Comencen les obres de consolidació de l'església de Sant Salvador de la Mussara

 JA ERA HORA QUE SE´N FESSIN CÀRREC,MIRA QUE DEIXAR QUE CAIGUÈS D´AQUESTA MANERA,TAN VALOR QUE DONEN A VEGADES A UNA CAGARADA DE MOSCA I AQUÍ,60 ANYS NI FU,NI FA,JA ERA HORA,``ALELUYA,ALELUYA´´

Desconec els llargs processos administratius que ha calgut vèncer per arribar a iniciar les obres de restauració de l’església de Sant Salvador de La Mussara, entenc que molts i molt dilatats. La por de tothom que estima La Mussara era de veure que mentre les diferents administracions o entitats miren d’entendre’s per a signar un conveni de restauració, el temps i la climatologia anaven fent el seu treball silent i perseverant de destrucció. El neguit era de pensar si s’hi seria a temps de preservar l’única construcció del poble que encara conserva una certa fesomia: l’església, amb el seu campanar. Sortosament sembla que si, i tots aquells que hi tenim arrels familiars a La Mussara i aquells que la senten com una part pròpia del patrimoni cultural, respirarem aliviats: aquesta vegada la corrosió de la desídia no haurà estat prou eficaç per trencar els conductes amb una peça del passat. Una petita victòria general del sentit comú i dels poders públics. El que desanima del nostre mon es que s’hagi de posar tant d’esforç per consolidar les evidències: restaurar (al menys l’esglèsia de) La Mussara clamava al cel des de feina molts anys; que un desig tant preclar sigui tant llarg i tortuós d’acomplir, dona molt de pensar sobre el nostre model social, econòmic, cultural...Durant aquests anys mentre La Mussara lliscava lentament pel seu procés d’entropia, les industries i el parc temàtic que ella albira des de les alçades no han parat de créixer i enfortir-se. La Mussara s’ha enrunat damunt d’unes arrels clavades a la profunditat de la història veient com a Port Aventura s’ha aixecat de nou tot un poble, una tematització kitsch de llum i color mediterrànies.
Crues paradoxes del nostre model de desenvolupament!

http://sjuanpere.blogspot.com