No entenc molt de matemàtiques, però aquesta fórmula m'ha sortit sense pensar-hi gaire. Només llegint la premsa i escoltar els telenotícies, surt el tema d'actualitat, que és la fórmula de l'encapçalament. Si ens parem a pensar en el cas de la Infanta: el jutge per aquí i el fiscal per allà, és de pena; els aldarulls de Melilla per l'atur, una altra que t'embolico; el del cas del jornaler de raça negra desaparegut al camp andalús amb actes vandàlics, ídem, i el de Burgos ‘bona nit i tapa't’. Si a tot això, hi afegim els casos que tenen embolicas els jutges amb tota la pandèmia de corrupció... Doncs bé, tot això ens porta a la indignació cap a la corrupció, les retallades, l'atur, la pujada d'impostos, que són els punts perquè augmentin els conflictes ciutadans.
Ull en botar foc perquè pot ocasionar un incendi incontrolat d'enormes dimensions i en tenim diversos. El conflicte de Burgos pot ser el de major transcendència a nivell mediàtic i informatiu. El descontentament dels ciutadans d'un barri burgalès és molt més que unes obres; és el desencantament d'uns ciutadans davant la manera de fer i actuar d'uns governants, que no s'ajusten a les necessitats prioritàries de la societat. Perquè és la resposta a una situació generalitzada que es dóna en aquest país sobre l'atur, les retallades, la crisi, els impostos, la corrupció, que han conduït a l'empobriment de moltes persones, i a una agonia d'altres (ates que les dades que ens faciliten a Espanya és que són dotze milions de persones que estan en el reg de la pobresa), és pel que es donen aquests fets de violència (matisaria dient impotència) i segons els experts sociòlegs, alerten que poden anar en augment els conflictes ciutadans contra els polítics en general.
Ara, entrem en les eleccions europees i tenim ja la creació de nous partits polítics en marxa, segurament que amb el pas del temps en sortiran més. I no perdem de vista el tema català amb el resultat de 87 a 43 produït en la votació del dia 16 d'aquest mateix mes en el Parlament.
Algunes persones qualifiquen que Espanya "està a la vora d'un esclat social". No m'estranyaria que l'oposició veïnal donada pels propis ciutadans ja que la desafectació amb els líders polítics i els seus partits polítics és enorme o, millor aquest desencantament total de l'actual política a nivell nacional, autonòmic i municipal, sigui del color que sigui. Altres factors que cal tenir en compte a més dels referenciats.
Si analitzem les actuals enquestes a nivell nacional tenim: atur; retallades; polítics i corrupció. Els principals temes que més preocupen a la societat d'aquest país. Aquests punts són els que fan nosa en la societat, amb un ressentiment de frustració, desencantament i impotència, les quals coses són perilloses i poden esclatar en violència. Si ara afegim la diferència que s'ha creat amb els sous, el sou que percep un privilegiat: polític o banquer, amb el que percep un treballador de base, comparant pel que fa tres anys enrere, la diferència és encara major, el foc està calant. Si no s'hi posa fre i es busquen solucions coherents, tindrem un any calent. Així que la foguera no ha fet més que començar.
Sóc persona que m'agrada analitzar les situacions i actuacions dels polítics i poso un exemple clar de l'actuació i pensament que tenen els polítics d'esquerres d'aquest país, que per mi són iguals que els de dretes. Critiquen els uns als altres i només s'abracen quan han d'aprovar els comptes siguin nacionals, autonòmics o municipals. Vaig a descriure l'actuació del representant de la CUP en el Parlament de Catalunya (perquè els altres capdavanters de diferents formacions polítiques nacionals ens les ofereixen tots els dies per TVE): “Per començar, aquest senyor de la CUP, si tan indignat està, que comenci per exigir la nul·litat de la figura de l’aforament per a polítics imputats. Aquí es tracta de desviar la diana de la ira popular cap als dirigents que no són de casa meva, per evitar que es fixin en mi, perque en l’entorn independentista hi ha polítics que disposen de comptes en paradisos fiscals o malbaratadors nats dels diners públics que després clamen, hipòcritament i falsa, contra la nació espanyola de privar-los de demanar la lluna.
Aquest senyor llançaria la sabata o la bota als senyors Mas, Carod o Duran i Lleida per les seves ambaixades en la Cinquena Avinguda de Nova York o el Tour al món amb el sèquit complet en quatre anys, amb els diners del contribuent, o els escàndols de finançament il·legal provats deu anys després de denunciats els fets i tancats amb un generós indult després del pagament d'una multa simbòlica a càrrec, evidentment, del contribuent? Un polític no està legitimat per actuar d'aquesta manera sigui del partit que sigui. Així actuen tots els polítics, sense excepció, siguin del color que siguin, però treballar per solucionar els problemes que ja hem anunciat, res de res, a l'inrevés, els creen amb el malbaratament, la incompetència i la corrupció.
Què espera la societat que es produeixi? Que els polítics sàpiguen administrar els diners de les arques públiques, que donin solucions als problemes d'actualitat, una separació total i independent de la política amb la justícia, que neixin persones mes sàvies i menys xoriços dels quals tenim actualment... Pobres espanyols! El que ens costarà recuperar el perdut! Reduir les Administracions, per cert: la Llei de Transparència no, la Llei de Responsabilitat sí. Nova llei de partits polítics, regeneració política ja! Treballar i treballar més per solucionar els problemes que tenim, no mentir, ser coherents amb totes les actuacions. No se si això és demanar molt!
Manuel Cruz Matute és enginyer tècnic industrial i llicenciat en Geografia.
