Com afrontar una malaltia com l'Alzheimer

Moltes vegades, no queda clar on està el límit entre un envelliment normal i una malaltia d'Alzheimer. Per aquest motiu, el personal sanitari ha organitzat unes xerrades i ha editat material informatiu. Les conferències s'han fet el més properes possibles a la gent perquè puguin preguntar i intervindre.

La primera ha tractat sobre el maneig dels símptomes psicològics i de conducta de la demència. Es tracta de mesures no farmacològiques que poden dur a terme les famílies o els cuidadors per afrontar coses que en el dia a dia són les que més agoten als que estan a l'entorn del malalt. La segona ha parlat sobre la diferència de l'envelliment normal i la malaltia d'Alzheimer. És un tipus de demència que afecta, sobretot, dones a partir dels 80 anys, segons explica Almudena Garnica, metgessa de geriatria.

És normal que una persona d'edat avançada tingui dèficits de memòria, però hi ha uns signes d'alarma que cal tenir en compte. Segons Garnica, "ens hem d'alarmar quan la persona, per aquestes pèrdues de memòria recent, deixar de fer activitats que estava habituada a fer". No es tracta d'activitats bàsiques, com dutxar-se o vestir-se, sinó que són activitats més avançades. Un exemple seria que si a l'afectat li agradava col·leccionar segells, li comença a trobar dificultat; o si feia ganxet, no sap com agafar les agulles. És alarma quan la vida diària es comença a veure afectada.

A partir d'aquí, i davant d'aquests signes, s'ha d'acudir a un centre sanitari i demanar fer una valoració per veure si cal fer un diagnòstic i un seguiment. Si després de la valoració clínica, al pacient se li diagnostica Alzheimer, s'ha de començar el tractament. Actualment, la medicació no cura, sinó que intenta alentir la progressió i mantenir aquesta persona el màxim temps possible autònoma. Tal com explica Almudena Garnica, el que s'ha de fer és "posar el malalt en tractament i amb una dosi òptima i efectiva".

Segons apunta la metgessa, últimament s'està investigant per intentar fer un diagnòstic en una fase preclínica, "molt abans que es mostrin símptomes", per poder realitzar un tractament més precoç. A més, afegeix que s'han assajat altres tractaments, com la vacuna, "però encara no s'han acabat de demostrar clarament els beneficis".

Actualment, les indústries farmacèutiques estan bastant parades perquè "ho tenen difícil", lamenta Garnica. Els tractaments actuals són limitats i la medicació de la que es disposa és per a posar en la fase més inicial.