Cookie control
Diumenge, 15 de Setembre de 2019

Crema Londres a Tarragona (23): 'Mirar i veure, el primer pas per aprendre i saber'

15 de Juliol de 2013, per Text: Jordi Martí Font; Foto: Roser Arques Morueta
  • Roser Arques

Si mai no em mires mai no em veuràs. Tot i que potser m'escoltaràs sense llegir-me, perquè encara no saps braille... Tu i qualsevol altra que em llegeixi o que et miri ja ho sap que no saps braille. Jo tampoc en sé i per això només puc llegir mirant amb els ulls oberts les lletres ordenades en paraules, amb els ulls nets i sense brosses, nets i polits. Obrir els ulls és el primer pas per esdevenir persona completa tot i que massa sovint ens els tapem per no fer-nos mal; ho entenc perfectament perquè jo també ho he fet. El mal, ja se sap, ens mena arreu i enlloc, ens porta a fer i inclús sentir de maneres que no reconeixem com a pròpies però que ho són. Per a què serveix la por? Doncs bàsicament per dominar i per dominar-nos encara una mica més. Perquè és el domini el seu únic objectiu. El domini total.

I si no em mires i et mires amb mirall davant, mai no veuràs la cara que faig ni els contorns de la meva persona física, humana i completa. Perquè són els ulls la part del nostre cos que ens permet tocar allò que encara no gosem tocar i acudir al rescat de les tensions que esdevenen motor i moviment enfora i endins quan s'alliberen. Allò a què Orxata al·ludeixen quan afirmen que "he entrat net i he eixit brut".

Si no em mires o no el mires o no la mires o bé no ens mirem, per a què tenim els ulls? Bàsicament per tapar-nos-els, ja ho sabíem, i ser més interessants. Ser o fer-nos-els. Ser-ho tal com deia la seva sogra...

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics