-
Un hidroavió tirant aigua al flanc oest de l'incendi de Tivissa
ACN
Després d’un gran incendi forestal ja estem acostumats a sentir declaracions demagògiques i fora de lloc. Aquest cop, però, l’alcalde de Tivissa, i President del Consell Comarcal, s’ha superat, repartint a tort i dret, contra el tripartit, la conservació de l’àliga cuabarrada i per no haver-se construït un gran parc eòlic a les muntanyes de Tivissa. El senyor alcalde responsabilitzava, de la proliferació de l’incendi i de la dificultat en la seva extinció, a la no construcció d’un gran parc eòlic al seu terme municipal, concretament al paratge de les Marrades.
La massificació de parcs eòlics a les muntanyes i serres de les comarques de Tarragona és un fet evident i constatable, però malgrat tot, des de fa ja una quinzena d’anys, el Govern de la Generalitat, del color que sigui, ha intentat, en la majoria dels casos, fer compatible aquesta indústria amb la conservació de l’àliga cuabarrada. Aquesta no ha estat una tasca fàcil, en la que han intervingut grups ecologistes, naturalistes, tècnics, les plataformes civils, tot actuant amb coherència amb la política Comunitària en matèries mediambientals i de sostenibilitat. No podem oblidar, peró, que els criteris medi ambientals no sempre han estat respectats, havent-se aprovat i construït projectes agressius (ex Coll de la Garganta, entre el Priorat i la Ribera d’Ebre). D’altres han estat aprovats, però la crisi econòmica ha impedit la seva construcció (ex: la Tossa del Vent, Coll Ventós, la mola Pasqual, a Prat de Compte).
L’àguila cuabarrada és la última supervivent de les grans espècies mediterrànies. Una veritable joia, que gaudeix del màxim grau de protecció, tant a nivell nacional com internacional, que conserva una magnífica població a les serres de Tivissa i Vandellòs, que representa el 15% de la població Catalana.
El Parc eòlic de les Marrades, es va projectar al cor del seu territori i condemnava a la parella que allí hi viu, a la seva desaparició. Malgrat tot, el projecte va anar passant tots els tràmits fins quedar hores d’ara en una situació d’espera. A dret de llei aquest projecte mai podria arribar a ser una realitat. Les declaracions del senyor alcalde, d’un estil totalment caciquil, denoten un total despreci a la legalitat, a la transparència en la tramitació administrativa, a la validesa de les declaracions d’impacte ambiental, posant per davant els seus interessos i desitjos a allò que la llei estableix.
El senyor alcalde declarava que, d’haver-se construït el parc eòlic (amb la corresponent construcció de pistes i accesos), aquest incendi hauria estat poc més que una anècdota. En aquest sentit li volem recordar, per si no n’era coneixedor, que sols dos dies abans de l’incendi de Tivissa, un aerogenerador en flames, al parc eòlic de les Colladetes al Perelló, va provocar un important incendi forestal, que va cremar en poca estona 25 hectàrees, saltant el foc els tallafocs i camins construïts pel Parc. Ai si hagués fet vent !!. A més li podem recordar que és la segona vegada que a Colladetes es crema un aerogenerador!!.
Dir que no s’han realitzat camins i pistes forestals per culpa de l’àliga, és fals. Cada any s’obren i repassen multitud d’aquestes obres, tot fent-les compatibles amb la conservació de les parelles que hi viuen a les nostres muntanyes. Una altre cosa és voler fer una pista per sobre dels seus nius i no acceptar cap alternativa.
No són les persones ni el ser humà el que està en extinció com diu el Sr. Alcalde. Nosaltres hem fet fora i hem exterminat milers d’espècies per la nostra ambició, els nostres interessos i la manca de criteris de sostenibilitat, del quals tots, sovint ens omplim la boca.
L’àliga cuabarrada no té la culpa de l’incendi, ni tampoc de la conservació de les muntanyes de Tivissa, ni de l’èxit de la extinció, ella només intenta sobreviure, tot superant els constats canvis que les persones fem als seus territoris. Mentre aquí es responsabilitza a l’àliga de les incompetències en la gestió del territori en altres indrets la seva presència s’ utilitza com un valor de qualitat per rellançar projectes de conservació, de valorització del territori, d’ecoturisme, etc.
Senyor alcalde, en comptes de tirar pilotes fora, hauria de donar explicacions de perquè no s’ha desenvolupat el PPP de les Muntanyes de Tivissa (pla de protecció perimetral contra incendis), com és que no hi ha franges de baixa densitat de vegetació de forma ordenada, com és que no s’han recuperat conreus en zones estratègiques per tal de poder aturar aquests grans incendis.
Ser autoritat, hauria de comportar un sentit de responsabilitat i no pas de demagog, tot confonent a la opinió pública i menys aprofitar el càrrec per menysprear a una espècie de la nostra fauna salvatge, responsabilitzant-la de tots els mals, quan la responsabilitat dels càrrecs públics és treballar per la conservació de les espècies protegides. Hauria d’estar orgullós i aprofitar que el seu municipi sigui bressol d’espècies tant emblemàtiques com l’àliga cuabarrada.
El que més lamentem és el tarannà i la poca visió de futur del senyor alcalde sobre el territori i la seva poca sensibilitat ambiental. Les muntanyes de Tivissa, són magnífiques i conformen una unitat geogràfica única i de gran valor, tant paisatgístic, com per les espècies que hi viuen, amb veritable rang de Parc Natural, motiu pel qual una bona part es troba inclòs al PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural). Lluny de valorar aquest patrimoni, i treballar per la seva conservació i valorització, el senyor alcalde sempre l’ha ofert a la especulació, oferint-lo per acollir projectes poc respectuosos o rebutjats per altres municipis més sensibilitzats (ex: presó de Tarragona, centrals eòliques, etc).
Perquè demanar cosir les muntanyes de pistes forestals i parcs eòlics és anar en contra dels temps i menysprear l’entorn de Tivissa i en conjunt de les Terres de l’Ebre. La recent declaració de reserva de la biosfera de les Terres de l’Ebre hauria de ser aprofitat per treballar en una valorització i promoció d’aquestes serres, basada en la seva conservació.
No volem acabar aquesta nota sense felicitar als bombers i demés cossos que han participat en l’extinció d’aquest incendi forestal (agents rurals, mossos, adf’s, etc) per la feina feta. Seria molt fàcil críticar les possibles mancances, segur que s’haurien pogut fer coses diferents, però davant de tot cal valorar l’esforç i la feina assolida. A tots gràcies.
