Dijous, 28 de Març de 2024

Consciència

30 de Març de 2012, per Montserrat Foraster
  • Un vehicle, amb la targeta de mobilitat reduïda corresponent

     

Va arribar a l'aparcament que té davant de casa seva i com de costum estava ocupat per altres cotxes; com de costum es va aturar a prop d'allí esperant que el conductor absent es decidís a treure el seu vehicle, com de costum l'espera es va fer eterna, com de costum es va sentir desgraciat d'haver de necessitar imperiosament un aparcament just davant de casa.

Per què justament a ell li havia tocat aquella rifa? Per què aquella loteria macabra no li podia haver tocat a un d'aquells pocavergonyes que li ocupaven cada dia l'aparcament degudament senyalitzat per a discapacitats? I pensant, sentint tot això va decidir que ja n'hi havia prou,que la vida ja havia estat per a ell prou dura i que aquell dia sí, aquell dia trucaria a la grua. I així ho va fer amb les mans tremoloses per la inseguretat va fer venir la grua que amb pocs minuts va retirar aquell cotxe que ocupava una plaça degudament senyalitzada per a discapacitats; seguidament hi va poder aparcar el seu cotxe, va treure la cadira de rodes, la va col·locar al costat de la porta i poc a poc, com sempre, va poder arribar a casa seva.

Al matí següent es va llevar a poc a poc, es va rentar a poc a poc, va esmorzar a poc a poc,es va vestir a poc a poc, va entrar a l'ascensor a poc a poc i quan va arribar al carrer per pujar al cotxe i anar a treballar se'n va adonar que li havien rebentat dues rodes.

Qui pot fer això a una persona amb la mobilitat reduïda?

Aquesta petita història es certa, no és una invenció per fer pena. A cap discapacitat li agrada fer pena. El que volen és ser, viure el màxim normalment possible; el que passa és que necessiten una sèrie de condicions per fer-ho com poden ser les targetes i les places d'aparcament reservades per a ells.

Les targetes distintives de discapacitat que es posen al cotxe per poder aparcar en places reservades per a persones amb mobilitat reduïda només les poden utilitzar les persones amb el certificat de discapacitat en regla i un cop s'ha presentat a l'ajuntament corresponent que és qui senyalitza la plaça que tant pot ser al lloc on viu com al lloc on treballa (sempre entenent que en aquella plaça hi pot aparcar qualsevol persona amb targeta de discapacitat, no només la que ho ha demanat).

La targeta és un document oficial i com a tal no es pot utilitzar indegudament. I és aleshores que ens trobem amb persones que en fan un ús responsable i per un altre costat hi ha persones que amb una targeta aparquen tota la família, que en fan fotocòpies, que no la donen de baixa ni quan la persona titular ja ha desaparegut.. Aquestes darreres són tant pocavergonyes com les que rebenten rodes.

Què cal fer doncs? Caldria fer una revisió exhaustiva de les targetes expedides fins ara, retirar les que ja no estan en regla i després revisar si les places senyalitzades al carrer encara corresponen a algú o no, informatitzar-ho tot de tal manera que fós molt fàcil saber si està tot en regla. Segur que el personal de l'ajuntament que ja ho té molt per la mà ho podria fer perfectament igual de bé com quan, per exemple, demanes una d'aquestes places i a més de no posar-te cap impediment et consulten i es preocupen per les teves necessitats i ho fan ràpidament i eficaç, i ho dic per experiència personal .

Al mateix temps hi podria haver una campanya de revisió de targetes i places per part de la policia conjuntament amb la tasca de l'ajuntament.

De resultes de tot això: sancionar els infractors i haver creat la consciència que tenir una targeta o una plaça de discapacitat no és una broma o un regal sinó que és una necessitat que malauradament algunes persones tenen per poder tenir una vida més digna.

Dues rodes es poden canviar i posar-ne de noves però la intolerància, el menyspreu entre les persones només per ser diferent físicament és símbol d'una societat analfabeta emocional i culturalment; sort que aquests analfabets només són una minoria ,oi?

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (3)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Antonio Ruiz Gómez  05 d'Abril de 2012

Títol

 Com sempre Montserrat, dient les coses clares. Resulta terrible veure de quina manera la nostra societat es va degradant. A risc de jugar amb els topics… Potser volem tenir un estat del benestar i una llei de dependència pròpia de l’estat suec. Però serem capaços de comportar-nos com a suecs?

Carmen Ortiz Vaquero  02 d'Abril de 2012

Títol

 Si, hi han persones tan poc civiques, que aprofiten tenir un familiar d'aquestes caracteristiques, per deixar el cotxe gratuïtament en aquest aparcaments. A part, hi han altres ciutadans, també poc civics, que no tenen cap familiar discapacitat i que els util.litzan sense miraments. Però crec que son pitjor el primers, perqué ells hauríen d'entendre millor que el reste, el que significa ser discapacit.

joan carles  31 de Març de 2012

Títol

 Teniu tota la raó amb aixo de les places,al meu barri al carrer argentera i viu una dona discapasitada,resulta que aquesta dona té pàrquing propi,i sabeu qui fa servir la seva plaça de pàrquing de minusvalids?el seu fill que minusvalia no en té cap,aixo es una vergonya jo si vui aparcar moltes vegades tinc que pagar la zona blava,en canvi tota aquesta gent que se li dona una targeta la fan servir tota la familia.