Tot aquell que s'ha passat part de la seva vida lluitant per uns ideals contra vent i tempesta, de vegades fins i tot sent conscient que les possibilitats d'èxit eren escasses, té en el seu cap una parcel·la de saviesa popular, fruit de l'experiència acumulada a través de les accions compartides amb altres.
Aquesta saviesa popular és un estímul que ajuda a no abandonar el combat a la primera de canvi, permet pensar com enfocar millor les lluites futures i contribueix a mantenir l'ànim i l'esperança, fins i tot en situacions adverses.
Durant les darreres setmanes he viscut moments d'èxit compartit. Com molts hauran intuït, m'estic referint, en primer lloc, a les mobilitzacions en contra de les retallades. Mobilitzacions que tot i haver estat importants a Reus, ho han estat més a Tarragona on es van convocar amb criteris unitaris, integradors i molt participatius. N'hi havia prou escoltant el manifest llegit a Reus i comparar el seu contingut amb els esdeveniments posteriors de Tarragona, per adonar-se de les diferències entre una convocatòria i l' altra. Vegem-ho.
El 'Manifest' de Reus posava a tots els polítics en el mateix sac, sense fer distinció entre uns i altres i llançava dards enverinats contra els sindicats que són majoritaris entre els treballadors que pateixen les retallades.
A Tarragona, en canvi, la convocatòria centrava les crítiques en els que ara per ara són els principals executors de les retallades a Catalunya. Denunciava, també, les polítiques neoliberals que les inspiren i intentava unir totes les víctimes d'aquestes retallades i les seves organitzacions sindicals, polítiques, veïnals, culturals i socials, sense exclusions de cap mena.
Quant hom veu , que per un cantó hi ha grans possibilitats de mobilització i que per l'altre, en alguns indrets s'instal·la la posició sectària i excloent, té por que tot plegat s'acabi dissolent com un terròs de sucre. Si això succeeix, ens trobarem en que al final una dreta astuta i poc disposada a fer concessions en les qüestions de fons, acabarà guanyant la confrontació i a més a més sortirà reforçada en el terreny institucional.
Durant les darreres setmanes hi ha hagut un èxit col·lectiu, a nivell internacional, que no em puc estar d'esmentar: Els referèndums celebrats a Itàlia que han tirat per terra les pretensions de Berlusconi. Hem pogut veure com davant la consulta TOTS els partits de les esquerres i TOTS els moviments i organitzacions socials s'han agrupat sota una mateixa posició.
D'aquesta manera a Itàlia s'han decidit coses que aquí també ens afecten: la població ha dit que volia el tancament de les centrals nuclears i que no estava disposada a permetre la privatització de l'aigua i d'altres béns d'utilitat pública. A la vegada, s' ha doblegat l'escut judicial darrere al qual es volien camuflar els casos de corrupció política, protagonitzats ens molts casos, pel mateix Berlusconi.
Passem a una altre esdeveniment esperançador. A Nova York, s'ha votat de manera favorable per a legalitzar matrimonis del mateix sexe. Aquest resultat el van voler evitar els sectors més reaccionaris a través d'una àmplia campanya impulsada des de les esglésies, sinagogues i mesquites, on el més mínim tuf d'homosexualitat s'assimila amb l'olor a sofre del dimoni. Però la campanya reaccionària s'ha pogut desmantellar a través d'un bumerang de vots emesos, en aquest cas, per els càrrecs públics electes.
Mentre escric aquestes línies Grècia viu una nova vaga general amb seguiment majoritari. La convoquen TOTS els sindicats.
Compte, a més, amb el suport del Partit comunista i de la coalició de l'esquerra roja i verda. Aquests partits de l'esquerra alternativa, tenen una representació parlamentaria nombrosa que votarà NO a les propostes regressives que la Unió Europea vol imposar. Em venen a la memòria les grans aportacions polítiques dels grecs, començant per la democràcia. A les aportacions del passat se sumen les del present.
Hi ha una conclusió clara a extreure de tot això: 1/la lluita ha de ser col·lectiva, 2/ presenta formes diverses, 3/ en ella poden participat moltes organitzacions unitàries a través de les quals les persones s'organitzen, 4/ també incorpora el terreny institucional, 5/ha de ser perllongada i 6/en el seu transcurs hi ha moments d'adversitat, moments d'aparent paràlisi, moments d'incertesa i moments d'èxit
(Antoni Puig Solé és Llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses i Tècnic Superior en Seguretat).
