crear situacions que propiciïn debat i enriquiment. Ser lectors i transmetre amb la nostra actitud la passió per allò que llegim.
Què en pensa del moment que es viu a nivell cultural al Camp de Tarragona?
Malgrat la crisi, Catalunya viu un moment il·lusionant i això es deixa veure a les seves manifestacions artístiques. A Tarragona, com en altres indrets del nostre país, hi ha veus importants que han de trobar la seva manera de reeixir. No hem d’oblidar, però, que malgrat la força que ens pot proporcionar l’esforç col·lectiu, en art la manera com gestiones la teva individualitat també és un grau.
Com i on passarà la Diada?
La passaré entre lectors i lectores, entre companys d’ofici celebrant la festa del llibre per excel·lència. Ho faré a Barcelona, després de recorre molts punts de la nostra geografia i d’haver presentat ja la novel·la en moltes ciutats, com ara Reus, Tarragona, Sabadell, Lleida, Tortosa... Amb ganes de seguir vertebrant el nostre país i abastar nous territoris.
Quin llibre recomana per Sant Jordi?
N’hi ha tants que tinc ganes de llegir... Potser la nova novel·la negra de Jaume Benavente, Dibuix a les fosques (Meteora) o El barri del Sorral, de Begoña García, una història sobre els inicis del barri de la Barceloneta de Barcelona.
